Segons plans, segones intencions

Per a l'artista nord-americà afincat a Brussel·les Peter Downsbrough (1940) l'espai és una dada immediata i abstracta. A la galeria Àngels Barcelona ha segellat sobre la paret bandes negres i lletres -adverbis, preposicions, conjuncions (AQUÍ, PERO, ARA, ENTRE, LLOC)- amb les quals crea línies, plans i formes geomètriques simples. La sala es converteix en un lloc de simetries, enquadraments i perspectives noves que provoquen en l'espectador dubtes i noves certeses. Amb el mateix sentit que Downsbrough interroga l'espai crea les seves fotografies i pel·lícules de factura postminimalista (una etiqueta que rebutja: "Sóc maximalista -afirma-, no puc fer-hi més"). En elles hi veiem com l'explorador ocasional construeix la seva mirada sobre els edificis que formen part de l'arquitectura d'una ciutat.

Entre els contenidors del port, a penes hi ha persones. A l'artista li interessa l'espai del buit

A la pel·lícula ET/C (8' 25'') (2004), Downsbrough proposa un viatge entre Amberes i Boston per assenyalar els punts significatius d'un paisatge urbà anodí i imprevisible. En el terrain vague de la ciutat, enmig dels contenidors i passadissos del port, a penes hi ha persones. El que interessa a l'artista és l'espai del buit, el "segon pla". Jand Here (24') (2008) testimonia els llocs industrials abandonats de la comunitat de Norh Kent. Però no només els espais en desús formen part del seu material visual; amb el mateix entusiasme, Downsbrough també va rodar a la ciutat administrativa de Brussel·les, el barri de la Défense de París i el complex urbanístic de l'entorn de l'estació de Lille, condicionada per Rem Koolhass. Les sèries fotogràfiques Sin título (NYC), (1978), o Bruxelles (2004) són un registre documental de les seves investigacions amb tubs metàl·lics verticals, mentre rastrejava els espais negatius presents en l'entramat urbà.

Però el que millor defineix l'obra del nord-americà és un cert sentit de desplaçament, de l'imprevisible i el desordre (atzar). Ell mateix afirma que en el seu cas és millor parlar de site orientated que de site specific, ja que no existeix el desig de reconstruir o canviar el lloc on es planteja l'obra".

Treball col·locat en lloc d'escultura, ja que l'obra s' adapta a l'espai. L'atzar que fa que sigui un edifici i no un altre el que apareix a la imatge, o de donar joc al que succeeix en aquest context com a part del treball, és essencial en el procés. 7 come 11 (4' 30'') (1980), un dels seus vídeos més coneguts i l'únic rodat en color, inclou la peça The Dice (Els daus), on veiem com aquest joc d'atzar travessa un dels cartells lluminosos de Times Square i marca el ritme de la megalòpoli durant el temps que dura una partida.

En contrast amb els treballs de Downsbrough se situen les anodines instal·lacions de Fran Meana (Avilés, 1982) (Apuntes para una monumentalidad doméstica) i Jiménez Landa (Pamplona, 1979) (Actos Oficiales). Mentre el primer fa esclatar contra la paret un artefacte que conté pols d'or (una paròdia de l'acte revolucionari) i evidencia la fragilitat dels símbols col·lectius (un arc de triomf fet amb caixes de cartró), el treball de l'autor navarrès podria ser la coartada del poc interès d'algunes institucions (el cas de l'Obra Social de la Caixa) per l'art contemporani. L'obra de Fermín Jiménez Landa, elaborada a base de nata muntada i leds alimentats amb l'energia de llimones i rostidors de kebak (¡), no té interès, com quasi totes les instal·lacions que hi ha hagut durant els darrers mesos en aquest espai de CaixaFòrum. I, no obstant això, res hauria de justificar que Montcada hagués de desaparèixer. És que Barcelona no compta amb professionals capaços de dissenyar una bona programació?

Peter Downsbrough. Galeria Àngels Barcelona. C/ Pintor Fortuny, 27. Barcelona. Fins al 29 de novembre.

Apuntes para una monumentalidad doméstica. Fran Meana. Galeria Nogueras-Blachard. Xuclà, 7. Barcelona. Fins al 15 de novembre.

Actos Oficiales. Fermín Jiménez Landa. Espai Montcada. Av. Marqués de Comillas, 6-8. Barcelona. Fins al 21 de desembre