"Sue Ellen, ets un pendó"

Sue Ellen, ets un pendó!", va sentenciar el patriarca dels Ewing amb rancúnia davant la lleugeresa de la dona d'en J.R. a la mítica sèrie Dallas. I la frase va caure com un gerro d'aigua freda en un dels capítols clau del serial, que TV-3 va començar a emetre el 1984. Han passat gairebé 25 anys i encara recordem aquell moment televisiu. Probablement el recordarem sempre. Perquè quan el vam sentir no sabíem com sonaven alguns insults a la tele. Ni tan sols sabíem que es podia "pendonejar en català", com va dir una vegada Empar Moliner.

No és l'única petjada que la cadena, que anit va celebrar el seu aniversari, deixarà en la memòria dels espectadors. També són inesborrables els reportatges del 30 minuts, la cobertura de l'11-S al TN , la bufetada que es va donar la Charlene Titlon al programa de l'Àngel Casas, la sèrie Els joves, la careta del Filiprim, les camises d'en Magnum, un joveníssim Pep Guardiola convidat a La vida en un xip, en Puyal, els kames d'en Goku i el marcador de La Marató, el Barça i l'Arús imitant Nuñez... La memòria no és igualment justa amb tothom, però aquesta petjada demostra que, amb el temps, la gent s'ha fet seva "la nostra".

Això és una arma de doble tall. Els espectadors no miren TV-3 com ho fan amb la resta de canals, sinó que l'observen de prop, coneixen els personatges que habiten la casa i no admeten segons quines transgressions que sí permeten a les altres cadenes. Així, la televisió pública es veu ara més que mai en l'obligació d'haver de seduir l'audiència amb uns continguts que respectin el seu esperit de servei públic, però que alhora facin front a la creixent competència, a les noves pantalles que criden l'atenció dels espectadors. El vint-i-cinquè aniversari de la televisió coincideix amb dues fites importants: la nova llei de la CCMA i la nova direcció de TV-3, que han de donar nova embranzida a la cadena.

Des dels seus inicis, la televisió ha aconseguit consolidar alguns continguts que ara són marca de la casa. Els dramàtics de producció pròpia, per exemple, van rellançar les audiències de la cadena en pocs anys. TV-3 va estrenar el 1994 el serial Poblenou, que en un dels episodis estrella va arribar als 1.486.000 espectadors. Després en van venir d'altres, fins a l'actual El cor de la ciutat. El documental històric ha estat també una altra de les apostes. Operació Nikolai (1992) i Joan March, els negocis de la guerra (2003) són només alguns d'ells. Tot i que no s'ha volgut descuidar cap àrea, des dels esports als infantils, passant pels informatius i programes de reportatges: la joia de la corona. No val treure pit pels èxits aconseguits perquè la competència és dura. Però el cert és que el camí està marcat. Per conèixer interioritats sobre la cadena i apropar-nos a alguns dels profesionals que hi treballen hem volgut dedicar aquest Quadern a la seva feina diària.