Música viva

El hip-hop flamenquito dels Ojos de Brujo va començar a guanyar adeptes en una mítica sèrie de concerts al Harlem Jazz Club. L'èxit va ser tan contundent que la sala se'ls va quedar petita aviat. Alguns grups emergents es conformarien amb un escenari barceloní molt més minso que el del Harlem. Un bar musical, per exemple. Però fa uns mesos, els propietaris d'aquests locals que s'haguessin atrevit a oferir-los el seu espai per fer un concert, se la jugaven. I molt seriosament, perquè la normativa no permetia que els bars musicals programessin música en directe. Només podien oferir música enllaunada (o com diuen els textos legals amb el seu llenguatge hipertècnic: música per reproducció mecànica). Amb situacions com aquesta, la música en viu de petit format estava més que tocada de mort. En part, per la confusió provocada per un reguitzell de lleis i normatives de nivells estatal, autonòmic i municipal, textos alguns vigents des dels anys vuitanta i d'àmbits tan diversos com els departaments d'Interior o de Medi Ambient. Aquesta modesta moguda musical era tractada fins ara com si fos un problema d'incivisme que s'havia de resoldre per la via policial i a cop de restriccions.

La música en directe guanya cada dia més reconeixement com activitat cultural

Els bars musicals es miren l'avinentesa amb cautela, perquè les han vist de tots els colors

El Bailén 22 ja té nou propietari, que el reobrirà amb un altre nom i com a cafè-teatre

Els locals petits són els que aposten més per donar oportunitats a l'escena emergent

Obtenir una nova llicència és força difícil perquè els districtes estan saturats

L'Ajuntament reconeix l'impacte cultural del London Bar, La Paloma i el Pastis

La negociació per crear un consorci dedicat a rehabilitar sales està molt avançada

A Barcelona, a més, les denúncies dels veïns pels excessos de soroll van provocar el tancament de locals tan històrics com La Paloma o el London Bar. La música apareixia de nou com una font de conflicte. L'Ajuntament, però, es va trobar llavors amb una forta resposta popular i mediàtica. La seva imatge no sortia ben parada en aquest àmbit, encara que els seus portaveus defensaven que l'únic que havien fet era aplicar la llei. El problema: enlloc constava que la música en directe mereixia també un reconeixement de manifestació cultural. Els bars musicals s'havien de conformar amb animar les vetllades tirant de cd. Això ha passat a ser història gràcies a un canvi de rumb de l'Ajuntament, que va tenir el seu moment àlgid en el plenari que va aprovar fa uns mesos la normativa municipal per permetre que els bars musicals poguessin programar música en directe. En poc temps, la mesura comença a donar fruits, però en aquest sector regna encara la prudència.

- LA NIT S'ANIMA. En poc temps des de l'aprovació de la reforma de la normativa municipal, més de 10 bars musicals barcelonins que fins ara només podien oferir música enllaunada estan preparant ja una programació estable de concerts i d'actuacions en viu de petit format. Per fer-ho, la majoria d'ells tramiten els permisos per obtenir la nova llicència que els permeti fer música en directe sense problemes legals a través de la Federació Catalana de Locals d'Oci (Fecalon). Si bé la xifra pot semblar modesta, en realitat suposa una oportunitat d'or per donar més visibilitat a l'escena emergent o a propostes musicals que volen defugir la tirania de la comercialitat.

Hi ha molts propietaris que es miren la nova situació des de la llunyania, a l'espera de poder constatar com funcionaran les coses a partir d'ara per evitar amb aquesta actitud prudent problemes del passat. Entre els que preparen programació estable, segons fonts de Fecalon, figuren Blue Monday (Aribau, 97), Bubblic (Marià Cubí, 183), El Dorado (Plaça del Sol, 4), Inercia (Aribau, 124), La Torreta (Fabra i Puig, 98), Línea 625 (Enric Granados, 52), Pepsi Club (Marià Cubí, 186), Best Seller (Aribau, 132), Bar Mariatchi (Codols, 14) i Leounge (Francolí, 68).

