Parets mestres de la literatura

El Casalot

Charles Dickens

Destino

1.118 pàgines. 35 euros

Som davant d'una novel·la de llarg alè. I no només per l'extensió voluminosa d'El Casalot, sinó per la cosmologia babilònica que es plasma en aquesta obra de maduresa de Charles Dickens (1812-1870), un univers travat on tot, des dels processos de composició d'uns capítols publicats per lliuraments fins a la força reptant d'un llenguatge concebut com a materialització dinàmica de la idea, crea aquell sentiment de completesa i autosuficiència tan propi de les delicioses novel·les del segle XIX. Durant uns dies, el lector habitarà complagut les hospitalàries parets mestres d'El Casalot.

Diverses generacions d'un abarrocat fris de personatges han heretat el cas Jarndyce i Jarndyce, un litigi molt antic i envitricollat, tant que ni els demandants ni els membres de l'ineficient Tribunal Superior de la Cancelleria estan segurs de controlar amb tots els seus ets i uts. El procés s'ha transformat en una metonímia de la lentitud del sistema judicial de l'època victoriana, fins al punt que la ironia proverbial de la gent ja no diu que un fet improbable passarà "el dia que les vaques volin", sinó que ara ja es rabeja exclamant: "el dia que liquidem el cas Jarndyce i Jarndyce". Un estol de procuradors, jutges, uixers, aristòcrates, institutrius, advocats, perruques postisses i sales nobiliàries desfila davant dels ulls del lector en un cerimoniós ambient impregnat d'immobilisme i descrit amb detall per un narrador omniscient. A partir del capítol en què apareix la veu en primera persona d'Esther Summerson, l'argument de la novel·la es bifurca i el temps morós de la Justícia queda contrapuntat pel trepidant itinerari vital d'Esther, protagonista de l'obra, que conjuntament amb dos orfes més, Ada i Richard, serà adoptada pel magnànim John Jarndyce, propietari de l'edifici conegut com El Casalot. Aquestes dues línies argumentals acabaran fonent-se en una trama detectivesca que, enmig dels carrers del Londres desfigurat per la imaginació escenogràfica i fantasmagòrica de Dickens, traçarà una recerca de la identitat d'Esther. Dickens com a precursor de Kafka i Sherlock Holmes.

El Casalot, novel·la escrita entre 1852 i 1853 i que apareix per primera vegada en català, significa la reverberació d'un centre temàtic constant en l'obra de Dickens: l'acritud ferotge a què s'han d'enfrontar els éssers més dèbils de la societat, sobretot els infants abandonats. La duresa amb què Esther ha estat tractada per la tia que la va cuidar durant els seus primers anys de vida, la dissecció del món decadent de l'aristocràcia, la força centrípeta d'un litigi dement, la impostura dels paràsits socials i la dignitat aferrissada d'uns personatges que de tan graníticament bons en alguns moments semblen de cartró pedra (John Jarndyce, o la mateixa Esther i el seu marit, el cirurgià Woodcourt) es convertiran en un fust moral i social que contrasta amb la inflor pomposa de l'Anglaterra opulent que pocs anys abans que aquesta novel·la fos escrita havia abolit oficialment l'esclavitud, colonitzat Hong Kong, entronitzat el racionalisme i l'ideal de progrés, i iniciat la revolució industrial que Karl Marx utilitzaria com a laboratori.

L'aparat formal que sustenta aquest monument literari és una impagable lliçó de construcció narrativa. L'alternança d'un narrador omniscient i una veu en primera persona permet simultaniejar equilibradament l'enumeració detallista amb la vivesa vertiginosa. Un llenguatge empedrat de matisos, al·literacions, al·legories, simbolismes i oralitat forma el magma d'una novel·la polièdrica que barreja drama, terror, misteri, romanç, humor i gènere detectivesc. Aquesta amalgama tan plàstica exalça un joc d'infinites variants poètiques, on la rialla, la tendresa, la tristesa, allò grotesc i allò delicat se superposen en estrats permeables.

Aquesta novel·la magistralment traduïda per Xavier Pàmies entronca amb la magnificència de les traduccions que Josep Carner havia fet de tres grans obres de Dickens: David Copperfield, Grans esperances i Pickwick . Es completa, així, la traducció al català d'un univers literari de primer ordre. Des de Chesterton fins a Harold Bloom una bona part de la crítica ha elogiat El Casalot. Nabokov, a propòsit d'un estudi d'aquesta novel·la, reitera la seva controvertida teoria sobre el formigueig que segons ell hem de sentir a la medul·la espinal cada cop que llegim una gran obra. Ja que parlem dels efectes fisiològics de les emocions intel·lectuals, diguem-ho així: El Casalot , com tots els bells universos que es regeixen per lleis pròpies, farà que el cor del lector glateixi a l'inrevés.