_
_
_
_
_
Prediccions

El que ens espera aquest any que ve

L'agenda del 2008 està plena d'incògnites i d'alguna cosa segura

- Arribarà l'AVE a Sants.

Tal vegada, el tren d'alta velocitat arribi per fi a Barcelona aquest any. Concretament hauria de fer-ho a l'estació de Sants abans de l'estiu si algun esvoranc d'última hora no ho impedeix. En dotze mesos molt serà que no ho aconsegueixi... I també s'hauria de saber aquest any què passarà amb el túnel de l'Eixample. El traçat entre l'estació de Sants i la Sagrera estava aprovat, però Foment va acabar l'any sense licitar les obres del túnel que, en teoria, s'hauria d'haver començat a construir el 2008. En tot cas, s'espera, o més aviat es desitja, que aquest any, un cop s'acabin les obres de l'AVE, les línies de Rodalies i els Ferrocarrils de la Generalitat puguin circular ja sense retards i amb condicions.

Les eleccions generals poden canviar l'agenda catalana

- Estarem pendents de les generals. Ho vulgui o no, el Govern català no podrà quedar-se al marge del que passi a les eleccions generals del març. No hi haurà greus conseqüències per al tripartit si les majories al Congrés es mantenen més o menys estables. En canvi, si Convergència i Unió és necessària i imprescindible per formar govern es pot obrir la caixa dels trons. I és que el mateix president de CiU, Artur Mas, ja ha anunciat que no donarà suport al PSOE de Zapatero si no hi ha "conseqüències" també a Catalunya. Unes conseqüències que per als convergents passen per impedir que les forces d'esquerra puguin tornar a pactar a esquenes de CiU, ara força majoritària al Parlament. El resultat de CiU serà, doncs, una bona prova de foc per al Govern de José Montilla.

- Adéu a Ronaldinho? La tristesa de Ronaldinho sembla que serà tan contagiosa com ho va ser la seva alegria. Avui, més que sobre els títols que pot guanyar el Barça, es creuen apostes sobre quan se n'anirà el brasiler. Tot i que té contracte fins al 2010, el gaucho podria deixar el Camp Nou el gener o a l'estiu. I, tal i com està el pati, també es dubta sobre la continuïtat de l'entrenador Frank Rijkaard.

- Tornarà el tripartit municipal? Acabarà l'any el Govern municipal format per socialistes i Iniciativa per Catalunya o retornarà el tripartit, amb ERC? Aquí també és possible que la incògnita es desvetlli en funció del resultat de les eleccions generals.

- Si no plou... restriccions. Catalunya viu més que mai pendent del cel. L'any pluviomètric que ara acaba ha estat un dels més deficitaris de la història, el que ha portat a la comunitat a patir la pitjor sequera de la darrera dècada. Ara els embassaments catalans estan per sota del 30% de la seva capacitat i si les esperades pluges no arriben a temps, els efectes de la sequera arribaran a les llars en forma de restriccions al maig, segons les prediccions que fa la Generalitat.

- Rodalies i aeroports per a la Generalitat? No ha pogut ser en aquesta legislatura, però el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, assegura que complirà la seva paraula en el sentit de descentralitzar la gestió del Servei de Rodalies de Renfe i dels aeroports catalans, inclòs el de Barcelona-El Prat. En teoria, el traspàs de Rodalies a la Generalitat hauria de ser una realitat coincidint amb l'any nou, però el caos ferroviari imperant en els últims mesos ha atemorit el Govern català, que demana millores en aquestes infraestructures abans d'assumir-ne la gestió. L'aeroport és un cas a part. El Govern central no té inconvenient en transferir els aeròdroms secundaris de Girona, Reus i Sabadell, però sí es resisteix a perdre el control del de Barcelona. Aquesta setmana ha expirat el termini que es va imposar el propi Zapatero per fer una oferta en aquest sentit. De moment, res de res.

- Pintaran bastos a l'àrea econòmica.

Que l'economia està canviant de cicle és un fet que ha anat prenent cos a mesura que avançava el 2007. El dubte per a l'any vinent és saber la magnitud de la desacceleració, que ve marcada per una pujada dels tipus d'interès (que es tradueix en més endeutament familiar), el repunt de la inflació i el final de la festa del totxo. Els dos factors que han alimentat el creixement els últims anys -el consum i la construcció- semblen tocar fons. L'anunciat canvi en el patró de creixement té una oportunitat per reivindicar-se. Si de cas, una nota positiva: una suavització de les condicions -dels preus- per accedir a un habitatge.

- El Macba tindrà un altre model. No quedarà més remei que triar aquest any una nova direcció pel Museu d'Art Contemporani de Barcelona un cop l'actual director ha guanyat el concurs per dirigir el Reina Sofía de Madrid. Fins a finals de gener no se sabrà si es farà també un concurs, la hipòtesi més convincent, o serà el mateix consorci el que trïi directament el successor o successora de Manuel Borja-Villel. En tot cas, el "model Macba" canviarà perquè era indestriable del "model Borja". Ve una temporadeta moguda en el camp artístic.

