Afers del dia després

Joseph Beuys (Krefeld, 1921 - Düsseldorf, 1986) i Joan Brossa (Barcelona, 1919 - 1998) no tenen gaires coses en comú a part d'estar tots dos morts; haver fet una obra heterodoxa que els enllaça amb Marcel Duchamp i els situa com a precedents de l'art conceptual i les posteriors derivacions; ser bastant egòlatres; i tenir esperit crític davant la societat establerta. Més combatiu, Beuys es va distingir per l'aspiració filosòfica i, alhora, per voler-se convertir en un mèdium/bruixot dels temps moderns, un incòmode messies redemptor. El corrosiu Brossa, en canvi, tot i que procedia del món màgic i tenebrós de Dau al Set i del surrealisme latent que l'envoltava, va optar pel sentit de l'humor i els jocs de mans, el cinema de carrer i el teatre poca solta. A tots dos, el reconeixement a l'engròs els va venir tard, però tots dos van tenir temps per assaborir-lo. L'actitud de l'alemany amb el mercat va ser distant, tot i que se'n beneficiaria; la del català, per contra, va ser afable quan, públic, institucions i col·leccionistes, li van somriure als darrers anys, malgrat que s'havia venut l'ànima al diable per un vitalici institucional. La galeria Miguel Marcos els ha volgut comparar i establir un diàleg, a partir d'obres que encara estan al mercat: objectes seriats, fotografies i gràfica que, desapareguts els autors, s'han convertit en preuades relíquies.

Diálogos: Beuys/Brossa. Galeria Miguel Marcos. Jonqueres, 10, Barcelona. Fins al 17 de maig