"D'aquí a tres anys Lleida tindrà art contemporani"

Julio Sorigué (Cervera, 1933) dirigeix una de les principals empreses de construcció de Catalunya, amb una plantilla de 2.500 treballadors. El 1985 va crear amb la seva dona Josefina Blasco la Fundació Sorigué, dedicada al foment i al desenvolupament d'activitats de caràcter assistencial, docent i solidari. L'entitat presumeix de tenir com a patrimoni una de les col·leccions d'art contemporani més importants de propietat privada. El seu projecte immediat és la construcció del museu que acollirà el seu fons, en un solar al carrer Alcalde Pujol, zona alta i d'expansió de Lleida.

Pregunta. Com explica que un empresari que ha dedicat 55 anys de la seva vida a la construcció hagi acabat tenint una valuosa col·lecció d'art?

Resposta. Fàcil. El 1985 vam constituir una fundació per ajudar nens disminuïts com una forma de revertir en la societat part dels beneficis de l'empresa. Fa vuit anys, un cop construït el centre ocupacional, vam decidir fer alguna cosa més per a Lleida en l'àmbit cultural i vam pensar que la millor manera era a través de l'art, una de les passions de la meva dona. I estic molt orgullós de la col·lecció que hem aconseguit.

P. De quantes obres consta?

R. Els darres vuit anys, hem reunit unes 450 obres d'artistes de prestigi de totes les tendències, generacions i nacionalitats. Una tercera part es pot veure en un espai expositiu de 1.500 metres quadrats a l'edifici de la seu central del grup Sorigué. La col·lecció està tancada al públic i només es fan visites organitzades a grups i entitats que ho sol·liciten. Naturalment, l'espai s'ha fet petit.

P. La Fundació i l'Ajuntament de Lleida acaben de firmar, després de llargues negociacions, la cessió del solar per al museu...

R. Feia cinc anys que negociàvem i no hi havia manera d'apropar les posicions. Al final, amb l'acord fet en vam sortir tots beneficiats. El cert és que teníem peticions d'altres localitats de fora de Catalunya i també d'altres estats per acollir la col·lecció i, tot i que l'art és universal, el fet de no poder-la ubicar a Lleida m'hauria sabut molt greu perquè la idea ha estat sempre de mantenir-la aquí.

P. Quines característiques tindrà el futur museu?

R. A mi m'agradaria la simplicitat, la naturalitat i la comoditat. Són les característiques que hauria de reunir el nou equipament, però això ho haurà de decidir l'arquitecte que dissenyi l'edifici. També m'agradaria que fos un edifici singular, que tingui un valor artístic per si mateix. Dels 16.000 metres quadrats de superfície que té el solar, se n'edificarà la quarta part i la resta seran jardins públics on era previst col·locar-hi escultures, però aquesta opció s'ha descartat a causa del gamberrisme.

P. Quan estarà acabat?

R. Crec que en el termini de tres anys pot estar en funcionament i l'edifici el construirem nosaltres, fet pel qual serà més econòmic. El primer que farem serà escollir, a través d'un comité tècnic format per la Fundació, el Col·legi d'Arquitectes de Lleida, Urbanisme del consistori i el fotògraf Jaume Bernadó, un dels tres arquitectes que hem invitat perquè presentin idees sobre el futur edifici. Els candidats són el bilbaí Eduardo Arroyo, l'holandès Claus en Kaan i el nord-americà Richard Gluckman. El que busquem és que la col·lecció sigui molt visible, còmoda i pràctica per al visitant. Volem apropar l'art contemporani al públic, sobretot als més joves. En principi, l'entrada serà gratuïta. L'Ajuntament participarà en el manteniment, la conservació i la gestió de l'edifici i en serà propietari tan bon punt estigui construït.