Exercicis sociològics

Fa 25 anys, un canal de la televisió francesa emetia un programa realitzat per Agnès Varda, Une minute por une image. Tal com anuncia el títol, es tractava d'una projecció molt breu d'una única fotografia acompanyada per un comentari realitzat per una veu en off (d'escriptors, personalitats polítiques, crítics d'art, flequers, taxistes), un experiment que posava l'accent en la fotografia com a mitjà per expressar l'opinió d'un públic i que seguia certa tradició francesa (Pierre Bourdieu) consistent en pensar el mitjà en termes sociològics. En l'actualitat, el judici fotogràfic més comú no es refereix al seu valor, sinó a la seva identitat ("l'això és un paisatge", un nu....). És el cas de Massimo Vitali, conegut com el fotògraf de les multituds, de les festes massives, de les platges.

El seu treball es redueix a un conjunt de regles sobre el format, l'enquadrament, l'enfocament (fotografia sempre des d'una alçada de sis metres amb una càmera de gran format i després amplia a gran tamany el resultat, capturant mil detalls diferents). Si el treball de Vitali només és tècnica, si únicament és imitació servil de la realitat, ¿on podem trobar la interioritat de l'artista? Invitem a la galeria Senda a regalar un minut per una imatge al públic que la visiti, segur que com a simulacre, la fotografia es torna més interessant que la realitat.

Massimo Vitali. Fotografies. Galeria Senda. Consell de Cent, 337. Sala d'Exposicions de Kutxa. Rambla de Catalunya, 36. Barcelona. Fins al 28 de juny