Selecciona Edición
Conéctate
Selecciona Edición
Tamaño letra
Llibres

Encontre a Malapaga

La descripció del món.

Llibre de les meravelles

Marco Polo

Traducció de Manuel Forcano

Proa

714 pàgines. 29 euros

La cultura occidental va estar de sort aquell any 1298: a la genovesa presó de Malapaga, Marco Polo va conèixer un altre captiu, l'escriptor de novel·les de cavalleria Rustichello da Pisa, que en llengua d'oïl va recollir el relat dels continguts del món que el venecià havia vist al llarg dels vint-i-cinc anys que va passar a Orient. Les grans extensions asiàtiques l'havien dut fins a la cort del més gran dels emperadors, el Gran Khan Kublai, a qui Niccolò i Mateo Polo portaven una mica d'oli de la llàntia del Sant Sepulcre de Crist.

Aviat el jove Marco es va guanyar la confiança del Senyor de tots els Tàrtars i el va servir en importants missions; fins i tot va tornar a Venècia el 1295 com a ambaixador del Khan davant Roma i "els altres reialmes de la cristiandat". La crònica literària de Rustichello va tenir tant d'èxit que ja en aquell moment s'ajuntava la gent a les portes de la presó per saber de l'aventura. I l'èxit és un dels condicionants que fa molt difícil editar La descripció del món de Marco Polo perquè durant els seus primers cent cinquanta anys de vida va ser copiada una centena i mitja de vegades i no hi ha dos manuscrits iguals. Després la impremta va fer que augmentés enormement la seva difusió i la fama del més conegut dels viatgers de totes les èpoques. La mà de Rustichello va ser determinant a l'hora d'aconseguir un ressò tan extraordinari, ajudat, dos-cents anys després, per la primera edició del relat, inclòs en una de les col·leccions de viatges més importants del Renaixement, els Navigationi et viatggi de Giovanibattista Ramusio. Aquí Marco Polo és ja el mític prototip de viatger renaixentista: el nou Ulisses venecià símbol de l'ànsia expansiva i descobridora occidental.

La gent anava davant d'una presó a escoltar la 'primera versió' del viatge de Marco Polo

Un mite lloat i també injuriat, perquè aquest és el preu que ha de pagar l'artífex d'una gran gesta singular envoltada de silenci biogràfic. Gairebé tot el que se sap de Marco prové del seu propi relat; res estrany, per altra banda, perquè, quina importància podia tenir la història d'una senzilla família d'emigrants venecians -croats d'origen català, com s'ha suggerit- a la Constantinoble del segle XIII?

Si actualment és difícil portar els comptes bibliogràfics sobre els que han dedicat temps a un dels viatges més fascinants i més ben relatats de la història d'Occident, més conflictiu és decidir com s'edita un text que ja des del seu mateix títol crea problemes. Aquest és el repte que s'imposen Manuel Forcano, responsable tant de la traducció al català i les anotacions com de les imprescindibles introduccions a les diferents parts del viatge polià, i Francesco Ardolino, autor dels excel·lents i personals pròleg i epíleg. Des de l'estudi de les diferents versions manuscrites -les de la tradició francesa agermanades pel títol Le divisement dou monde (descripció, disposició o mesura del món), les italianes marcades pel sobrenom amb el que es coneixia la família Polo, Milione , les llatines, De mirabilibus mundi , i les vènetes, a més de versions en d'altres llengües- i des de l'anàlisi dels posteriors esforços filològics per oferir edicions fidels a un possible arquetipus de la crònica, el lector en llengua catalana disposa per primera vegada d'una versió integral del llibre polià. Forcano i Ardolino es basen en l'edició anglesa de 1938, on Paul Pelliot i Arthur-Christopher Moule recollien tota la tradició textual de l'obra, i en la posterior edició francesa de 1955 a càrrec de Louis Hambis.

Aquesta edició catalana acompanya al lector amb els ajuts documentals i històrics de Forcano on s'expliquen les realitats orientals i occidentals contemporànies al viatge, i s'entenen així, situacions, distàncies i decisions al llarg de molts anys de contacte amb les cultures de l'altre i moltes de les meravelles retingudes per la memòria del viatger. En el seu epíleg, Ardolino ofereix un estudi de la recepció catalana de La descripció del món on s'endevinen també les tribulacions de l'editor d'una obra universal. I en aquestes meditacions se sent al propi Rustichello pensar en la "gran desgràcia" que hagués estat no posar "per escrit totes les grans meravelles que va veure o va acceptar de veres , de tal manera que les altres persones que ni les han vistes ni les han conegudes pas, les sàpiguen gràcies a aquest llibre."

* Este artículo apareció en la edición impresa del Jueves, 14 de enero de 2010