Nadal lluny de casa

El Nadal va començar -cap al segle IV- com una manera d'esbandir els cultes pagans, substituint-los per la celebració del naixement de Jesús. Així, un imperi recentment convertit al cristianisme utilitzava les velles tradicions per fer-se-les seves, i aconseguir que el mosaic d'ètnies i cultures que vivien sota l'autoritat de Roma es fusionés en un sol poble. D'aquell procés se'n va dir Cristianització; concepte que avui en dia rep el nom de Globalització. De fet, no és casual que tots dos moments històrics comparteixin aquest cicle festiu com a estratègia unificadora; abans, per guanyar-se l'ànima del convers i ara, per escurar les butxaques del consumidor.

Aquí i a la Xina comunista hom pot trobar pobres avets decorats amb boles daurades i fil musical amb nadales, al marge de les creences religioses de la població local. Aquesta és una festa amb vocabulari i costums propis, que inclou les garlandes, el grèvol, les cintes de Nadal, el vesc i mil altres ingredients segons el país. Així, a l'hemisferi sud és una festa estiuenca que es fa a la platja; als deserts del Magrib, un costum portat per la televisió; a les antigues repúbliques soviètiques, una fervorosa tornada a l'ortodòxia; i per als xinesos, l'aniversari d'un tal Santa Claus. Però -per damunt de les diferències- els brillantons i els barrets vermells del Pare Noel lluiran des dels gratacels de l'Extrem Orient fins als mercats dels països africans; passant per l'Amèrica Llatina o les illes del Pacífic.

Nadal i Cap d'Any són unes de les poques festes globals que celebrem -de formes i per motius diferents- a quasibé tot el planeta. Això, tanmateix, no vol dir pas que allò que se celebra a cada lloc tingui res a veure amb el que fan els veïns. Potser l'únic tret comú a tots ells sigui que es viuen de manera diferent si toca passar-los fora de casa. Precisament això, aquest disc dur de les Pasqües, és el que mirarem d'esbrinar avui.