La "Màtria Índia"

A Passage to India (1924), E. M. Forster descriu un país en termes d'enormitat i incomprensibilitat: "A l'Índia res no es pot identificar; una pregunta fa que allò desaparegui o que ressorgeixi en una altra cosa". El nucli de la novel·la de l'escriptor anglès és la constant trobada entre els colons -"cossos ben desenvolupats i cors subdesenvolupats"- i els natius des d'una visió inexorablement metafísica i una narració oficialista (britànica) que, dos anys més tard, Edward Thompson tergiversa a The other Side of the Medal, on afirma, en un dels primers i més persuasius intents narratius per entendre l'imperialisme com a sofriment cultural, que hem de demanar "una nova orientació en les històries de la Índia", hem d'expressar "el nostre remordiment per les coses que hem fet i, sobretot, reconèixer que aquells homes i aquelles dones volen que se'ls retorni l'autoestima".

Memòria i història. Compromís i narració. Homi K. Bhabha, teòric del postcolonialisme d'origen indi, investiga la relació entre els conceptes de nació i narració. La qüestió de qui narra, com i per a qui o per a què és seminal a l'hora d'entendre i ser capaços de (re)construir la identitat d'un país que busca blindar-se davant la cada vegada més palmària evidència de les noves patologies del poder dels nous estats de seguretat nacional, dictadures, oligarquies i sistemes unipartidistes. Una exposició a la Casa Àsia reivindica les noves narratives de la creació índia actual a través de la feina de deu artistes. "En un món travessat per la paraula i la imatge com a ombres de si mateix, el que es narra, sigui quin sigui l'instrument que s'utilitzi, construeix la nova identitat cultural postcolonial contra el sistema binari de centre i perifèria, civilitzat i salvatge, imposat convencionalment per les representacions occidentals de les cultures foranes", afirma Menene Gras, directora de Casa Àsia.

Les Narratives de l'Índia busquen la complicitat de l'espectador com a "aprenent de cartògraf", emulant el títol d'un text del poeta i teòric Ranjit Hoskote, avui considerat el guaridor indi més internacional. "La situació artística índia ofereix una extraordinària transversalitat d'opcions i temporalitats, afirma Hoskote. El seu nou atles artístic inclou quatre generacions d'homes i dones que van des de creadors, l'obra dels quals ha evolucionat a partir dels ensenyaments crítics de les escoles europees i nord-americana, fins a l'ancoratge en un renovat classicisme i una abstracció vigorosament crítica, o artistes que han formulat un llenguatge que reflecteix el local i l'immediat juntament amb referències sofisticades configurades en les avantguardes occidentals. D'altres, en canvi, articulen polítiques subtils del "jo" i combinen l'autobiografia amb al·legories de l'estat-nació; també trobem els que estudien la política de les xarxes d'informació i dels fluxos mediàtics; i, finalment, els més visibles i benalitzats, que s'enfronten al terror en una època de tortures, migracions i genocidis".

L'exposició ressegueix amb força fidelitat la situació de la creació contemporània de l'Índia. Les fotografies en blanc i negre de Vivan Sundaram (1943, Shimia), un dels testimonis principals dels processos polítics i històrics del seu país, és un dels al·licients d'aquest col·lectiu, i també els dibuixos i les instal·lacions de Shilpa Gupta (1976, Mumbai) i Nalini Malani (1946, Karachi). Les obres més conegudes de Subodh Gupta (1964, Kaghaul), Reena S. Kallat (1973), Ravinder Reddy (1956, Suryapet) i Jitish Kallat (1974, Bombai) es combinen amb els més invisibles però més radicals de Bharti Kher (1969, Londres) i Sheba Chhachhi (Harar, Etiopia). Gairebé tots els autors treballen amb temes de resistència cultural; per ells, cultura i memòria són el motor per a pràctiques diferents i experiències susceptibles de revisió urgent, en les quals el silenci de la seva gent parla i actua sobre un territori recuperat. És el nou impuls cartogràfic que va portar tants poetes a descriure la nova nació alliberada com a "Màtria".

Narratives de l'Índia al segle XXI: entre la memòria i la història. Casa Àsia. Palau Baró de Quadras. Av. Diagonal, 373. Barcelona. Fins al 30 de setembre