Partícules
Ara que la ciència financera ha fet un pet global, un petit bang quasi còsmic, és bo recordar que la ignorància científica és tan greu com l'analfabetisme literari, com l'oblit de la història, com qualsevol d'aquells buits de coneixement que ens fan aparèixer grotescament ridículs. El remei és difícil: no saber de què parlen els físics, per exemple, és ignorar per on va el pensament sobre els secrets últims del món; saber-ne alguna cosa, supera sovint la capacitat dels profans.
La física ja toca la ratlla de la metafísica, la consistència de l'ésser és tan incerta com en temps de Parmènides, però almenys l'especulació ontològica, la metàfora i la poesia tenen ara un fonament matemàtic, i sovint una confirmació experimental. No és poca cosa, per exemple, tindre una idea de com era l'univers "infant", en el primer instant en què la llum es va separar de la matèria, i poder, tretze mil milions d'anys després, recuperar aquella imatge esfèrica, meravellosa, de l'univers incandescent. Repassen el llibre del Gènesi, quan Déu va decidir crear la llum i separar-la de la tenebra, i allà va començar l'ordre del cosmos. Perquè sense ordre, òbviament, no hi ha cosmos, hi ha caos, i ja ho sabien els grecs. El mal és que, segons els físics, més del 90% de la matèria i l'energia de l'univers és simplement i absolutament "fosca": constatable a través dels seus efectes indirectes, però invisible, imperceptible i, com Déu Nostre Senyor, inefable. Existeix, però no sabem què és ni com, ni amb quins mots parlar-ne. Pareix que aquella enorme realitat misteriosa, desconeguda, estaria composta de partícules elementals sorgides com a residus del Big Bang o gran esclat original. Com ara les anomenades líricament Susy , de massa molt elevada, que podrien aparèixer quan funcione per fi el gran túnel circular al costat de Ginebra, catedral subterrània de la física.
"Perquè sense ordre, òbviament, no hi ha cosmos, hi ha caos, i ja ho sabien els grecs"
Siga l'amable Susy , o alguna altra, el nombre immens de partícules fosques que va engendrar el Big Bang ens arriba contínuament a la Terra, a raó de milions per centímetre quadrat. I vostès i jo no ho podrem mai sentir: ens travessen la carn i el cervell, són la realitat més grossa, i no sabem què són. Per no parlar del famós bosó de Higgs, la partícula efímera que faria possible que les altres tinguen massa, i que alguns físics poèticament anomenen partícula de Déu .
Qui sap si, finalment, serà el Déu de l'Univers, juntament amb els seus esperits celestials, àngels i arcàngels i la resta, qui està darrere del secret del bosó teològic i de Susy , i llavors el secret final de la matèria serà que és una matèria espiritual. Tan espiritual com les finances que esclaten amb un bang fulminant, i omplen el món de partícules fosques que ningú sap on trobar ni com descriure.
