Mandra

Escoltar els polítics fa molta mandra. Sembla sovint que primer parlen i després pensen, i alguns dóna la sensació que ni tan sols pensen, o que pensen molt poquet. Les paraules del portaveu de CiU, Oriol Pujol Ferrusola, per exemple, titllant el Govern català, i de passada també el central, de casa de barrets ens fan sentir vergonya, a nosaltres, els pobres votants, perquè sembla que ell no en té massa.

El tema de la sequera és un altre bon exemple. Des que el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, ens va intentar convèncer de què una captació d'aigua no era un transvasament, anem de corcoll davant el cúmul de contradiccions, incoherències... de les que participen tots, els consellers d'aquí i els ministres d'allà.

Quan resulta que es posen d'acord els dos Governs per fer la canonada que portarà aigua a Barcelona i l'àrea metropolitana, plou i plou bastant i els pantans del sofert sistema Ter-Llobregat comencen a omplir-se una mica. Tots contents i el conseller Baltasar, eufòric, sense encomanar-se a Déu ni al diable, diu que s'ha acabat l'estat d'excepcionalitat 2. Ja podem tornar a omplir piscines i a regar jardins. Però no. El president Montilla dóna ordres de fer marxa enrere i a corre-cuita es modifica el decret de la sequera. Però el mal ja està fet.

Els insolidaris amics de les Terres de l'Ebre diuen que ni una gota de la seva aigua omplirà piscines de Barcelona. El president d'Aragó, Marcelino Iglesias, fa equilibris perquè la seva gent no s'emprenyi. I per acabar-ho d'adobar, la ministra de Medi Ambient, Elena Espinosa, diu que si ja hi ha aigua no cal la canonada, i al dia següent rectifica...

I a sobre, els maleïts informes encarregats per la Generalitat. Clar que el tripartit, a diferència de l'època de CiU, els fa públics. Estudis sobre el cultiu de la xufla, del ratpenat nana...

Quina mandra, oi? Els polítics. Se te'n van del tot les ganes de votar. Encara que poder llegir l'informe sobre la cloïssa brillant pot ser tot un plaer.