Selecciona Edición
Conéctate
Selecciona Edición
Tamaño letra
Art

Esnobisme i realitat

Hi ha qui creu que el mercat és sobirà i quan una peça assoleix una cotització molt alta el valor es manté consolidat per sempre. És una il·lusió com una altra. També s'ha dit, a vegades, que els museus i col·leccions privades que no tenen avantguarda històrica han perdut el tren en no comprar-la quan era factible. Però això tampoc acaba sent ben bé cert. Amb una mica de pressupost i bon ull encara es poden caçar al vol obres destacades, donat que n'hi ha a disposició de la clientela, més del que sembla a primera vista. Sempre és millor buscar allò que no està rabiosament de moda, entre altres factors, perquè és menys cobejat i, per tant, més assequible. Però els trets solen anar per un altre cantó: el de la cosa mediàtica, la dels preus "més cars assolits per un artista viu", o mort -que, posats a omplir titulars, ve a ser el mateix. El pompier Adolphe Bouguereau era caríssim al segle XIX, quan estava viu, al dente i museus i milionaris es disputaven les obres. Després, cauria en picat. Bouguereau no era tan dolent com va semblar després de mort, simplement estava massa inflat pel reclam de la fama. Segur que l'autèntic preu de mercat d'un Damien Hirst -per posar un cas de rabiosa actualitat- està molt per sota de les cotitzacions manipulades. Pel suposat cost "oficial" d'un Hirst es poden comprar moltes altres coses amb cara i ulls.

Alberto Magnelli (Florència, 1888 - Meudon, 1971) no ha estat un pintor massa conegut al nostre país malgrat que, l'any 1990, la Fundació Miró li fes un bona retrospectiva i que, vuit anys després, la unió puntual de tres caixes d'estalvis catalanes -la de Manresa, la de Sabadell i la illenca de Sa Nostra- li muntessin una petita itinerant de la producció darrera. Però, en canvi, als Estats Units, i a molts altres indrets, Magnelli és considerat un dels pintors abstractes importants del segle XX. Per això és sorprenent que encara es trobin obres destacades a la venda, en comptes de postaletes il·luminades, fulls de llibre dedicats i altres souvenirs, tal com passa a moltes recopilacions mercantils de Miró, Dalí o Picasso.

La galeria Oriol presenta un munt de bons Magnellis a la venda. Res apareix per pura casualitat. Fa un parell d'anys el barceloní Museu Picasso obria boca amb una antològica de l'artista florentí. Ara, a la petita sala del carrer Provença -que ha ampliat espais per a l'ocasió, amb soterrani i pis adjacent-, s'hi venen teles i dibuixos que no haurien desmerescut la tria oficial del carrer Montcada. En l'exposició actual, fins i tot, està més ben explicada la coherent evolució estilística del pintor, que en l'esmentada retrospectiva estava farcida d'el·lipsis. Ara es pot constatar el pas de Magnelli pels diversos moviments i tendències del segle XX: el fauvisme -sobretot Matisse-, el futurisme, l'orfisme, el neoclassicisme -amb uns deliciosos Uomini al murriciolo en estat de pre/petrificació-, el purisme -amb dibuixos excel·lents-, el surrealisme i l'abstracció geomètrica, que és on finalment es quedarà. I tots són Magnellis, es reconeixen d'una hora lluny perquè l'autor manté sempre la personalitat.

Encara estem poc acostumats a veure obra històrica internacional a les galeries d'art catalanes. Manuel Barbié ja porta anys exposant-ne. Fins al proper dia 10, es pot veure a la seva galeria un magnífic recull monogràfic sobre la Torre Eiffel de Robert Delaunay (París, 1885 - Montpeller, 1941), coetani de Magnelli. Supervisada per Juan Manuel Bonet, l'exposició aplega alguns paisatges primerencs de molt bona qualitat, una primera versió de 1909 de la torre -d'inspiració russa que ja anuncia l'abstracció, potser a l'ombra de Sònia Terk- i una sèrie de dibuixos preparatoris de l'obra mestra delaunoyana, la Guitarre du ciel tal com resa el poema de Vicente Huidobro -que també s'exposa a cal Barbié- dedicat al famós artefacte metàl·lic de 1889 i al seu il·lustre i modern retratista de cambra.

Alberto Magnelli, pintures i dibuixos. Oriol Galeria d'Art. Provença, 264. Barcelona. Fins al 18 de novembre

Robert Delaunay. Tours Eiffel. Manuel Barbié Galeria d'Art. Passeig de Gràcia, 66, 2on. Barcelona. Fins al 10 d'octubre

* Este artículo apareció en la edición impresa del Jueves, 2 de octubre de 2008