Fer-se una biblioteca

Res més adient per començar l'any que fer-se el propòsit de col·leccionar una biblioteca privada. Això, naturalment, val en especial per a la gent jove, que tot just comença a comprar llibres amb la intenció de conservar-los tant com duri la vida. Però hem iniciat amb massa optimisme aquest article: de fet, en una classe universitària de fa pocs anys, un servidor va preguntar als estudiants si havien començat a practicar aquesta afició, i si tenien la intenció de fer-se, amb el temps, una biblioteca pròpia i significativa. Un centenar d'estudiants va posar cara de perplexitat, i només un va dir que es delia per comprar tants llibres com podia, en especial llibres de poesia: ja tenia tota la poesia castellana del Segle d'Or i de la Generació del 27, i esperava incrementar la col·lecció amb poesia escrita en d'altres llengües que coneixia.

Al cap d'un quant temps vaig saber que l'estudiant es deia Gabriel Lara, i que ha anat a parar -jo que me n'alegro- en un col·legi de Sant Cugat en què la disciplina és costum arrelada, lloc en què ensenya Literatura Espanyola i Universal. Els estudiants l'estimen, i compren els llibres que recomana. S'ha convertit, a la trentena, en un bibliòfil pertinaç. Escriu versos, conta hexàmetres i decasíl·labs a l'esquena nua d'una amiga deliciosa -com Goethe a la famosa "Elegia romana"- i aquestes dues coses plegades contribueixen en ell a una felicitat exultant i calmada.

Sembla clar que aquest afany no serà mai substituït per tots els e-books del món, ni tan sols pels més sofisticats. Aquests ginys electrònics agradaran sens dubte a les persones més joves, que fan ara passar quasi tots els aspectes de la seva vida -inclosa l'amorosa, fins i tot la sexual- per màquines electròniques; però és difícil pensar que l'acumulació de centenars, milers de llibres en una maquineta de tan poc gruix, per molt útil que sigui, arribi mai a situar-se al mateix lloc que una renglera, després una sèrie de prestatgeries, per fi una habitació sencera carregada de llibres de diferents colors, amb cobertes totes diferents -ah! mitges pells holandeses; lloms amb nervadura; caps daurats!-, amb papers de qualitat diversa -ah!, el paper japó, el paper de fil, ni que sigui un bon paper verjurat!-, amb continguts revisitables sempre que a un bon lector li agafin ganes de solcar les línies del llibre com un llaurador solca la terra. Jacint Verdaguer: "Poeta i llaurador sóc, | i faig la feina tan neta, | que llauro com un poeta | i escric com un llaurador."

Per saber què s'ha de llegir i col·leccionar, tenim a Catalunya un llibre imprescindible, que potser s'ha reeditat: Carles Soldevila, Què cal llegir? L'art d'enriquir un esperit, L'art de formar una biblioteca , Barcelona, Llibreria Catalònia, 1928. Per entendre que tot art de fer-se una biblioteca imita la passió dels alexandrins, és a dir, la voluntat d'acumular fins a 700.000 rotlles de la saviesa lletrada existent fins aleshores, és bo llegir aquests tres llibres: Hipólito Escolar, La biblioteca de Alejandría , Madrid, Gredos, 2001; Libraries in the Ancient World , de Lionel Casson, Yale University Press, 2001, i Luciano Canfora, La biblioteca desaparecida , Gijón, Trea, 1998. Pel que sembla, Cèsar va haver de defensar-se d'un avalot egipci -ho diu Plutarc- i, per espantar les hordes, va destruir els magatzems que hi havia al port de la ciutat, lloc en què els llibres procedents de Grècia es copiaven, traduïen o restauraven abans de passar al famós Serapi, o biblioteca principal de la ciutat. D'altres esdeveniments bèl·lics van acabar, com és sabut, amb el més gran llegat que mai s'hagi reunit de literatura arcaica i clàssica.

Una bona introducció a la bibliomania es troba a Francisco Mendoza Díaz-Maroto, La pasión por los libros, Un acercamiento a la bibliofilia , Madrid, Espasa, 2002. Un fetitxisme exacerbat per tot el que resulta de detall en una biblioteca, però important, es troba al fabulós llibre de Henry Petroski, Mundolibro , traducció de Miquel Izquierdo, Barcelona, Edhasa, 2002; i una antologia esplèndida sobre l'amor als llibres és la publicació de Luciano Canfora, Libri e biblioteche , Palermo, Sellerio, 2002. Sobre l'heroica resistència de certs llibreters del pitjor període stalinista, a tall d'exemple, vegeu Mikhaïl Ossorguine, Les Gardiens des livres , París, Interférences, 1994. I per comprovar fins a quin punt els bons lectors i compradors de llibre vell fan girar tota la seva vida a l'entorn d'aquesta pràctica agradable, llegiu Bernhard Schlink, El lector , i Helene Hanff, 84, Charing Cross Road , Anagrama, 1997 i 2003 respectivament.

Ara bé: el millor llibre mai editat a casa nostra sobre la passió pels llibres i pel col·leccionisme és Contes de bibliòfil , amb textos de Nodier, Flaubert, Asselinau, Daudet, Louÿs, Pons i Massaveu, Raimon Casellas i Miquel dels Sant Oliver, entre altres, i magnífiques il·lustracions: Barcelona, Institut Català de les Arts del Llibre, 1924. Aquí caldrà rascar-se la butxaca; però sempre serà millor deixar als hereus aquest llibre magnífic que diners o ginys tan elèctrics com efímers. Comença l'any, comenci la biblioteca.

* Este artículo apareció en la edición impresa del 0007, 07 de enero de 2010.