"La manca d'un pla ha tingut costos territorials excessius"

Fa dues legislatures, Oriol Nel·lo (Barcelona, 1957) era diputat a les files socialistes a l'oposició. Llavors ja somniava l'ordenació territorial catalana. Amb el primer tripartit, aquest geògraf de professió va ser nomenat secretari de Planificació i no ha parat de planificar. El resultat és un conjunt de plans territorials que dibuixen la Catalunya del futur, la que somiava quan era a l'oposició.

Pregunta. Arriba al final de trajecte el Pla territorial metropolità, una mena de clau de volta de l'organització territorial de tot Catalunya, no?

Resposta. El Pla territorial metropolità és un dels set parcials de Catalunya. Es tracta d'un compromís molt antic: de la Llei de política territorial de 1983 que preveia un pla territorial general i diversos parcials. Els governs no ho varen fer. Va caldre esperar 12 anys pel Pla territorial general, el 1995, i encara sense gaire contingut normatiu. I els plans parcials no es varen fer. Amb una excepció: el de les Terres de l'Ebre, el 2001, en resposta al moviment que s'hi va produir amb motiu del Plan Hidrológico Nacional.

P. 20 anys sense i no ha passat res. Calien?

R. Sí, el país ha anat endavant, però ho ha fet a uns costos territorials, urbanístics i ambientals excessivament alts que no s'haurien produït amb una estructura ordenadora.

P. Un exemple.

R. La dispersió urbanitzadora sobre el territori, la dotació de sòl per habitatge protegit. Per això el primer tripartit, el 2003, contreu el compromís de tirar endavant els plans territorials. I no n'estem descontents. Del 2006 fins ara hem aprovat una part molt important d'aquest planejament.

P. Quins són els costos de difícil solució?

R. Hem tingut una bona cosa que és el planejament municipal. Què ha passat pel camí? Que mentre s'anava elaborant la planificació municipal s'anava produint també el procés de metropolinització. I aquest té com a característica que les dinàmiques que genera no poden ser tractades només des de la perspectiva local. La demanda de mobilitat, d'espais o de sòl no té resposta a escala municipal. Hem tingut planejament municipal, però no metropolità. El Pla general metropolità ha fet un gran servei,ens ha permès donar coherència a l'àmbit central, el dels 27municipis de l'àrea metropolitana. Ah, els costos: el primer i principal, el consum de sòl, el preu de la mobilitat i els ambientals.

P. No està relacionat?

R. Clar. El consum de sòl, en part ja ve de planejaments urbanístics segregats de temps del franquisme. I en particular la dispersió d'urbanitzacions que ara estem tractant de corregir. Hem ocupat sòl en una proporció excessiva, tot i els esforços de molts ajuntaments de tractar de reduir aquest consum. S'han urbanitzat àmbits que, clarament, no hauríem d'haver urbanitzat mai. Això genera costos en mobilitat.

P. De quin tipus?

R. Es pot servir amb transport públic d'un àmbit dens a un àmbit dens. És a dir, deGranollers a Barcelona. Es pot portar gent en transport col·lectiu d'un àmbit dispers a un àmbit dens: agafar gent de Santa Eulàlia de la Ronçana, portar-la a Granollers, on s'haurà fet un park and ride i d'allí fins a Barcelona. El que no es pot fer mai és portar gent en transport col·lectiu de dispers a dispers. Per seguir amb l'exemple: de Santa Eulàlia a Granollers i d'allà a un centre a la Roca. És a dir, el segon problema és un esclat de la demanda de mobilitat. El debat sobre les infraestructures, tan viu, no es pot separar del debat sobre el model territorial. Si només pensem en com resoldre la demanda i no en com es genera, no la resoldrem.

P. Així, només és qüestió de diners, no de model.

R. No. Hi ha un tercer gran cost dels serveis municipals. La prestació de serveis en dispers surt molt més cara que la prestació a una població enraonadament aplegada. Cal afegir-hi consums energètics, d'aigua i, finalment, hem conegut en els darrers anys no tant un increment de la segregació com dels riscos de la segregació.La tensió del mercat immobiliari ha fet que aquells grups amb menys capacitat adquisitiva es concentraven en determinats barris. Per això vàrem fer la llei de barris, per evitar que aquestes concentracions comportessin una deteriorització de les condicions de vida per una part important de la població.

P. El Pla ha costat uns diners. A l'oposició, els socialistes criticaven que s'hi dediquessin diners i no es veiessin els plans.

R. Criticaven que no es fes res. En qualsevol cas, el cost és menys del que estalviarà. Elaborar planejament és car, però no costa ni una dècima part que fer una rotonda.

P. Planificació metropolitana i govern metropolità?

R. Aquest pla és un conjunt de projectes. I aquests projectes necessiten subjectes, si se'm permet el joc de paraules. Subjectes territorials, polítics, que se'ls facin seus. Però el pla té una cosa a favor: que l'administració local n'és 50% responsable. No ho poden veure com una cosa aliena. Nosaltres defensem la continuïtat de la comissió metropolitana. En la resta del territori dependrà de com evolucioni l'organització territorial de Catalunya. El mapa de les vegueries hauria de ser molt similar al dels plans territorials.

P. Això vol dir un govern metropolità?

R. Això significa que si no s'aprovés un govern metropolità el seguiment estaria garantit. Parlo de Regió Metropolitana. El govern s'ha compromès a un govern metropolità per l'àmbit petit i una estructura territorial per l'àmbit gran. Per l'àmbit petit, es treballa en un govern que integri les competències de les tres entitats metropolitanes: transport, medi ambient i la mancomunitat de municipis. Són una trentena dels 165 municipis de la Regió Metropolitana. La gestió del Pla requereix de l'àmbit regional, s'assembla més a una vegueria. Però, per si de cas, el Pla comptarà amb un òrgan específic que és la comissió mixta que en farà el seguiment.

P. Les decisions de les administracions no sempre coincideixen, com al Quart Cinturó.

R. Clar, en aquest territori hi ha infraestructures que són competència d'administracions que no són del mateix territori. Ens queda la capacitat de proposar, però l'administració titular és la que decideix. Això no anul·la la importància del Pla. Primer: les infraestructures que hi figuren són el resultat d'un acord. Dos: comporten l'existència de reserves urbanístiques. L'administració que arriba pot passar per un lloc diferent, però de les alternatives que triï n'hi haurà una que tindrà l'acord de les administracions locals i les reserves urbanístiques. No és poc. Després, que digui per on ha de passar.