Mirar enrere per anar tirant
Cròniques d'art a 'La Veu de Catalunya'
Rafael Benet
Fundació Rafael Benet
410 pàgines. 23 euros
Un feliç acord entre les fundacions Rafael Benet i Caixa de Catalunya està permetent l'edició íntegra de les cròniques d'art que el crític i pintor Rafael Benet (Terrassa, 1889 - Barcelona, 1979) va publicar a La Veu de Catalunya entre 1912 i 1936. Un document de primera magnitud sobre l'art català, tant per als entesos com per al públic en general. El segon volum que acaba d'aparèixer correspon als anys 1932 i 1933 i corrobora l'interès incitat pel primer, del període 1934 - 1936, aparegut fa dos anys. La publicació en sentit cronològic invers ha estat un encert, ja que la visió benetiana es va anar emmotllant als temps i va anar evolucionant a pas de tortuga cap a una visió més àmplia que la del nucli dur del noucentisme d'on procedia.
Però criteris estètics al marge, els textos de Benet són deliciosos de llegir, clars i transparents, àgils i sincers. Una de les gràcies és que parla de moltes coses. Pel que fa a l'art, com que volia pintar de cara a déu, tot el que s'allunyés d'això l'inquietava. Benet apuntava: "els nostres veïns no estan massa contents de l'obra bon tros diabòlica de Picasso. La pintura universal no crec que pugui treure tampoc gaire profit de la lliçó genial -massa genial- del malagueny". Era de la generació que s'havia fet al costat d'Eugeni d'Ors vinguda al món per "restaurar motlles", per això va parlar poc i malament de l'arquitectura del Grup d'Arquitectes i Tècnics per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània (GATPAC), dels esnobs dels Amics de les Arts Noves (ADLAN), del surrealisme de Miró i Dalí. Diguin el que diguin les històries de l'art català, amb la Segona República els avantguardistes seguien sent minoria perquè qui tallava el bacallà encara eren els conservadors. A les crítiques d'ordre de Benet tampoc sortia massa ben parat el realisme endimoniat de la Nova Objectivitat alemanya que a Catalunya no va satisfer ni als crítics clàssics ni als moderns.
Benet també va mostrar recel per Torres-García malgrat ser l'inventor de la pintura noucentista. L'evolució del seu antic i admirat mestre el va desconcertar: "Cal anar en compte a valorar excessivament aquesta mena d'art que practica actualment Torres-García: aquest art d'avantguarda, parcial -volgudament antitotalitari- que fuig de fam i feina per salvar l'emoció. Però cal anar també en compte a no desvalorar-lo excessivament (...) Cal reconèixer que aquesta pintura nova, tot i no satisfer la consciència dels homes d'avui, que clama cada dia amb més vehemència per una pintura totalitària, ja ha assolit els seus èxits". L'home de La Veu va quedar-se en l'equilibri entre tradició i modernitat de l'escultura de Manolo i Fenosa, la pintura de Domingo, o l'arquitectura de Folguera i els Puig Gairalt. És el màxim on podia arribar. Mentre, es desfeia en elogis amb els aplecs de Joan Colom o els rams de flors de Domènec Carles que feien les delícies dels prohoms de la Lliga. Però, en canvi, les encertades reflexions sobre l'obra abrupta de Pidelaserra són comparables a les que faria Gabriel Ferrater anys després. Els amics artistes estrangers que Benet va fer a Tossa van propiciar la reeixida sèrie Coneguts d'estiu i li van obrir una mica els ulls. Tots li parlaven amb elogi de Josep Lluís Sert, i de Picasso, Miró i Dalí, però dels sofisticats forans en va valorar sobretot la calidesa. Ell va seguir pel camí ral, sense caure mai del cavall.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.