Butxana & Torres societat limitada

Només socis

Ferran Torrent

Columna

278 pàgines. 21 euros

Hi ha novel·listes que en cada nou llibre que publiquen transporten el lector a un mateix regust o a un mateix estat d'ànim inconfusible, i el lector els ho agraeix. No pertanyen a la mena d'escriptors que experimenten ni a la dels que necessiten reinventar-se a cada llibre: ofereixen un material que per més que es renovi, i per més que viatgi, evolucioni o canviï de registre, retorna sempre a un mateix color. De les novel·les de Ferran Torrent en queda a la memòria l'aire estantís i desangelat d'algun garito de mala mort de matinada, però sobretot el retrobament amb un efecte euforitzant garantit. Només socis arrenca potser amb alguna dificultat però un cop s'ha posat en marxa, la deriva imprevisible i desbocada de la trama retorna el lector als millors moments del novel·lista.

Tot comença en una urbanització dels afores de la ciutat de València, on l'exdetectiu Butxana i l'excomissari Tordera maten el temps sense atrevir-se a deixar-se veure ni a gastar els milions d'euros que li van extorquir l'any anterior a l'empresari populista d'ambicions polítiques municipals Juan Lloris. Torrent estira, a Només socis, d'un fil que va quedar penjat de Judici final, la darrera novel·la de la trilogia sobre les martingales de la València político-empresarial que es mou al dictat de la màxima de l'exhonorable Zaplana: "Le pides dos millones de pelas o tres de lo que quieras. Lo que te de ya me lo das bajo mano".

Només socis és una seqüela que enllaça amb el serial col·leccionable dels últims llibres de Torrent, però és alhora perfectament accessible al neòfit en els afers tèrbols que la precedeixen. El desig de venjança de Juan Lloris, l'empresari-polític enganyat, desencadena les ziga-zagues del joc del gat i la rata en què s'hi acaben jugant alhora com a mínim tres partides simultànies. El contrast entre el crim engominat de despatx amb moqueta i l'antre suburbial es reforça amb la freqüentació d'una casa d'apostes clandestines. Butxana té l'esperit de l'home d'aventura, la rotunditat vital "del jugador que pretén fer saltar la banca amb cada aposta." I, tal com passava en la novel·la anterior, la trama salpebrada de colors locals es vincula amb un relat d'espionatge internacional de repercussions més àmplies i, fins i tot, amb implicacions ètiques que van una mica més enllà del nihilisme descordat que dominava la mirada del novel·lista. Farà bé el lector de llegir les mínimes notícies o ressenyes incontinents possibles al respecte: la tendència a avançar dades argumentals o temàtiques clau, que en teoria haurien d'aparèixer per sorpresa però que els paratextos de la difusió orquestrada et posen en safata, poden arribar a ser letals.

Torrent és un mestre de la rèplica i la retranca, un dialoguista esmolat i eficaç, i també un constructor de trames ben ordides, que si en algun moment semblen abusar de la casualitat acaben per fer quadrar el cercle més obstinat. Un novel·lista que sap imprimir moviment i tensió, ritme i expectació als seus relats. És també cert que en el dibuix dels personatges hi ha un punt d'esquematisme tipificador que provoca que en alguns moments la parella Butxana-Tordera ens porti a la memòria l'eco llunyà del detectiu Màgnum i el majordom Higgins: l'un vitalista i busca-vides, l'altre pureta i sempre remugant. El mobiliari vital i moral, l'atrezzo i l'acotació de les escenes més esbossades que dibuixades pateixen de vegades d'una escriptura que s'ho juga gairebé tot en el terreny inapelable de l'esgrima verbal a ritme de telefilm.

S'havia acusat Torrent de la reiterada masculinitat dels seus protagonistes. Una de les sorpreses de Només socis és l'aparició estelar de Carla, protagonista femenina de l'estirp de Mata-hari, tan enigmàtica i seductora com políticament compromesa i capaç de subjugar Toni Butxana. Un personatge com aquest ben bé es mereix un spin-off.... Una altra de les sorpreses de la novel·la consisteix en la irrupció en forma de cameo del propi Ferran Torrent, disfressat del seu alter-ego para-autobiogràfic, Ferran Torres, autor i protagonista de Gràcies per la propina (Gràcies per la tequila a la novel·la). La bifurcació dels dos mons novel·lístics de Ferran Torrent conflueix en aquesta novel·la d'una forma encara incipient, que potser apunta a un nou cicle.