Selecciona Edición
Conéctate
Selecciona Edición
Tamaño letra
Lletres

Nova York, segle XX

Ragtime

E. L. Doctorow (traducció de Maria Iniesta i Agulló)

Edicions de 1984

271 pàg. 18 euros

La primera temptativa reeixida com a novel·lista d'èxit d'E. L. Doctorow, Ragtime (1974), una obra situada a la Nova York del període previ a la Gran Guerra, el va consagrar de manera immediata com un dels prosistes més convincents dels Estats Units de les darreres dècades, amb una tendència tan inusual com propera al públic nord-americà a experimentar amb la Història i els gèneres literaris. La peculiaritat, en aquest cas, es basa en l'ús fictici com a personatges de noms d'anomenada de l'època com ara l'escapista i mag Harry Houdini, el financer Pierpont Morgan i l'empresari Henry Ford, entre molts altres, al costat de caràcters inventats que també són protagonistes de la trama i que s'hi relacionen d'una manera o altra; i sobretot en un estil la fluïdesa del qual permet conjugar la història, la crònica de successos, la vida quotidiana de persones corrents i una certa malenconia dels dies enduts, en una fórmula feliç basada en la claredat i el sentit comú de la veu narradora.

"Doctorow reescriu la Història sobre el canemàs dels conflictes contemporanis"

La tirada per la nostàlgia, l'evasió dolça del present i la sensació desbordant d'abastar una època llunyana són alguns dels atributs i els rèdits de la novel·la històrica. En versions més refinades com ara aquesta de Doctorow -traduïda de manera impecable, amb tanta o més acuïtat que les anteriors La gran marxa i Històries de la dolça terra, també editades per Edicions de 1984- s'hi troba també una tendència a reescriure la Història sobre el canemàs dels conflictes contemporanis. La Nova York de principis del segle vint, amb la calma d'abans de l'arribada massiva d'immigrants, i l'eclosió de les dècades següents, s'emmiralla de manera indirecta en la pèrdua de certeses culturals i econòmiques de la dècada dels setanta, passades les promeses de prosperitat i preponderància aclaparadora dels decennis posteriors a la Segona Guerra Mundial. La barreja de personatges coneguts -hi ha fins i tot aparicions puntuals i mordaces com la de Freud en companyia dels deixebles- amb caràcters arquetípics com ara una família de blancs, anglosaxons i protestants que s'ha fet rica a través de vendre banderes i patriotisme, i que es troba immersa en conflictes racials i causes polítiques, permet donar un aire de modernitat a la novel·la i fer coincidir qüestions de les dues èpoques a través dels protagonistes no històrics. L'anacronisme, en aquest sentit, és encara més inevitable que en les altres versions del gènere.

L'habilitat de Doctorow per donar sentit als personatges no històrics es basa en una doble estratègia de seducció. Mentre els caràcters cèlebres són estàtics i gairebé anecdòtics en la trama, són tractats amb grans dosis d'ironia i ajuden a fer creure que els desconeguts creen amb ells les palpitacions del temps, els altres són els vertaders conductors del desenvolupament de l'acció i els que permeten oferir un retrat subterrani de la bigarrada vida contemporània, des d'un immigrant jueu pobre que esdevé productor de serials i forma una família multiracial amb la vídua de la família blanca, anglosaxona i protestant, o un virtuós músic de jazz que acaba convertit en una mena de Pantera Negra abans dels Panteres Negres, fins al Germà Petit de la família anglosaxona i protestant, que primer s'enrola en la causa del músic i després se'n va a fer la revolució, però no amb el Che Guevara, sinó amb Pancho Villa i Emiliano Zapata. El rerefons, a més, està ben traçat i col·labora a l'hora de circumscriure les vides dels personatges en la història. L'avantatge del narrador és que el període ja ha adquirit dimensions mítiques i és prou lluny com perquè no sembli el decorat habitual, de cartó pedra, del gènere. De fet, el gran avantatge és que també és prou a prop com per inventar i oferir en una nova narració un alè de la història, i un alè del present d'aquella història.

* Este artículo apareció en la edición impresa del Jueves, 23 de octubre de 2008