Jesús

Quasi totes les biografies dels grans homes passen per alt els primers anys de la vida d'aquests nens, o nenes, que més endavant esdevindran famosos. Això no és cap excepció en el cas de la vida de Jesús, de la infantesa del qual amb prou feines posseïm informació. N'hi ha una mica als Evangelis de Mateu i de Lluc, però no n'hi ha gota ni a l'Evangeli de Marc (el més antic de tots, de cap a l'any 70) ni al de Joan, de cap a l'any 100, que encara es troba més lluny de la presència física de Jesucrist en aquest món.

Mateu, després d'haver establert la genealogia que és de rigor en la tradició jueva, ens diu que Maria va infantar Jesús quan es trobava solament promesa -és a dir, encara no casada- amb Josep, per obra de l'Esperit Sant, seguint la profecia dictada per Isaïas: "Heus aquí que la Verge concebrà i tindrà un fill, i el seu nom serà Emmanuel" (Is 7,14). Aquí comencen els problemes en tot allò relatiu a la infància de Jesús: la Bíblia hebrea no parla d'una verge (parthenos), sinó d'una "noia jove" (almah); i la traducció grega dels LXX, de l'època hel·lenística, mare de gairebé totes les distorsions de la Bíblia hebrea que es van produir més tard, només parla d'una noia que essent verge (totes ho són, fins a un determinat moment), un bon dia deixaria de ser-ho i concebria una criatura: és com solen anar les coses. Segons aquestes veritats filològiques, doncs, no hi ha cap fonament textual ni al Vell ni al Nou Testament per creure que Maria va quedar prenys d'una manera sobrenatural. Un polèmic ex-bisbe anglicà, David Jenkins, va dir una vegada, quant a aquest extrem: "No crec que Déu, si ho hagués volgut, hagués estat incapaç de fer que una verge parís una criatura, però dubto molt que mai ho arribés a fer". Això, naturalment, és el que creu la major part de la gent que no creu: costa d'entendre-la, una cosa així, i hom ha de recordar, en casos com aquests, el dictum d'Agustí: Credo quia absurdum: "m'ho crec perquè és absurd".

"Els qui creuen, que creguin; els altres, que estudiïn"

Que Jesús naixés tal dia com avui de fa 2008 anys és una falsedat a tots els ulls veient. Si és veritat, com diuen històries medievals (i no el Nou Testament) que Jesús va néixer en una menjadora en companyia del pare putatiu, la mare, un bou i una mula, i que de seguida van anar-hi pastors a adorar-lo, llavors no podia ser el mes de desembre perquè, al temps fred, els ramats es guardaven dels rigors hivernals. D'altra banda, encara és menys possible que nasqués l'any 0, com creiem, perquè la veritat històrica és que Herodes, etnarca del govern d'August, va ordenar la mort dels innocents al cap de pocs dies del naixement de Jesús, i aquell va morir l'any 4 aC. Jesús, doncs, per força havia de néixer abans, és a dir, l'any 5 o 6 si fa no fa. De fet, sabem perfectament que la suposada data del naixement de Jesús, el 25 de desembre, va ser un invent de l'Església occidental força tardà, del segle IV, sota el govern de Constantí pseudocristianitzat, per substituir la festa pagana del Sol Invictus, que s'esdevenia al final de les festes saturnals. A més, Climent d'Alexandria ens diu que certes comunitats cristianes orientals celebraven el naixement de Jesucrist el 21 d'abril o el 20 de maig (data molt més versemblant per entendre la presència de les ovelles al voltant de la suposada cova del naixement del Nen).

Mateu també diu, sempre en llengua grega, que els Reis que van adorar Jesús no eren ni reis ni savis, sinó magoi, és a dir, mags, ofici babilònic de tota la vida: en aquest sentit, hem heretat una doble tradició medieval molt tendra, la que parla dels reis d'Orient (potser només n'hi havia un, que portava tres regals, i no tres amb un regal cada un: or, encens i mirra), i la que parla dels mags. Reis i, al damunt mags, ja és dir massa.

L'Evangeli de Lluc és més realista que cap altre quan parla de la insòlita concepció de Maria. Quan l'arcàngel Gabriel li va dir: "Alegra't, plena de gràcia. El Senyor és amb tu [encara es diu així a l'Ave Maria de l'orde dels Predicadors]", ella "es desassossegà i es preguntava què volia dir tal salutació". Quan l'arcàngel li diu que concebrà a pesar de la seva virginitat, Maria torna a espantar-se -no és per menys-, i diu: "Com es faràaixò, puix que no conec home?" (és a dir, "no he tingut relació sexual amb cap home"). Llavors l'Arcàngel li explica allò de l'Esperit Sant, i ella, que ja es trobava molt torbada, es limita a dir aquelles paraules que critiquen tant les feministes: Ecce ancilla Domini, "jo sóc, o heus aquí, l'esclava del Senyor". Com ja he dit, ni Marc ni Joan no diuen paraula sobre aquests primers dies de la vida de Jesús; i tot el que diuen els altres dos

evangelis sembla inventat pels redactors, d'acord bàsicament amb les profecies d'Isaïas i de Jeremias, per donar autoritat a uns fets tan meravellosos.

Mateu no diu tampoc que Jesús naixés en un pessebre, sinó en una casa de Betlem, i allà l'adoren els mags vinguts de l'Orient. També Mateu és l'únic que parla d'una estrella prodigiosa -que alguns saberuts diuen que era el cometa Halley, que va aparèixer al cel cap a aquells anys variables que ja hem dit-, i també ell és l'únic evangelista que esmenta la despietada intervenció d'Herodes. ¿Què hem de fer, davant aquestes dissemblances, anacronismes i contradiccions? Doncs no res: els qui

creuen, que continuïn creient, perquè en això consisteix la fe. Els qui no creuen, que estudiïn, i a veure si algú treu l'entrellat d'aquest naixement tan estrambòtic, però de tan enorme transcendència per a la humanitat.