Forçats a fugir

Exilis

Enric Pujol i Felip Solé

Angle Editorial

276 pàgines. 27,90 euros

Sobta, a hores d'ara, que l'exili, amb una importància històrica innegable i un potencial èpic tan notable, segueixi sent una matèria relativament poc explicada al nostre país. Certament que es van publicant alguns llibres, que recentment s'ha inaugurat un museu a La Jonquera i que s'han fet algunes exposicions interessants, com la que fa un parell d'anys es va presentar al CCCB sota el títol Literatures de l'exili, per exemple. Tanmateix, el coneixement públic del que va significar l'exili de 1939 és encara escàs. I això en un país on el fenomen de l'exili tenia ja molts precedents, sobretot al llarg del segle XIX.

En aquest sentit és benvingut Exilis, que a més té el seu origen en una sèrie de TV3, de manera que televisió i llibre es complementen a l'hora de difondre aquesta temàtica. I per això mateix el llibre és una obra a quatre mans entre l'expert en audiovisuals Felip Solé i l'historiador Enric Pujol. El llibre que presentem és, sobretot, una obra de divulgació adreçada al gran públic. Divulgació acurada, amb un important aparell documental i fotogràfic, que vol presentar al lector una visió general del que va significar l'exili, però sobretot de com va ser viscut pels seus protagonistes. I aquest és l'element diferencial que aporta aquesta obra. Naturalment que s'hi inclouen els passatges més coneguts: des del president Companys vagant per França fins a ser detingut, o la polèmica elecció de Josep Tarradellas a Mèxic, el 1954; els jocs florals a l'exili, el paper dels casals catalans, la diàspora de 1939 i els camps de concentració, o figures especialment destacades com Pau Casals.

Però el més remarcable és el tractament que es fa de la vida quotidiana dels exiliats, i no només d'aquells que són més coneguts i tenien una rellevància social i política, sinó d'un ampli estol de personatges molt més anònims, que ens descobreixen els patiments, els neguits, les frustracions, fruit de la seva condició d'exiliats. Mentre, havien de fer front a una vida que continua, on neixen fills, hi ha casaments i divorcis, cal adaptar-se a les societats d'acollida. Tot plegat, mentre sobre la vida personal i familiar hi plana sempre el gran interrogant: tornarem a Catalunya? Serà el proper Nadal?

Els més de setanta testimonis que salpebren el relat ens expliquen com es vivia als camps de concentració prop de la frontera francesa -un d'ells diu: "allò va ser la invasió de les puces"- o com poc després van fugir dels nazis, les contradiccions polítiques i la recerca dels amics o la família, la manca de notícies sobre els que han quedat a l'interior i la dispersió dels refugiats. I també les característiques de la vida en comunitats més estables, com la que s'establí a Mèxic, on algú arriba a afirmar que "era com si visqués a la plaça de Catalunya", pel grau d'endogàmia dels exiliats. Una endogàmia en què es conreava una idealització del país que havien hagut d'abandonar, que difícilment resistia el contrast amb la realitat, com manifestaven els més joves quan tenien oportunitat de conèixer el país "explicat" pels pares, amb expressions com: "això és el que el meu pare diu que és tan bonic? Mare de Déu!". Molt diferent va ser l'èxode forçat de les noves generacions que van haver de fugir per salvar-se de la repressió franquista dels anys 60 i 70, que el llibre té l'encert d'incloure.

La lectura d'Exilis, i especialment dels seus testimonis, contribueix a copsar de manera molt directa les circumstàncies més humanes de l'exili, sense concessions a l'anecdotari, sinó perfectament enquadrades en el significat plenament polític del fenomen. Un llibre amè, que inclou reproduccions facsímils d'alguns documents, que introdueix els lectors interessats en un món dur però imprescindible.