Selecciona Edición
Conéctate
Selecciona Edición
Tamaño letra
Reportatge

L'hora de passar comptes

Un llibre de Miquel Sellarès revela els recels dels polítics i de l'Estat cap als Mossos

Els aniversaris rodons de personalitats i institucions solen aprofitar-se per renovar la bibliografia. La història recent dels Mossos no ha quedat fora d'aquest joc editorial. Un dels artífexs del projecte, Miquel Sellarès, s'ha animat ara a narrar les seves experiències a Un pas endavant. La història dels Mossos que mai no s'ha explicat (L'Arquer). És un llibre polèmic perquè l'autor passa comptes pendents amb el passat. Els culpables que el procés de desplegament policial hagi estat massa laboriós i ple d'obstacles estan perfectament identificats: els polítics catalans i l'aparell de l'Estat.

Nascut a Barcelona el 1946, Sellarès va ser el primer director general de Seguretat Ciutadana de la Generalitat. Com a tal, es va guanyar massa enemics i, quan el 1984 va dir que "els avis han d'estar-se a casa" -en al·lusió a Tarradellas- va haver de plegar. Tampoc va durar gaire al càrrec amb el primer govern tripartit, que el va nomenar secretari de Comunicació. La difusió d'un informe sobre els mitjans de comunicació el va obligar a presentar la renúncia.

Sellarès és un home mogut per dues passions: Catalunya i la policia. El seu "amor per les qüestions policials i militars" el va fer sentir, de jove, com "un ésser estrany i incomprès". L'equació (independentisme + uniforme) explica, en tot cas, el que ha estat la gran obsessió de la seva vida: crear una policia diferent de la que s'ha conegut històricament; moderna, democràtica i "pròpia de Catalunya", és a dir, "no subordinada a cap altre govern".

La idea reapareix a Un pas endavant sota diversos signes. De vegades, en positiu i empesa cap al futur, com quan Sellarès recomana que els Mossos creïn "una unitat especialitzada en terrorisme jihadista". Però el to general del llibre és crític i posa l'accent en el passat i en les "dificultats" per tirar endavant el model policial català. Sellarès atribueix aquests obstacles tant als "complexos" dels polítics catalans -que mai es van prendre seriosament, al seu parer, la necessitat d'exercir "el poder coercitiu"- com als recels del Govern central.

L'autor critica Tarradellas, que "només volia que la Guàrdia Civil es quadrés marcialment davant seu". Un altre ex president de la Generalitat, Jordi Pujol, també rep la seva part. Sellarès l'acusa de no tenir suficient interès ni empenta per impulsar la policia, que va ser "un dels coitus interruptus que han caracteritzat la seva política".

El fracassat cop d'Estat del 23-F, però, ho va canviar tot. La classe política, explica Sellarès, va veure la necessitat de defensar-se. A la dècada dels 80, però, l'Estat va jugar el seu paper. Sellarès acusa la Junta de Seguretat de Catalunya de ser un "instrument concebut des de Madrid per controlar" els Mossos i centra els seus atacs en la figura del que fóra governador civil de Barcelona, Ferran Cardenal. L'ex director de seguretat diu al llibre que es va sentir "perseguit" i reconeix que va ordenar espiar el governador civil. "Em sento especialment orgullós que Cardenal mirés enrere quan sortia d'algun lloc", admet.

El llibre està farcit d'intrigues, diàlegs privats i anècdotes. Una d'elles explica que Antoni Miró va dissenyar el nou uniforme dels Mossos. Es tractava de canviar les espardenyes per botes. Es perdia en romanticisme, però es guanyava agilitat. El disseny de la boina, recorda Sellarès, va aixecar força crítiques. Però no es tractava només d'això. "Volíem una policia diferent, amb un ciutadà al servei d'un altre", remarca.

Sellarès passa de puntetes sobre l'afer dels calabossos de Les Corts, en què diversos agents van agredir detinguts a la comissaria. En comptes d'entrar a valorar els fets, critica l'actual conseller, Joan Saura, per la gestió de la crisi: "Va cometre un error que va tocar la moral de tot el cos. Si hagués estat ben orientat i dirigit, aquest delicat afer podria haver estat un gran èxit per a la imatge de la policia".

* Este artículo apareció en la edición impresa del Jueves, 2 de octubre de 2008

Más información

  • 25 ANYS DE MOSSOS D'ESQUADRA