Celebracions

Cal ser un autèntic malalt de tele, com deia aquell programa presentat per l'avui governant de Polònia Toni Soler, per seguir amb interès devot les evolucions dels concursants d' Els 25 , el programa amb què TV-3 ha començat a celebrar d'una manera lúdica el quart de segle de les primeres emissions. La data oficial no arribarà fins al proper mes de setembre. Però, en temps de crisi i desacceleració, aquesta és una ocasió d'or per a l'autohomenatge, la promoció i el reciclatge d'imatges antigues, una bona forma de treure profit al material emmagatzemat a la nevera.

El programa, conduït per una entusiasta Judit Mascó, parteix d'una idea fàcil: aprofitar l'aniversari de la cadena per, via concurs, trobar l'espectador que millor la coneix i més en sap. El format no passarà a la història per la seva originalitat. Pulsadors, rondes eliminatòries, memòria, rapidesa, semifinalistes i la promesa d'una gran final a l'horitzó, amb un premi de 60.000 euros per al guanyador, són els ingredients més o menys coneguts, més o menys repetits, que conformen aquest plat de la graella televisiva, que ahir va arribar a la quarta parada de les 12 que el componen. Tot i amb això, la presentadora aconsegueix donar-li un bon ritme i estimular la tensió dramàtica a un espai especialment adient per als fanàtics seguidors de la cadena, els familiars dels concursants o aquells telespectadors amb ganes de passar una estona entretinguda i sense gaire transcendència.

També en el marc de la commemoració, la cadena fa una proposta que és més aviat paratelevisiva, i té l'atractiu afegit de permetre l'autogestió. Es tracta del web monogràfic dels 25 anys, on s'ofereix un recorregut any per any, mes per mes, del que ha donat de si la programació de l'autonòmica catalana en el seu primer quart de segle de vida. És, naturalment, una proposta parcial. Que ningú esperi trobar-hi tot allò que li agradaria veure, perquè els continguts són només una selecció de tota l'oferta. I, a més, òbviament, una tria resumida. Però resulta divertit fer l'exercici d'anar movent el ratolí pel calendari i veure què s'hi coïa en un moment determinat. També hi ha la possibilitat d'anar a buscar algun programa concret i, si hi ha sort i ha estat inclòs en la pàgina, recordar durant els minuts que dura el vídeo (n'hi ha un miler) detalls curiosos com, per posar dos exemples, quines pintes feia l'actor Joan Pera quan va tenir l'honor de presentar les primeres emissions en proves, o com sonava la sintonia del Tres pics i repicó, aquell concurs de grafisme un pèl naïf presentat per un jove Antoni Bassas.

Una altra forma de reciclatge, sí, però aquí amb l'avantatge de la interactivitat i amb un component de democratització dels fons de la cadena. Una ocasió propícia per a la nostàlgia, per al record i per al balanç. Perquè els més puntillosos també poden fer l'exercici de mirar-s'ho amb minuciositat i, sempre a partir d'una tria prèvia i aliena, jutjar per si mateixos quin camí ha seguit TV-3 al llarg de la seva història. Quins han estat els anys més interessants, quins programes creuen que han sobresortit, quins s'haurien hagut de quedar només en projecte i quina nota global donen a l'evolució. Això sí, s'ha de tenir temps i ganes de fer l'exercici. Ben pensat, segurament també per això cal ser una mica malalt de tele.