Alguns bars musicals ja han acollit, discretament, actuacions puntuals. Aprofiten així la nova permissivitat municipal sobre el format de les propostes musicals, permissivitat que en cap cas transigeix amb els excessos de sorolls per incompliment de les lleis mediambientals que estableixen el nivell màxim consentit de decibelis. D'altra banda, són l'últim afegitó a la llista d'espais de característiques similars on ja es pot gaudir de música en viu, entre els que es troben el Jala Jala (Aribau, 103), La Vaqueria (Déu i Mata, 141), Lunatic Pub (Regent Mendieta, 38), Minusa Club (València, 166), Quilombo (Aribau, 149), El Cangrejo (Montserrat, 9), Club Mix (Comerç, 21), Bar Mediterráneo (Balmes, 129) i La Nau (Àlaba, 30).

El canvi de normativa ha provocat cert optimisme, però també alguna crítica perquè encara persisteix la prohibició a tenir pista de ball o un espai assimilable en aquests establiments. En qualsevol cas, la tramitació dels permisos va lenta. "Volem fer una programació de música en directe estable, malgrat que això no significa que oferirem actuacions cada setmana. En aquest moment estem tramitant la documentació per obtenir els permisos, perquè no ens volem arriscar, vistes com estaven les coses, que a la mínima et posaven una multa o et tancaven el local", explica Isabel Morales, del Blue Monday, un petit bar de copes amb un aforament per a 90 persones i que obre de dilluns a dijous, de 17.00 a 2.30 hores; i divendres, dissabtes i diumenges fins a les tres de la matinada, que són els horaris permesos per aquests tipus d'establiments.

Adrià Gómez, de Bubblic, amb un aforament per a 300 persones, comparteix també aquesta cautela. El local es troba en el mateix procés de tramitar el permís per fer música en viu. "Si fem un concert ens trobem amb el problema de què la normativa ens diu que no es pot ballar en un bar musical. Què fem, llavors? No és de sentit comú que els clients hagin d'estar assegudets i quiets escoltant la música. La documentació no la tenim enllestida. Fins que no estigui tot clar, no donarem el pas definitiu. Ja estem escaldats", lamenta Gómez, que promou una programació que aposta per músics novells. "Al final tot són problemes. Aquest sector s'ha gastat molts diners per adequar els locals a les normatives mediambientals i ens trobem amb coses com aquestes, que la gent no pot ni ballar. Ens estan passant totes les províncies per davant", afegeix.

A Minusa Club volen aprofitar l'avinentesa per ampliar la seva oferta d'actuacions en donar-li una periodicitat setmanal. "Seran concerts de petit format, de trios, duets o individuals. L'estil que ens agrada és el jazz, tipus swing, i el folk, malgrat que també tenim discjòqueis. Farem coses senzilles que es puguin programar en un local de 100 metres quadrats i amb un aforament per a 46 persones. Això és molt curiós. Alguns locals amb menys metres quadrats tenen permès més aforament", explica Rubén, responsable de l'establiment.

Hi ha propietaris de locals ja molt veterans que les han vist passar de tots els colors. És el cas d'Antonio González, del Quilombo, que va obrir les seves portes el 1971, en els últims anys del franquisme. En plena commemoració del quaranta aniversari del Maig del 68 francès, és un bon moment per deixar-se caure per aquest local, perquè als seus inicis va ser una translació dels cafès amb actuacions musicals de París en un moment en què la cançó protesta triomfava en perfecta sintonia amb el seu temps de petites revolucions socials. González, que recorda, entre altres, la visita d'un jove Joaquín Sabina, diu que aprofitarà aquest moment en què sembla que l'Ajuntament de Barcelona vol tornar a promocionar la música en directe per incrementar la seva oferta, sense oblidar tampoc les reminiscències d'aquelles cançons de protesta i dels temes dels cantautors llatinoamericans marca de la casa.

Com a peculiaritat, l'escenari del local està obert sempre als espontanis, que són els que amenitzen moltes vegades les vetllades del Quilombo. Trets com aquest fan que alguns bars musicals tinguin una oferta original que no es pot trobar a les grans superfícies del ball. És el cas de l'Inercia, amb un aforament de 90 persones, que a més de música organitza campionats de dards. Quan arribi el permís pertinent, la música enllaunada serà substituïda alguns dies per jam-sessions obertes als músics que ho vulguin i a actuacions de rumba-fusió, entre d'altres estils, segons explica la seva propietària, Eva Sánchez.

