De tele

Encara hi ha qui diu que els americans són un poble infantil i que, a sobre, mengen molt malament. Naturalment, els que et diuen això també diuen que el seu humor és groller i no té punt de comparació amb la finor de l'humor anglès.

Com que si a una cosa estan acostumats els nord-americans és a riure's dels que es riuen d'ells, hi ha un gran acudit sobre això -la pretesa superioritat de l'humor anglès- en un episodi de la sèrie Els Simpson que provo d'explicar:

Això és l'autora del llibre El diari de Bridget Jones, Helen Fielding, que visita Springfield per fer-hi una xerrada sobre l'humor anglès. S'està molta estona explicant a les dones del poble la superioritat i subtilesa de l'humor anglès, que, on vas a parar, no té ni punt de comparació amb el nord-americà (que és groller i infantil). Quan s'acaba la conferència i les dones estan convençudes sona la famosa música de la sèrie Benny Hill i Helen Fielding se'n va pel passadís central tot donant cops als caps de les seves espectadores. És a dir: amb la seva gràcia habitual, els autors de la sèrie venien a dir-nos que "quin humor anglès?" El de Monty Phyton o el de Benny Hill? És un gran acudit no gaire antic, perquè, com tothom sap, l'americà és també un poble sense història.

Però si hem de destacar un acudit d'humor anglès, també en trio un de la televisió. (Els acudits dels anys trenta que m'expliquen o que em trobo en revistes al Mercat de Sant Antoni, gairebé mai no em fan gràcia). Es tracta d'una frase de la sèrie L'escurçó negre . És en un capítol de la quarta temporada, que passa a la Primera Guerra Mundial. La pronuncia ell, el protagonista, l'Escurçó negre, i li la diu al seu famós criat Baldrich. Fa així: "Baldrich, és la pitjor idea que has tigut des que Abraham Lincoln va dir: 'Mmm... Ja n'estic tip d'estar-me a casa. Per què no anem al teatre?".