Macba: canvi de tapa

El Macba va ser un dels primers edificis barcelonins projectat i construït per un arquitecte de reconeguda projecció internacional: Richard Meier. Al començament l'edifici va irrompre al barri com un vaixell dut fins allà per un tsunami. La seva blancor que unifica tots els elements que el formen li va conferir des del començament una aparença irreal i abstracta. Exactament com a la desfeta d'un naufragi, la platja, en aquest cas la plaça dels Àngels i els seus voltants, s'han ocupat durant aquests anys d'anar digerint aquest gegantí titànic.

A les seves vores han anat succeint des d'aleshores diverses coses, com l'aparició de distints edificis públics que han completat els buits del voltant fins a fer que el vaixell ja no sembla avarat a la platja, ara sembla ancorat al port. La Facultat de Comunicació Blanquerna, la Facultat de Geografia i Història, el FAD -a l'edifici del davant de la plaça- i, fins i tot, la remodelació de l'entorn del Dispensari Antituberculós, que l'ha deixat exempt i ha fet encara més evident el seu parentesc arquitectònic amb el Macba, han aconseguit que aquest, per fi, es trobés com a casa. Però el més important ha estat l'actitud sòbria i acollidora del seu veí el CCCB i, sobretot, la plaça i la seva activitat, que alguns cops recorda la de Djemaa el-Faa de Marraketch.

L'edifici del Macba té, per sobre de tot, una qualitat innegable i és que la seva façana és una prolongació de la plaça. És com si aquesta s'estengués verticalment. En lloc de posar un límit a l'activitat, diferenciant el museu de la plaça, el fabulós hall s'estén en tota l'alçada i desplega la rampa fent que l'activitat interior pugui ser contemplada. La gent pujant o baixant i els que caminen a fora semblen superposar-se alguns cops com en un collage cinètic. Aquesta façana té, a més, moltes capes: les lames horitzontals, la fusteria metàl·lica, la rampa, l'estructura que la suporta, els balcons dels fons i, per fi, el mur que dóna l'accés a les sales. Perquè m'entenguin, cal que s'imaginin un d'aquests llibres per a infants on, en obrir les pàgines, es despleguen una sèrie de bambolines que simulen els decorats d'un teatre. La façana del Macba és com una gran boca de teatre amb els diversos decorats superposats. Només cal imaginar-ho. Amb la llum apropiada, una mica més a dins que a fora, com al capvespre, és fantàstica. Edifici i plaça formen una sola cosa, en això és comparable al Tinell i la plaça del Rei, amb els quals guarda una simetria temporal.

La façana té dos contrapunts als extrems, un volum de formes corbes, suspès sobre el paviment com un absis abonyegat i un plànol retallat i tens sobre l'entrada amb forats estampats que recorda la façana d'alguna de les vil·les construïdes per Le Corbusier als anys 20. Els dos elements ens conviden a mirar la façana no amb l'òptica de la perspectiva cònica sinó amb la de la superposició d'elements. Una composició molt estimada per Le Corbusier, a qui podem considerar l'inspirador d'aquesta arquitectura, potser perquè tenia un ull mandrós, un defecte que fa que ho veiem tot com si miréssim amb un ull tapat (ho han provat algun cop?).

La composició és des d'aquest punt esplèndida. Doncs bé, ara l'han espatllat de la manera més vulgar possible: han decidit que aquest element de l'entrada és bo per posar-hi un rètol. Tota la fantasia ha desaparegut. Les lletres -blanques sobre fons blanc- fan que podem llegir-les per la seva ombra. Tot una metàfora del museu! Necessitava aquest edifici dir explícitament el que és? Posarien vostès el rètol Catedral de Barcelona a la façana de la catedral? Simultàniament han aparegut uns para-sols i unes plantes que "animen" el que sembla la terrassa d'un bar a la planta superior. És evident que per posar aquest rètol s'ho han pensat tant com els que posen el rètol extintor sota de l'extintor. El Macba, a l'editorial de la seva agenda informativa de l'Estiu 2008, titulat Canvi d'etapa (potser volien dir canvi de tapa), diu: "Esperem que aquesta nova etapa continuï tenint el suport i la complicitat dels públics més exigents que sempre seran el veritable cor del Museu". Doncs no els sembla que podrien treure el rètol?