L'àngel exterminador

Els bons salvatges

Ferran Sáez Mateu

Mina Editorial

188 pàgines. 20 euros

Mai no està de més recordar els perills de l'afany de puresa, tot posant en evidència qui, de manera ressentida, s'allunya de la vida quotidiana només per agafar embranzida i poder-la colpejar millor. En aquest llibre, Ferran Sáez (La Granja d'Escarp, 1964), mostra la vinculació directa entre l'ideal del "bon salvatge" -una "fantasia absurda", segons l'autor, que hauria estat covada a l'inici de la modernitat, i que hauria cristal·litzat en l'obra de Rousseau- i molts dels mals esdevinguts al llarg del segle XX. D'aquesta manera, els éssers humans de carn i ossos haurien estat les víctimes de qui els volia fer encaixar, tant sí com no, en el seu model ideal de naturalesa humana, tal com va esdevenir paradigmàticament amb els diversos totalitarismes.

A la primera part del llibre -'Vuit mirades atònites i un cas greu d'estrabisme'-, l'autor recorre a incisos autobiogràfics per anar introduint diversos casos de persones que havia conegut personalment, i que exemplificarien els estralls provocats pels ideals utòpics. I això tant en l'ordre polític, com en el cas d'un romanès que hauria patit el règim comunista de Ceaucescu, com en l'ordre personal, com seria el cas d'un ionqui que s'hauria deixat entabanar per la visó romàntica de les drogues. Crida l'atenció, però, el to amarg que traspuen aquestes pàgines, que sovint es confon amb el propi de qui carrega contra aquells que han dut una vida de risc, tot i que en el fons els enveja. A la segona part -'De la ficció al despropòsit, passant per una dotzena de dictadures'-, hi retrobem el millor Sáez, el mateix que amb obres com La invenció de l'home (1998), Dislocacions (2001) o Què (ens) passa? (2003), ha anat bastint una de les trajectòries més consistents del panorama actual de l'assaig en català. Amb un to més objectiu, l'autor estableix la genealogia de l'esmentat "bon salvatge". Així, la coincidència de la crisi del món medieval amb la descoberta del nou món haurien propiciat la reformulació de la naturalesa humana, tot atribuint-li una potencialitat de puresa regeneradora, ben allunyada de la realitat. I un cop més, destaca el gran coneixement que té l'autor de l'obra de Montaigne, tot prolongant una línia de recuperació d'aquest pensador que, en català, va encetar fa anys Jaume Casals.

Pel que fa a la tesi central dels efectes perniciosos de l'ideal del "bon salvatge", en acabar la lectura del llibre hom lamenta no haver-hi trobat un parell d'apartats, o almenys de paràgrafs, per ajudar a acotar la qüestió amb més precisió. D'una banda, s'hi troba a faltar una delimitació entre el fanatisme malaltís i la passió dels pioners o els creadors de tota mena, l'obra dels quals agraïm, tot i que també van sacrificar sovint la seva vida (o fins i tot la de molts altres!) a una idea. I, d'una altra banda, potser caldria recordar que, més enllà d'utopies modernes com la comunista, la intransigència dels purs té una arrel sobretot religiosa -és molt significatiu, en aquest sentit, que l'autor digui que el segle XX es va acabar amb la caiguda del mur de Berlín, i no amb l'11-S. O dit d'una altra manera, el "bon salvatge" no deixa de ser una manifestació més de "l'àngel exterminador".