Selecciona Edición
Conéctate
Selecciona Edición
Tamaño letra

Chopin

L'estiu de 1838, ara fa cent setanta anys, Chopin estava treballant en els Preludis. Passat l'estiu, pel novembre, va embarcar cap a Mallorca, on passaria aquell famós hivern que, de fet, acabaria abans que s'acabés l'estació, perquè va deixar Mallorca el 13 de febrer de 1839. Aquell hivern a Mallorca s'ha fet famós perquè la que llavors era la seva amant, George Sand, en va deixar una crònica precisa. Chopin, a Mallorca, se'n va endur aquells Preludis en què treballava i a Valldemossa, on es van instal·lar el 15 de desembre, els va deixar del tot enllestits, ja que en va enviar el manuscrit a Pleyel, el fabricant dels pianos que preferia, pel gener del 1839. Va ser llavors quan va arribar el piano que havia encomanat abans de marxar, instrument que li va fer poc servei, perquè, lamentablement, aviat es va posar malalt. La tuberculosi latent que sofria es va manifestar amb virulència i els dos amants van tornar a França. Van passar un temps a Marsella i després es van instal·lar a Nohant, al château de George Sand. La relació eròtica amb l'escriptora es va acabar i els dos van esdevenir amics. Ella el protegia maternalment i el tractava com a un gosset de falda. Li deia Chip-Chip.

Tot això és força ridícul si pensem en la seriositat de la música del polonès afrancesat, i encara més si pensem que el nostre Chip-Chip acabava d'escriure per aquelles dates una obra tan seriosa i profunda com la sèrie dels seus Preludis. Una obra en què hi plana l'ombra fèrtil dels preludis de Bach. L'amistat amb George Sand es va acabar el 1846, a causa de desavinences serioses amb els fills de l'escriptora. Ella el va convidar a Nohant i ell va refusar d'anar-hi. Segurament estava ben tip d'aquella relació i de tant de Chip-Chip. Ella li va escriure una carta d'adéu que s'ha fet cèlebre.

Després, ell, el 1847,va acceptar la invitació d'una alumna, Jane Stirling, per anar a Gran Bretanya. Hi va passar una llarga temporada. Va donar concerts en mansions de rics i de cavallers de l'orde de la Garrotera. Un dia, a casa dels Southampton, el va sentir la reina Victòria. Tocava bàsicament en tres pianos: un Pleyel, un Erard i un Broadwood. Cansat, es va retirar uns mesos a Escòcia, sempre acollit en castells de nobles, on podia dur una vida luxosa i tranquil·la. Quan va tornar a París, va poder continuar el seu estil de vida gràcies a Jane Stirling. Va morir el 17 d'octubre de 1849. Els funerals van ser a la Madeleine i diuen les cròniques que a l'enterrament hi van assistir tres mil persones.

Hi ha un poema inoblidable de Gottfried Benn, dedicat a Chopin, el final del qual no em sé estar de transcriure aquí: "Qui algun cop li hagi sentit | certs preludis, | en una vil·la al camp, | o bé a l'alta muntanya, | o a través de les portes obertes d'una terrassa, | per exemple, en un sanatori, difícilment ho podrà oblidar. || Mai va compondre una òpera, | mai una simfonia; | només aquestes tràgiques progressions | per convicció d'artista | i amb una mà petita."

* Este artículo apareció en la edición impresa del Jueves, 17 de julio de 2008

Más información

  • COLLS I PUNYS