La vida després de les cendres
El 1997, Cornelia Parker (Cheshire, 1956) va ser elegida finalista dels premis Turner per una instal·lació que consistia en una "explosió" de partícules de carbó suspeses en una habitació totalment buida. Era com si de sobte l'artista ens proporcionés una altra confirmació de què la realitat (l'art?) tenia uns límits. Principi i fi. Aquest era simplement l'èmfasi en el seu treball, la necessitat de retratar la negativitat de quelcom perdut fins i tot quan s'insinuï allò com a visionari.
Tres dones més havien aconseguit la fase final d'aquells turner: Angela Bulloh, Christine Borland i Gillian Wearing; aquesta última es va endur el premi merescudament. De la Parker, el crític anglès Adrian Searle va escriure la següent lloa: "Aquesta artista pot convèncer l'espectador de què la sala d'estar és un oceà, que els edificis poden respirar i l'univers pot ser posat del revés com un guant". Searle es referia a l'obra titulada Cold Dark Matter: An Exploded View (1991), que havia estat exposada feia uns mesos a la galeria Chisenhale de Londres. Per a la seva producció, l'artista havia demanat a l'exèrcit britànic que fes esclatar una sèrie d'objectes domèstics en el cobert d'una casa. Posteriorment, va penjar-los al voltant d'una bombeta simulant un sistema solar alternatiu i excèntric. Cold Dark Matter (matèria obscura) és un terme utilitzat en astrofísica per descriure la substància que existeix en l'univers però que roman desconeguda. En la instal·lació assenyalava la resistència de la matèria a ser categoritzada, mesurada i etiquetada.
A aquella matèria inclassificable li seguirien més instal·lacions "etèries" amb objectes diversos que penjaven del sostre formant la il·lusió d'un cub, amb major densitat en el centre i volatilitat en els extrems. En una ocasió, mentre treballava a San Antonio (Texas) com a artista resident, Cornelia Parker explica que va arribar a les seves oïdes la notícia de què una petita església havia estat destruïda per un llamp. D'aquelles cendres naixeria Mass, una instal·lació feta amb detritus com si fos "un acte de Déu". Tot procés de canvi mitjançant l'explosió, l'alquímia, la manipulació i l'accident es convertia en una promesa cap a l'improbable extra-ordinari.
Altres treballs més recents tenien a veure amb la selecció d'objectes personals de personatges històrics que l'artista recreava en una cartografia psíquica tan empírica com simbòlica. A la sèrie Bronteän Abstracts (2006), que es va exhibir al museu de les Brontë a Haworth (West Yorkshire), Parker va elevar a objectes votius algunes pertinences de les germanes escriptores. Sediments de vida, com manuscrits, teixits, guants i fins i tot cabells van ser analitzats i augmentats per l'artista amb un microscopi electrònic fins a convertir-los en imatges-índexs.
Després de quatre anys, la galeria Carles Taché recupera per a Barcelona l'obra d'aquesta artista anglesa. Els delicats Bullet Drawings -retícules fetes amb el plom d'una bala- s'exhibeixen junt amb la sèrie Posibles , dibuixos on llegim frases sense sentit escrites de manera aleatòria sobre un bloc de notes. La mostra Different Dirt: Found in America, Lost in Britain. Found in Britain, Lost in America agrupa gravats d'objectes exhumats en diversos emplaçaments americans i anglesos per arqueòlegs aficionats amb ajuda de detectors de metalls, essent després subhastats per lots a l' eBay i adquirits per l'artista. Monedes romanes, bales mossegades per combatents de la guerra de Secessió nord-americana en moments especialment dolorosos, soldats de plom, botons.... Parker es va encarregar d'enterrar-los de nou en llocs concrets de l'altra banda de l'Atlàntic en una arqueologia invertida. L'obra central de l'exposició porta per títol Transitional Object (Objecte transicional). Es tracta d'un refugi impossible, d'una fragilitat extrema. L'oxímoron de les nostres vides.
Different Dirt (Found in America. Lost in Britain. Lost in America. Found in Britain). Cornelia Parker. Galeria Carles Taché. Consell de Cent, 290. Barcelona. Fins al 13 de novembre
