Punt i seguit

Aquesta setmana, el presentador català Jordi González ha tornat a casa. Té contracte en vigor amb Telecinco fins al 2010, on cada dissabte hi presenta La Noria, un programa en directe de cinc hores de durada. Però a més, ha acceptat el repte d'encarregar-se del late show La Via Làctia , que s'emet de dilluns a dijous, a 8TV, la cadena en la qual ja havia treballat fa uns anys, quan encara es deia City TV. Ni més ni menys que entre dues i tres hores per entrega (l'espai acaba cada dia a les dues de la matinada, però l'hora del seu inici és variable), també en directe. Està clar que al presentador li va l'adrenalina i la llum dels focus. Només així s'entén que, quan podria treballar només un dia per setmana, decideixi ampliar-se exponencialment el calendari laboral.

González treu ferro a l'esforç. I s'ha de dir que, com a mínim, ha esquivat part de l'estrés que suposa engegar un programa nou. Perquè La Via Làctia no és ben bé un programa nou, sinó una versió actualitzada d'una fórmula ben coneguda del presentador, que l'ha treballat en títols com ara Les 1.000 i una (TV-3) i Vitamina N (City TV). Els dos espais esmentats tenen en comú el fet d'haver aconseguit un gran suport per part de l'audiència i haver nodrit les nits-matinades televisives d'una frescor a vegades políticament incorrecta que, amb el temps, va acabar per sortir-se una mica de mare. Els últims Vitamina N es van anar escalfant cada cop més, amb la complicitat d'un col·laborador del programa, Torito, ara en la nòmina de l'autonòmica balear IB3. Torito jugava amb avantatge al joc de les penyores amb concursants agosarats que s'anaven desvestint en antena. A Internet encara hi ha qui demana vídeos de l'època, amb especial apreci pels més pujats de to.

Un cop més, González s'ha envoltat d'un equip de col·laboradors joves, simpàtics i macos, per amanir un espai amb clara vocació d'entreteniment. No sabem si acabaran per desinhibir-se tant com els seus predecessors, algun dels quals, com Marta Torné, van aprofitar molt bé la plataforma de la televisió local per fer carrera en una altra divisió, més ambiciosa. Els primers dies d'emissió de La Via Làctia , l'equip del programa ha estat demanant als espectadors que facin arribar els seus desitjos sobre com els agradaria que fos el nou espai. Caldrà veure com va evolucionant i farcint-se de nous continguts. Entre els mostrats fins ara que ja coneixíem, la trucada sorpresa a algun espectador que celebra el seu aniversari i la taula de tertulians al voltant de la qual es reuneix tot l'equip.

Però hi ha dos elements novedosos i remarcables. D'un costat, dues dones octogenàries encarregades de llegir les notícies del dia. En un temps en què la joventut pot arribar a ser un valor absolut, recórrer a aquestes entranyables velletes com a locutores de noticiari té molta gràcia. L'altre és la secció de llibres, de la qual s'encarrega un lletraferit amb actitud i maneres de veritable poeta anomenat Alfonso. S'ha de tenir la paciència d'escoltar-lo una estoneta, perquè al primer cop d'oïda pot resultar una mica irritant. Però quan se li dóna temps es descobreix algú sensible i capaç de recomanar llibres adients a qualsevol estat d'ànim, gust literari i preferència temàtica. Una gran descoberta en aquesta La Via Làctia que suposa un punt i seguit en la trajectòria de González i una nova oportunitat de veure'l gaudir davant la càmera, tan còmode i relaxat que ens fa creure que el directe televisiu no té cap dificultat.