Immigrants

En aquests temps que corren, els immigrants les passen magres arreu.

Però podria ser molt pitjor si no fos pels socialistes catalans.

No és només que Celestino Corbacho hagi arribat al Ministeri amb ganes de protegir-los de la dreta imitant-la tant com pugui; o que els germans de Madrid maldin per endurir les lleis europees amb l'argument que pretenen protegir la civilització de les andanades del Berlusconi. Hi ha encara una altra iniciativa que ha de permetre salvar els forans de la marginació: la Generalitat fixarà quotes màximes d'immigrants per l'escola pública.

És probable que algú no entengui una generalització tan bèstia, que no distingeix si els immigrants ja parlen o no les llengües d'aquí, si tenen o no bones notes o si són pobres o rics... L'escola del costat de casa et pot rebutjar els fills pel simple fet d'haver nascut fora. Si un criteri tan determinista -el lloc de naixement, res més!- l'hagués proposat CiU o el PP, tota la cavalleria progre ja hauria desenfudat les espases. Però l'ADN socialista inclou defensar els desposseïts i no convé, per tant, barrejar peres i pomes.

El que més estupor podria causar és l'argumentari que sovint hi ha darrere de la iniciativa: s'insinua que les escoles concertades s'escaquegen d'entomar els immigrants que els correspondria i que això servirà per remeiar-ho. Si fos així, per què no es fan més inspeccions? Per què no es posen mitjans per evitar el frau? Són preguntes probablement absurdes: la política és complexa i els socialistes deuen saber millor que ningú quin és el recte camí cap al progrés perquè en 30 anys han demostrat un olfacte polític únic que els ha permès anar conquerint institucions fins al punt de controlar-les totes. I sempre amb la tècnica d'assemblar-se cada vegada més a l'adversari.

Tot i així, posats a fixar quotes, potser seria més útil limitar el percentatge dels nascuts aquí. Així s'evitaria que en sortir de l'escola quedin traumatitzats en descobrir que Catalunya ja no té res a veure amb el que han conegut a classe.