Dins del llistat de categories registrades a l'anomenat catàleg d'activitats, hi ha algunes que semblen del segle passat. Per exemple, la de cafè-teatre. Aquesta era, precisament, la llicència que tenia l'antic Bailén 22, ubicat al carrer i número que li donava nom, tancat perquè al local s'exercia la prostitució i també es dedicava a espectacles de striptease. El local s'ha traspassat a un nou propietari que explotarà la llicència de cafè-teatre amb els continguts propis d'aquesta categoria. "Tenim pensat obrir o bé abans de l'estiu, o a l'octubre. El local té una sala de música amb un aforament de 400 persones. Per tant, té unes dimensions que no són freqüents a Barcelona, on passes de llocs molt petits a sales per a 1.000 espectadors o més", apunta el responsable del local, Carlos Aparicio, que apostarà per l'escena emergent amb espectacles de petit format, entre altres iniciatives. Això serà quan acabin amb les reformes dels interiors, perquè l'estètica de l'antic Bailén 22 estava molt relacionada amb les activitats que es feien allà. A més, Aparicio subratlla que en aquest espai no hi haurà només lloc per la música, sinó que estan oberts a tot i tenen previst programar sessions de monòlegs i altres espectacles.

No serà l'únic que animi la seva cartellera amb una oferta diversa. Entre els més actius en aquest àmbit figura l'Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), que a més de música acull recitals de poesia avantguardista i exposicions, fins al punt de convertir-se en un dels establiments de referència del barri de Gràcia. Iniciatives com les de l'Heliogàbal donen arguments als que defensen que la música en directe no és només cultura en si mateixa, sinó que també té un gran poder de convocatòria per reunir al seu voltant altres manifestacions culturals. El canvi de rumb de l'Ajuntament assenyala també en aquesta direcció d'un reconeixemnt que molts consideren just, però massa tardà.

- UN PROCÉS LLARG. Si hi ha algú que coneix bé el llarg i complex procés que ha permès la reforma de la normativa a l'àmbit dels bars musicals, aquest és Carles Sala, director de Cooperació i Relacions Sectorials de l'Institut de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona (Icub). La iniciativa s'ha avançat a la futura llei autonòmica d'espectacles, actualment en tramitació parlamentària. Aquesta llei, que substituirà l'antiga sobre policia de l'espectacle vigent des de fa 17 anys, és competència del Departament d'Interior, que encapçala Joan Saura, qui va presentar recentment l'avantprojecte de llei ara en discussió. El text endureix la normativa per controlar l'excés de soroll als locals d'oci i eleva les sancions. Però a l'Icub -un dels agents més actius a l'hora de demanar aquest canvi legislatiu- s'espera que la llei reculli definitivament el reconeixement cultural a la música en directe, cosa que ja feia la que es va quedar parada el curs passat per l'avançament de les eleccions. Després d'anar a les urnes, el Departament d'Interior va canviar de partit -dels socialistes va passar a Iniciativa per Catalunya- i va ser necessari començar des de zero. És només un dels entrebancs patits, però el veritable problema consisteix en conciliar el dret del descans amb l'oci nocturn.

Curiosament, una de les eines de treball que utilitza l'Icub és un llistat de locals de música en directe, elaborat en col·laboració amb experts del sector i premsa especialitzada, que tenen un impacte cultural a la ciutat. Allà figuren, entre altres, La Paloma -tancada per denúncia dels veïns per una mala insonorització-, el London Bar -en la mateixa situació, si bé té previst obrir en breu quan acabin les últimes reformes per adequar-se a la normativa- i el Pastis, amenaçat amb el cessament d'activitat també per denúncies dels veïns provocades pels sorolls.

Fins arribar aquí, ha calgut recórrer molt de camí, com recorda el mateix Sala, que va aterrar a l'Icub el 2004. "Aquell moment va coincidir amb les notícies als diaris del tancament d'espais com l'Artenbrut, que en realitat va ser una operació immobiliària, malgrat que per als diaris el titular era sempre l'Ajuntament tanca. Es van sumar moltes coses, des de problemes d'adequació de les sales a la normativa a queixes dels veïns que van fer denúncies. Finalment, tot es va focalitzar en la música. Amb el regidor, que era en aquell moment Ferran Mascarell, vam pensar què es podia fer", explica Sala, que aviat va topar amb un complex entramat legal que impactava directament en la música en viu i que dificultava la tasca de donar suport a les sales de música.

