Històrics i famosos

Les grans exposicions -i també, les exposicions grans, que no és ben bé el mateix- solen remoure el mercat. Potser això no hauria de ser així ja que el col·leccionisme podria estar pel damunt de la programació d'institucions i museus. Però el fet que es parli d'un autor una mica més de l'habitual i s'aplegui la seva obra en un lloc no venal potencia el reclam, la requesta i un cert desig de possessió. D'altra banda, els valors quasi sempre hipotètics de les assegurances sedueixen més d'un propietari a l'hora de vendre.

Aprofitant la polèmica retrospectiva de Joaquim Mir a CaixaFòrum, la galeria Francesc Mestre presenta una petita exposició de dibuixos i notes acompanyats d'objectes personals, com ara la caixa de pintures, la petaca i el barret de l'artista, uns complements que resulten entranyables en un lloc petit i sense massa pretensió com és l'establiment de Mestre al carrer Enric Granados. En aquest variadíssim recull, que procedeix majoritàriament dels hereus del pintor, hi ha coses per a tots els gustos i butxaques, des de caricatures i animalets a països de ventall. Sobresurt, però, un esplèndid dibuix de format gran de la millor època de Mir, un carrer de Maspujols, a l'Aleixar, que ja s'ha vist en alguna altra galeria i al passat Saló dels Antiquaris i és curiós que encara ningú l'hagi comprat. No sempre les obres bones són les que s'acaben venent, ja sigui per raons de preu o perquè no encaixen en els estàndards del gust generalitzat de la clientela. També són molt curiosos alguns esborranys de paisatge, de mida mitjana, tan esbossats que esdevenen quasi abstractes i, als ulls moderns, resulten més atractius que no pas els olis massa acabats i encarcarats fets per l'artista del 1920 en endavant.

La galeria Artur Ramon sempre s'ha distingit per saber combinar el mercat amb una bona oferta cultural, sobretot pel que fa a les exposicions de caràcter històric i monogràfic. Una curiosa avinentesa ha propiciat l'actual exposició de Marian Fortuny i Marsal, muntada a partir d'una col·lecció d'esbossos que procedeix d'un dels amics íntims del pintor de Reus, l'artista romà Attilio Simonetti, amb qui va compartir taller, interessos estètics i pintura. A la presentació de l'opuscle editat per a l'ocasió, Santiago Alcolea i Blanch explica que Fortuny no parava mai de fer notes i dibuixos als que no atorgava cap importància fins al punt de deixar-los abandonats a qualsevol lloc. Segons Alcolea, la producció en paper del reusenc és "exorbitant" i només al MNAC hi ha més de dos mil dibuixos i aiguades.

La tria que es pot veure a Artur Ramon té, en general, una gran qualitat i es contraposa a moltes peces talperes, suposadament ben certificades, que apareixen a vegades. Hi són memorables les aquarel·les de figures femenines, simplement insinuades, amb pinzellades fresques però, alhora, precises que expliquen molt bé la tècnica virtuosa de Fortuny. Algunes són estudis previs de La Vicaria. També cal destacar els gravats, la majoria de tiratges inicials i en diversos estats, i una bona part dels dibuixos, en especial les acadèmies que traspuen erotisme més enllà de l'estricta, anodina i freda representació normativa del cos humà. És el cas dels diversos efebus, típicament fortunyians, i d'un magnífic nu masculí que podria molt ben ser un autoretrat. Si ho fos, no seria pas el primer, ja que l'idolatrat i misteriós Fortuny tenia plena consciència de ser un guaperes seductor i, més d'un cop, va retratar-se completament despullat.

Joaquim Mir, artista, mestre i amic. Francesc Mestre Art. Enric Granados, 28, Barcelona. Fins al 29 de maig

Fortuny. El procés creatiu. Artur Ramon Art. Palla, 23, Barcelona. Fins al 13 de juny