La Meca

L'any nou sempre ens porta la col·lecta de les mateixes notícies. Que si l'apujada dels preus, que si algun impost o ordenança nova i, sobretot, el nou repte del nedador més espitregat de la història de l'esport: David Meca. Avui, el xicot pensa travessar l'Estret de Gibraltar tres vegades seguides i sense descansar. Si cap fera marina no se'l cruspeix -Déu no ho vulgui- diu que avui surt a les deu de Tarifa i arriba aquest vespre a les 22 hores a Ceuta. I les seves declaracions d'enguany als mitjans de comunicació són tan emotives com sempre. Ha dit: "Els reptes em motiven i ser campió del món i escoltar l'himne espanyol un cop aconseguits és un premi que em motiva a treballar de valent, a llevar-me a les cinc del matí i a entrenar-me al CAR de Sant Cugat en una piscina a l'aire lliure, per acostumar-me a les baixes temperatures que hi haurà a l'Estret". També dóna tot de dades que us estalvio sobre el patiment infinit que suportarà pel bé de l'esport.

A mi em sembla meravellós que David Meca, aquest home que s'entrena a Sant Cugat (i que no he vist mai amb tots els botons de la camisa cordats) travessi l'Estret tres vegades. I és per això que voldria fer una crida al Govern espanyol. Trobo que no hauria de ser indiferent al seu sacrifici. També hauria de fer un gest cap a ell. I el gest que jo valoraria -i com jo tots els catalans interessats en les gestes de David Meca- fóra entregar Ceuta al Marroc. D'aquesta manera fem dues bones obres. L'una, ser solidaris amb els veïns del sud. I l'altra, ser solidaris amb nosaltres mateixos.

Si David Meca acaba la proesa heroica al Marroc, ja s'hi quedarà. El CAR de Sant Cugat es quedarà sense la seva presència a la piscina descoberta. Però quin goig, en canvi, per al Centre d'Alt Rendiment Esportiu de Tànger. I si no s'hi adapta sempre pot tornar. Nedant, naturalment.