"Intento comprendre el món des del punt de vista de l'art"

Marcel·lí Antúnez no para. Després de l'estrena d'Hipermembrana, la seva nova performance mecatrònica, basada en la llegenda del Minotaure i l'Infern de Dante, ha acceptat la proposta de Pere Salabert, catedràtic d'estètica a la Universitat de Barcelona, per crear una obra en l'àmbit de les sessions pràctiques de l'assignatura Pensament estètic, pensament artístic. El resultat és DMD_ quaranta-tres. El somni de la raó, un mural de 30 metres quadrats, que els estudiants han vist créixer dia rere dia, sota els seus ulls, a la paret de davant dels ascensors del cinquè pis de la Facultat de Geografia i Història, on es quedarà de forma permanent. Antúnez tornarà a treballar deprés de les festes i l'obra estarà acabada a mitjan gener.

L'artista està treballant en 'DMD', un mural a la UB que "evoluciona sobre la marxa"

"Les noves generacions poden disfrutar la teconologia sense necessitat de defensar-la"

Pregunta. DMD és l'acrònim de Dibuix Mural Dinàmic. Què significa exactament?

Resposta. L'obra, que s'inspira parcialment en El somni de la raó de Goya, se desenvolupa en diferents etapes. No és un mural clàssic, estructurat mitjançant un esbós i una quadrícula, sinó que evoluciona sobre la marxa, en relació amb diversos factors, inclosos els comentaris dels estudiants. La història queda plasmada en capes que he anat recobrint successivament amb una pintura blanca que transparenta en part el que hi ha a sota. Tot el procés queda gravat per tres càmeres fixes i una càmera subjectiva (que l'artista porta col·locada al seu cap amb un arnès construït per ell mateix) i posteriorment condensat en una animació videogràfica. Ambdues peces, el mural i el vídeo, passaran a integrar el patrimoni artístic i documental de la Universitat de Barcelona.

P. Entre arts plàstiques, visuals i escèniques, on situa la seva obra?

R. No vull diferenciar entre les disciplines artístiques. El meu és un món transversal. No em considero pintor, ni actor, tot forma part de la meva manera d'expressar-me, de concretar les meves idees i intentar comprendre el món des del punt de vista de l'art i en una perspectiva transversal. Les etiquetes i categories no responen a les exigències dels creadors, més a les necessitats organitzatives de l'entorn acadèmic i docent i del mercat. Sembla que els que estem al mig no estem enlloc. Fins i tot els passa a persontages com Carmelo Bene o Roland Topor.

P. Com ha canviat l'art amb l'arribada de les noves tecnologies?

R. Tant les primeres com les segones avantguardes pretenien rompre fronteres, superar límits i buscar nous espais de creació. Els recursos tecnològics materialitzen els anhels de les avantguardes, et permeten hibridar, barrejar i contemporitzar tècniques i disciplines. A més, ho permeten a tothom. El que ara és important és la poètica, les idees, perquè els mitjans estan a l'abast de qualsevol.

P. Com ha canviat l'actitud del públic?

R. Els pioners hem hagut d'alfabetitzar el públic i defensar els nous mitjans des de posicions dogmàtiques. Les noves generacions no tenen aquest problema. Han nascut i crescut amb la tecnologia i la poden disfrutar, sense necessitat de defensar-la. De la integració entre la tecnologia i la creació sorgeixen nous tipus d'obres que no corresponen als paradigmes antics i que tenen diversos nivells i ritmes de lectura. Hi ha interfases que permeten noves percepcions del món i eines que poden convertir, per exemple, un mural en una animació.

P. La interactivitat seguirà essent una paraula-concepte clau, com ho ha estat en l'última dècada?

R. Jo prefereixo parlar d'interactivitats. Una performance ofereix una interactivitat molt diferent de la d'una activitat hipertextual. Sens dubte, en l'acepció tecnològica del terme -perquè hi ha altres patrons d'interactivitat que funcionen des de fa segles, com la La Commedia dell'Arte-, obre nous horitzons. Malgrat tot, crec que interactivitat i xarxes, dos conceptes clau de la nostra època, necessiten una profunda reflexió i revisió.

P. En què està treballant actualment?

R. Estic preparant una exposició per a la sala Zé dois Bois de Lisboa, en la qual estrenaré el primer esglaó de Metamembrana, una instal·lació audiovisual interactiva, que evolucionarà al llarg de tot el 2008. Es tracta de la tercera part del Projecte Membrana, una trilogia formada també per la conferència mecatrònica Protomembrana i la performance Hipermembrana, estrenades el 2006 i 2007, respectivament.