Les Glòries del Disseny

Recentment hauran pogut veure, en diversos mitjans, noves imatges del que serà la plaça de Les Glòries. Aquesta nova vella plaça s'ha vist catapultada cap a la renovació, ja que l'eix que forma la Gran Via sembla tenir el desig de definir-se a l'escala dels noms que reben les seves places. Així, Les Glòries Catalanes, Espanya i Europa han iniciat reformes que no trigarem a veure acabades. Curiosament, sembla que les transformacions vagin en correspondència amb els seus noms. A la plaça de Les Glòries li han tocat edificis extravagants, a la d'Espanya un nou centre lúdic-comercial ex-taurí i una super-comissaria dels Mossos, i a la plaça Europa 28 gratacels, tants com països membres. Cal confiar que no incorporin a aquesta lògica l'altre eix que el creua per la plaça d'Espanya, des de la plaça dels Països Catalans a la plaça de l'Univers. No em puc imaginar quants gratacels li correspondran a aquesta darrera plaça un cop desmantellin la fira.

Voldria fer alguns comentaris sobre Les Glòries abans que sigui massa tard i que la nova plaça acabi sent pitjor que la que ara tenim. Aquesta plaça ja està afligida per un obús de 140 metres d'alçada, que fins al moment n'era el més dubtós. En veure les imatges de la reforma de Les Glòries, un cop eliminada l'anella i soterrades les vies corresponents, apareix com un conjunt extravagant. Tot plegat sembla obeir a una regla que darrerament sol acomplir-se amb força fidelitat, i és que tota arquitectura darrera fa millor l'anterior.

Crec que una bona part de la responsabilitat del que acabi passant li correspondrà al Museu del Disseny. Un edifici de deu plantes que projecta un colossal voladís sobre la plaça, fruit d'haver situat la sala d'actes a la darrera planta. Les seves formes, definides per paraments oblics, la manera d'inclinar-se cap al davant, les obertures, escasses, que formen fines ratlles, li confereixen un aire vagament bèl·lic, com aquells búnquers de la costa atlàntica francesa que tant van agradar a Paul Virilio ja fa uns anys. La projecció sobre la plaça del cap de l'edifici, amb un perfil que recorda els fantàstics tancs dissenyats per George Lucas per a la segona entrega de Star Wars, acaben d'afirmar-nos en aquesta impressió. Tampoc la desmenteix el fet d'haver triat emplaçar-lo al mig del carrer Àvila.

Veient les imatges que mostren com quedarà el conjunt de la plaça, ens preguntem si no es pot reconsiderar aquest museu. No podria fer un pas exemplar i reflexionar sobre la seva forma? No és aquesta una resposta més pendent de la imatge que de la necessitat? Aquest edifici podria ser la primera pedra cap a una definició de la plaça en sintonia d'un canvi en l'arquitectura recent a Barcelona: prou espectacularitat! Per les notícies aparegudes fa uns quants mesos, el Museu de l'Urbanisme havia d'anar a Can Burés i més tard a Can Batlló, en els dos casos edificis per remodelar. Mentre que l'Urbanisme semblaria haver preferit dissoldre's a la ciutat, el Disseny tria, en forma i lloc, allò que al nostre país el defineix des de fa uns anys amb més exactitud: no millora res, simplement ho fa diferent! Vull insistir sobre aquest punt perquè és una bona ocasió per mostrar quines són les relacions de l'arquitectura amb el lloc. Sóc del parer que un edifici no "ocupa" un lloc, sinó que "està pensat" per a un lloc. Contràriament, és un objecte. Aquest museu és evident que no està pensat per a aquest lloc. De fet, aquest lloc ningú sap amb certesa com acabarà. L'edifici no serà el mateix sense la presència del viaducte al que ara sembla voler superar traient el cap sobre el centre de l'anella viària. Quan aquest no existeixi serà més aviat intimidador. La seva forma quedaria millor a la Zona Franca, al carrer A, traient el cap sobre el nou viaducte de la línia 9, de fet podria ser una magnífica Estació-Museu, enmig del gran parc industrial i logístic. Amb aquest bany d'indústria, el Disseny perdria una mica de frivolitat, que li convé. L'edifici estaria a l'alçada de les grues gegants del port, mirant el mar per sobre dels grans estocs industrials mentre li passa el metro por sota la barbeta. Allí quedaria bé, a Les Glòries no gaire.

La capacitat dels projectistes del museu és suficient com per poder reflexionar in extremis. A la plaça de les Glòries no li cal un edifici així, i l'arquitectura podria demostrar una mica menys de frivolitat que el disseny made in BCN. Potser és tard per canviar el projecte o l'emplaçament, però és millor canviar-ho ara, que no, com a la plaça de les Glòries, haver d'enderrocar un viaducte sencer que no té ni 20 anys. Per a això sí que hi som a temps!