"Els catalans eren tan racistes com els altres"
El primatòleg Jordi Sabater Pi (Barcelona, 1922) és un dels grans nexes de Catalunya amb Guinea. Fugint de la incertesa després de la Guerra Civil -durant la qual, amb 16 anys, va estar a punt de ser afusellat per error per un escamot de les brigades de Lister-, Sabater Pi va marxar l'any 1940 en el vapor de Transmediterránea Río Francolí a treballar com a encarregat d'una finca agrícola d'un cosí germà del seu pare a Fernando Poo. "Guinea és la nostàlgia de la meva joventut", explica. "Encara em ve al cap el paisatge, les olors. Vaig estar bé allà. Em vaig formar com a científic, vaig estudiar els goriles, els ximpanzés, les aus, vaig descobrir la granota més gran del món i, influït per August Panyella, vaig realitzar investigacions etnològiques sobre els indígenes: els tatuatges, les estructures familiars, els pentinats".
Sabater Pi recalca que la relació de Catalunya amb Guinea ha estat molt important. "Molts catalans van anar de Cuba a Guinea. L'agricultura guineana és obra dels catalans, que van introduir el cultiu del cacau i el cafè. Catalunya va ser la part més important en la colonització espanyola de Guinea". Ara, "la relació és inexistent; una pèrdua, clar que sí, fa molta tristesa, però també va ser trist la pèrdua de Cuba". El país africà, considera, "està molt pitjor, està tot dedicat al petroli per benefici exclusiu de la família Obiang; amb Espanya funcionava millor. S'hauria pogut conservar una relació especial, amb un bon tracte de col·laboració".
Sabater Pi admet l'existència de racisme: "És cert, però passava a tot arreu llavors. Els catalans eren tan racistes com els altres. Encara que alguns ens interessàvem sincerament per la gent i la seva cultura".
L'oriünd de Guinea que més popularitat ha obtingut a Catalunya no és un humà sinó un gorila: Floquet de Neu, recollit l'any 1966 per Sabater Pi quan treballava al centre de subministrament d'animals per al zoo de Barcelona a Ikunde. "Sens dubte és un personatge important que ha servit per valorar la ciutat de Barcelona". El troba a faltar? "Sí, però va viure 40 anys i molt bé. Crec que l'havien d'haver dissecat ¿sap?". ¿No li faria pena? "Home, ben dissecat no".
El científic diu que pensa molt en Guinea, però no hi tornaria. "De fet no hi he tornat des que ens van evacuar el gener de 1969. Prefereixo tenir-ne un bon record".
