Bibliografia introductòria

És cert que hi ha molts autors clàssics que es poden llegir sense cap preparació especial: la tragèdia d'Èdip Rei s'entén per ella mateixa; El convit, de Plató, no necessita el comentari de Marsilio Ficino (que més aviat distorsiona l'original en nom del cristianisme), i el mateix passa, per exemple, amb Horaci; menys amb Homer o amb Ovidi, que porten més mitologia entre els seus versos.

Sigui com vulgui, no és mala idea fer-se una visió de conjunt del que van ser les civilitzacions de Grècia i Roma, i, a la seva ombra, la cultura dels humanistes o fins i tot la dels il·lustrats i la dels romàntics europeus, essent aquests, en termes generacionals, els últims que van practicar un retorn voluntariós i esforçat a les fonts del que, pròpiament, anomenem "els clàssics".

"Que cadascú sigui grec a la seva manera, però que ho sigui"

En aquest sentit, hi ha diversos llibres que poden resultar útils als lectors. Una de les guies més prolixes del llegat de Grècia és la Historia de la cultura griega, de Jacob Burckhardt, antigament editat a Revista de Occidente (1935-1944), descatalogat en aquest lloc però aviat als quioscs, per un preu mòdic, a RBA Coleccionables. Un llibre igualment general, més aviat d'emmarcament històric, sociològic i antropològic, i molt recent, és el de Robin Lane Fox, La epopeya de Grecia y Roma (Crítica, 2005), que va de l'èpica homèrica fins a la destrucció de Pompeia, passant per l'època hel·lenística: està molt ben documentat, i no ha agradat massa als filòlegs puristes (Luis Alberto de Cuenca, Abc), però ha agradat sobre manera als lectors no especialitzats amb ganes de posseir una visió de conjunt: històrica, cultural, de costums, etcètera.

També és visió de conjunt, encara que estigui decantat cap a les qüestions relatives al culte, a l'ànima, als vius i als morts, el llibre d'Erwin Rohde Psique [Psyché]. La idea del alma y la inmortalidad entre los griegos, Fondo de Cultura Económica, 1994. Semblant a aquest llibre és el tan famós de Werner Jaeger, Paideia. Los ideales de la cultura clásica, que dibuixa un mapa molt vast de les idees de polis , civilització, educació i cultura oral i escrita a la Grècia antiga: aquest llibre, com el precedent, ha estat superat per aportacions més recents, amb base filològica més sòlida, i després de noves descobertes arqueològiques; però aquesta mena de llibres escrits per homes de grans coneixements desfasats continuen essent, al criteri de moltes persones, els que resulten de més bon llegir: és com Pensadores griegos. Una historia de la filosofía en la antigüedad, de Theodor Gomperz, Herder, 2000, que els idealistes prefereixen a la més científica Historia de la filosofía griega, de W. K. C. Guthrie, Gredos, 1999-2004, aviat també als quioscs (RBA). Si el lector busca un resum de poques pàgines de la cultura grega antiga, el trobarà a M. I. Finley, Los griegos en la antigüedad, Labor, 1996, que abraça gairebé tants anys com el llibre de Fox, però només té 195 pàgines, ben llegidores. Per al terreny literari, encara resulta molt recomanable el llibre de C. M. Bowra Introducción a la literatura griega, Gredos, 2008: un llibre esplèndid, escrit amb el bon gust que, en temps més clàssics que els nostres, posseïa sempre un sir anglès.

Si el lector té la idea, cosa cada cop més natural, que tan clàssic és Homer com els humanistes italians, francesos o espanyols dels segles XV i XVI, llavors és imprescindible el llibre de R. R. Bolgar The classical h eritage and its beneficiaries, At the University Press, Cambridge, 1954 (abebooks.com; entre 6 i 112 euros). El mateix pont, encara amb més arcades, entre Grècia i Roma, i els temps moderns, el basteix l'extraordinària antologia d'assaigs de Gilbert Highet La tradición clásica, 2 vols., també a Fondo de Cultura Económica, 1996, encara a les llibreries. Aquesta obra comença amb un estudi sobre la dita "época fosca" del temps de Carlemany, però arriba fins gairebé els nostres dies -Wagner, Whitman, Tolstoi, Camus, Anouilh-, sempre amb el pensament posat en el ressò, l'eco o la influència visibles, a les lletres d'Occident, del gran llegat de Grècia i Roma.

Hi ha dos llibrets esplèndids, en italià, en francès i en castellà, que donen una perfecta idea dels costums i de la vida quotidiana a les Grècia i Roma clàssiques: L'homme grec, sota la direcció de Jean-Pierre Vernant, Seuil, 1993, i L'homme romain, sota la direcció d'Andrea Giardina, Seuil, 1992.

Acantilado ha publicat recentment dos grans llibres sobre cultura i espiritualitat gregues: Bruno Snell, El descubrimiento del espíritu. Estudios sobre la génesis del pensamiento europeo en los griegos, 2007, i Oddone Longo, El universo de los griegos. Actualidad y distancia, 2009, tots dos situats en el punt exacte en què Grècia es fa present a la consideració dels nostres dies. Després de tot això -ni que sigui amb la lectura d'un sol llibre dels que hem esmentat-, els lectors donaran acompliment a l'aforisme de Goethe: "Que cadascú sigui grec a la seva manera, però que ho sigui".