En col·laboració amb altres institucions, i ja amb estudis sobre la taula, els promotors d'aquesta reforma van poder constatar alguns oblits històrics. "Vàrem identificar diverses coses. Per exemple, que de totes les lleis, ordenances i normatives que impacten sobre el fet musical, cap d'elles era feta des del punt de vista de la protecció cultural. Parlen de protegir els ciutadans, de seguretat... Estan fetes des d'un punt de vista policial", diu Sala, i afegeix: "La segona cosa que vàrem constatar és que creaven una mica d'indefensió. Hi ha moltes coses que remeten a altres lleis. Era necessari refondre-les per dir a partir d'un únic paper: miri, això és el que ha de complir".

En aquest cas la llei és la llei més el catàleg d'activitats que registren les diferents tipologies de sales. I aquí hi havia el problema, perquè els bars musicals només podien fer música per reproducció mecànica. Per aconseguir obrir la mà i permetre que aquests espais també poguessin programar música en directe va ser necessari establir un continu estira i arronsa amb els serveis jurídics de l'Ajuntament. "Al catàleg d'activitats hi ha coses que crec que vénen de pressions del sector. Sobre el bar musical la llei et diu, per exemple, que no pot tenir sala de ball o espai assimilable. ¿Això què és? ¿Una dèria de l'administració de què la gent no balli? Doncs, no. És una dèria de les discoteques per aconseguir que els bars musicals no els facin la competència. Per tant, tot això s'havia de canviar perquè la llei és antiquada. Ha de ser més flexible i permissiva, sempre que les sales compleixin les normatives d'insonorització i de seguretat".

Finalment, la fórmula escollida va ser la de crear una subcategoria de bar musical amb música en directe, una cosa aparentment senzilla però que suposa una interpretació molt àmplia de la legislació encara vigent. "Com que la llei anava lenta, necessitàvem un plan B. Veure el que podíem fer com a municipi per millorar el que ja hi ha. Vàrem intentar agafar-nos al més senzill, el cas del bar musical, que era aquell on es podia fer música per reproducció mecànica. La nostra ordenança era més exagerada. Algun bar ens la podria haver impugnat, perquè deia que el bar musical podia fer música per reproducció mecànica i mai en directe".

La solució va provocar algunes protestes al Departament d'Interior, perquè es considerava que la nova subcategoria anava contra la llei. "Hem anat al filo de la navaja. Però quin problema hi ha? Si un bar musical pot fer música per reproducció mecànica, ¿què més dóna si la fa en viu? En el fons és una qüestió de decibels i no del tipus de reproducció", defensa Sala.

I allò que semblava impossible, ja és una realitat: "Hem permès que a partir d'ara els bars musicals puguin fer música en viu. És així. Quan es va aprovar aquesta reforma, vàrem crear a més un fons de 600.000 euros per ajudar les sales a ajustar-se a la legalitat".

Però no tot són alegries. "Ara ens trobem amb una altra dificultat. En aquest moment els bars musicals poden fer música en viu. Però per una qüestió de saturació, molts districtes tenen el que s'anomena plans d'usos congelats i no estan donant noves llicències. Què passa? Doncs que el bar que fa música enllaunada i que amb unes obres podia demanar una llicència de bar musical amb música en viu, com que es tracta d'una nova llicència, el districte no li concedirà. Diversos d'aquests plans d'usos estan en un moment de revisar-se. Per això estem treballant amb els districtes per aconseguir que els locals que tenen un impacte cultural a la ciutat puguin fer sense problemes música en directe buscant les escletxes de la legalitat". A més, l'Ajuntament ultima les negociacions amb la Generalitat i el Ministeri de Cultura per crear un consorci de rehabilitació de sales de música, un organisme similar al que serveix per rehabilitar els teatres privats de Barcelona. Tot i les bones intencions, algunes ja realitat, el sector dels bars musicals no se'n fia del tot, almenys fins que el blat no sigui ben lligat al sac.