- Acabarà el desplegament dels Mossos. L'avenç dels Mossos d'Esquadra per territori català ja no té aturador. El 2008, si res no ho impedeix i malgrat el dèficit estructural d'efectius, la policia autonòmica donarà per finalitzat el seu desplegament. Els Mossos arribaran el novembre a la província de Tarragona, on prendran l'últim relleu als cossos estatals: Policia Nacional i Guàrdia Civil. Es tancarà així un camí llarg, complex i ple d'equívocs i polèmiques, que va començar el 1994 amb l'aterratge de la policia catalana a Osona.

- Canvis a TV-3. La recent aprovació de la Llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals pot suposar canvis importants als canals de ràdio i televisió autonòmica. En principi, es buscava més independència, però ja veurem com acaba tot plegat. El que és segur és que hi haurà canvis en la direcció d'aquets mitjans i això repercutirà amb el que veurem i escoltarem aquest any.

- Llegirem Rodoreda. L'Any Rodoreda, que commemora el centenari del naixement de la reconeguda novel·lista, se celebrarà durant tot 2008 amb nombroses activitats, tot i que el novembre passat el Teatre Nacional de Catalunya (TNC) ja ens en va oferir un primer tast, amb l'estrena de l'obra més cèlebre de l'autora: La plaça del Diamant. Amb motiu de l'efemèride, Club Editor (el segell de Rodoreda des dels anys 60) editarà a l'abril les cartes inèdites que la novel·lista i Joan Sales es van intercanviar entre 1960 i 1983. El Grup 62 publicarà les Obres Completes de l'autora i Galaxia Gutenberg/Círculo de Lectores presentarà en català i castellà els seus principals títols. Barcelona, la ciutat on va néixer fa un segle, acollirà una trobada de traductors de l'escriptora, que ja es pot llegir en 30 llengües.

- Veurem l'Espanyol a la Champions? Les coses pinten tan bé per l'Espanyol que durant aquest any podria inaugurar el nou estadi Cornellà-El Prat com equip de la Lliga de Champions per primera vegada a la seva història.

- Tindrem Consell de les Arts. Si no hi ha entrebancs, s'espera que en aquesta legislatura s'aprovi la Llei del Consell de les Arts, tot i que la incògnita més gran serà veure si tots plegats són capaços de trobar prou gent amb el perfil d'independència i prestigi que haurien de tenir els consellers d'aquest organisme que començarà a definir, és d'esperar, les grans línies de les polítiques culturals i les ajudes al sector creatiu del país.

- El futur de Montjuïc. Podria ser que l'Ajuntament de Barcelona definís aquest any quin usos donarà al castell de Montjuïc. Després d'anys i anys d'exigir el traspàs total de la fortalesa al Ministeri de Defensa, el consistori no ha concretat el seu projecte per aquestes instal·lacions. Potser ho dirà aquest any.

- El Joventut opta a la lliga. El Joventut de Badalona juga tan bé a bàsquet i té tan bons jugadors, com ara Ricki Rubio i Rudy Fernández -tots dos clars aspirants a competir a la NBA en un futur pròxim- que aspira a guanyar la Lliga, tot i que el seu pressupost és molt menor respecte a la majoria de grans equips de la competició.

- Tres fites educatives. L'educació té a Catalunya tres fites pendents al 2008. Una, aprovar la primera llei catalana d'educació amb les competències del nou Estatut i els acords del Pacte Nacional per l'Educació. La Generalitat vol que sigui una eina per millorar el fracàs escolar i el sistema en el seu conjunt. La segona és l'inici de la renovació de les titulacions universitàries fent-ne de noves o modificant i suprimint-ne d'altres. I la tercera és l'aprovació del Pacte per la Recerca per impulsar-la tant a la universitat com a les empreses.

- Nou finançament autonòmic. El 2008 estarà marcat, sense cap mena de dubte, per l'elaboració d'un nou model de finançament autonòmic, la negociació del qual, que s'iniciarà amb el nou Govern que surti de les urnes el 9 de març vinent, es preveu difícil. D'entrada, l'Estatut eleva la cistella d'impostos al 50% de l'IRPF i de l'IVA (des del 33% i el 35% actuals), i al 58% dels impostos especials (avui és el 40%), però el moll de l'os de veritat és pactar un nou mecanisme de solidaritat entre territoris. El termini per aconseguir-ho venç el 9 d'agost, segons l'Estatut.

- Glòries serà transparent. Tal vegada els panells de l'anell viari de la plaça de Glòries aniran a terra, de manera que es podrà veure a una i altra banda de la Diagonal. Seria el primer pas per l'esperada demolició de l'anell elevat que es va construir amb l'eufòria olímpica.

