De boca en boca

En la cultura paquistanesa, l'humor és un ingredient fonamental en la vida quotidiana i aflora en forma d'acudit o històries breus explicades al teatre o en mitjans de comunicació, on se satiritza sobretot els pashtunes d'Afganistan i els sikhs, que apareixen sempre com els tontos del conte. Qualsevol paquistanès del Raval, a Barcelona, li narrarà innombrables acudits sobre ells, com aquell que diu que un sikh va sortir de casa i pel camí va veure una caca de vaca al terra i va pensar: "hòstia! seran espinacs?". Per sortir del dubte en va agafar una mica amb la mà i la va provar. Llavors va exclamar: "és merda! Sort que no l'he trepitjat!".

Pel seu costat passava un altre sikh que portava un vas per anar-li a demanar llet al veí. Aquest, que no era sikh, li va omplir el vas de llet i després li va preguntar l'hora. El sikh va girar la mà per mirar el rellotge i va vessar la llet. Quan va tornar a casa, la seva dona li va preguntar: "on és la llet?". El sikh li va explicar el que va succeir i la seva esposa li va respondre: "doncs la pròxima vegada agafes el vas amb l'altra mà abans de dir-li l'hora, així no se't vessarà la llet". El sikh va tornar a casa del veí, i aquest, mentre li omplia el vas li va tornar a demanar l'hora. El sikh va agafar el vas amb l'altra mà abans de girar el canell per mirar el rellotge. En veure, orgullós, que aquesta vegada no va vessar la llet el va guanyar l'emoció i va alçar les dues mans dient: "Veus, ja no som tan tontos!", i va vessar de nou la llet.

Els pashtunes protagonitzen els acudits en què els retraten per la seva ingenuïtat quan visiten les grans ciutats, com aquell home que arriba a Islamabad, mira un edifici gran i comença a comptar els pisos. Llavors arriba un policia i li diu que està prohibit fer-ho si no paga dues rúpies per cada pis que compti. El pashtun es posa a regatejar i li dóna els pocs diners que porta, per després narrar-li, molt orgullós, a un amic: "Eren 15 pisos i li he donat només 30 rúpies".

Només de boca en boca o en el teatre es toleren innombrables acudits sobre imams, que normalment són censurats en mitjans electrònics. Així que no és difícil sentir que un imam amb barba llarga anava en bicicleta quan, de sobte, topa contra una dona bonica. La dona li reclama: "¡Escolti, no li fa vergonya fer això amb aquestes barbes!". I l'iman li respon: "Porto barba, però no frens, eh!".