- La Caixa pot fer el salt internacional. Assitirem al salt de La Caixa a l'estranger? El president de l'entitat, Isidre Fainé, assegura que ha arribat el moment que La Caixa ultrapassi fronteres, d'exportar el seu model de banca minorista a mercats internacionals, tal com han fet els grans bancs espanyols. Un dels objectius, de fet, de la recent sortida a Borsa del seu holding industrial, Criteria, és la de converti-lo en vehicle per a la seva expansió internacional, davant la particularitat de les caixes per captar capital. Europa Central i de l'Est, Àsia i Estats Units són els mercats objectiu. De moment, Criteria ha adquirit un 4% de Bank of East Asia (BEA) de Hong Kong, i està negociant la compra del nord-americà Dime Bank (amb seu a Brooklyn) i del polonès Getin Bank, operació que podria tancar-se en breu.

- L'any de les llengües i la interculturalitat. Proclamat per les Nacions Unides Any Internacional de les Llengües i per la Unió Europea Any del Diàleg Intercultural, el 2008 esdevé un any clau per al consorci de la Generalitat Linguamón-Casa de les Llengües, que tindrà la seva seu a Can Ricart, al districte tecnològic 22@ de Barcelona. Concebut amb l'objectiu de "difondre els valors del multilingüisme al món", aquest organisme de la Generalitat portarà a tot Catalunya l'exposició Mar de Llengües. Serà un any per donar-se a conèixer i veurem també moltes activitats institucionals destinades a mostrar la diversitat cultural del país.

- El Boss tornarà a triomfar. Si no li passa res, ja es pot dir ara que Bruce Springsteen omplirà dos Camps Nous, els dies 19 i 20 de juliol. Les entrades ja estan exhaurides i estrany seria que no hi triomfés amb magnificència.

Les eleccions generals poden canviar l'agenda catalana

Informació realitzada amb les aportacions de Miquel Noguer, Blanca Cia, Jaume Bauçà, Sebastián Tobarra, Ramon Besa, Serafí del Arco, Jesús Garcia, Marta Costa-Pau i Catalina Serra.

Xina sorprendrà el món

La temporada artística està marcada per tres grans exposicions dedicades a la creació actual del país asiàtic

Està clar que aquest serà l'Any de Xina. La celebració a Pequín dels

Jocs Olímpics, del 8 al 24 d'agost, on més d'un atleta català somnia

que hi aconseguirà una medalla, n'és prou motiu. Però a més de

l'allau informativa sobre el gegant asiàtic que inundarà els mitjans informatius amb l'excusa del macroesdeveniment esportiu, el cert

és que el creixement de la seva economia i la influència que aquesta

té en el de la resta del món, Catalunya inclosa, també seran motiu

d'anàlisi des d'àmbits molts dispars. La globalització ja ha arribat

i s'haurà de veure si el xinesos decideixen posar-s'hi al davant ja. O,

com diuen alguns analistes, esperen dos anys (fins a l'Expo 2010 de

Xangai) per tal d'assegurar-se abans el creixement intern.

A Barcelona, amés, gairebé durant tot l'any hi haurà alguna exposició

dedicada a l'art xinès, cosa que ens permetrà prendre el pols a

la dinàmica i a vegades sorprenent creació d'aquest país. Obrirà el foc

la Fundació Miró de Barcelona el 21 de febrer, amb una mostra de

les obres d'artistes contemporanis xinesos provinents de la col·lecció

del diplomàtic suís Uli Sigg, que porta seguint l'evolució de la creació

del país des de principis dels vuitanta i col·leccionant de manera

sistemàtica el que hi fan els joves artistes des de 1990, cosa que li

ha permès de tenir un ampli fons (més de 1.200 obres) on s'hi pot

veure la ràpida evolució artística del país des del realisme socialista

de l'època de Mao a l'actual revisió d'aquell mateix cartellisme quasi

kitsh que els joves estan reutilitzant amb to irònic i crític per tal

de mostrar les contradiccions d'una societat on capitalisme i omunisme

se sobreposen de manera ben bé salvatge.

Aquesta exposició tancarà les portes el 25 de maig i una setmana

després és previst que s'inauguri la que ha organitzat Caixaforum també

sobre art contemporani xinès, que es podrà veure fins al 7 de

setembre. En aquesta ocasió la diferència és que el comissari és

xinès,Gao Minglu, professor especialitzat en últimes tendències, que

oferirà una visió més interioritzada de la realitat del país. I, ja passats

els Jocs, prendrà el relleu, el 4 de novembre, el Centre de Cultura

Contemporània de Barcelona amb una mirada més ampla sobre

l'arquitectura, l'urbanisme, el paisatge i la creació xinesa, de la mà

dels francesos Fréderic Edelman i Fançois Ged, que abans hauran

presentat la mateixa mostra durant l'estiu a la Cité de l'Architecture

de París. Aquí hi participaran també alguns cineastes xinesos,

que donaran la seva visió de ciutats como Suzhou, Shenzhen, Xangai

o Pequín.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_