"El reciclatge és crítica en positiu"

Tanja Grass és la fundadora i ànima de Drap Art, el festival internacional de reciclatge artístic, que se celebra des de demà i fins al diumenge al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). El seu quarter general és La Carbonería, una botiga-galeria situada darrere l'edifici de Correus. Un híbrid entre burro, girafa i cavallet, construït amb tires de llaunes reciclades, acull els visitants des de la porta. Envoltada de vestits fets de llençols, moneders de tetrabrik, arrecades de llavors ("també hi ha reciclatge biològic!", apunta), i tamborets construïts amb vells skates , Grass ultima els preparatius de la quarta edició de la nova etapa de Drap Art. A dalt, en un minúscul altell convertit en despatx, se senten les veus dels seus dos col·laboradors, el mexicà Víctor García i la uruguaiana Muriel Araya, als quals se suma Susana, la seva filla de deu anys, quan torna de l'escola.

"Les propostes que participen a Drap Art tenen interès estètic i un contingut de reflexió"

Pregunta. Quina ha estat l'evolució de Drap Art?

Resposta. Drap Art va néixer el 1996 com una marató de creació no stop, quelcom molt intens i energètic, però no teníem un lloc i aquest va ser el nostre principal problema. De manera que vam interrompre la marató, vam buscar un espai per situar-nos en el mapa, el 2001 vam obrir La Carbonería i tres anys després, el 2004, vam tornar en format festival. Els temps han canviat i hi ha molta gent amb productes al mercat que necessita una plataforma per ensenyar-los. A més, no tothom entenia el format marató. Hi ha gent que per apreciar l'art necessita peanyes i focus. En tot cas, aquest any tornem a un format més interactiu, amb tallers que recorden el concepte de treball en procés de les primeres edicions, com un taller de creació amb neumàtics de Mille Gomme o la instal·lació interactiva del grup Makea, que ironitza amb el model Ikea muntant una casa on es transformen mobles i el públic pot intercanviar els seus objectes vells amb noves peces.

P. Com ha canviat Barcelona i la seva acceptació del concepte de reciclatge artístic?

R. Al principi ens prenien per bojos. Era difícil tenir accés als abocadors i el 1996 només l'Ajuntament de Sabadell va contribuir a la marató enviant uns camions de deixalles. Ara el reciclatge està de moda i a nivell institucional rep més suport. Ja el 1999, per a l'última marató, l'Ajuntament de Barcelona ens va permetre l'accés a la planta trituradora i va deixar que els artistes triessin el material. Si volguéssim reprendre la creació en directe, aquest podria ser un sistema eficaç per no generar innecessàries acumulacions de deixalles.

P. Ecologia i sostenibilitat s'han convertit en dues paraules clau del nostre temps. És veritable compromís o necessitat promocional?

R. Hi ha de tot. Molts s'apunten a la tendència del moment, però a nivell institucional crec que existeix una preocupació més sincera i un compromís més sòlid. Sembla que el vídeo d'Al Gore ha aconseguit espantar-los. Sens dubte ara les preocupacions ecològiques són un tema de debat quasi quotidià i és un fenomen més massiu, però cal veure si tot això finalment porta a algun lloc, és a dir, a mesures concretes i eficaces.

P. Quina és la seva postura envers la tecnologia?

R. Depèn d'en mans de qui està i de com s'usa. Evidentment facilita moltes coses, però també pot complicar-les. A més, també la tecnologia genera moltes deixalles i hi ha gent que està pensant en reutilizar-les. Per exemple, Oia Joyas de CD és una línia d'una parella de noies catalanes, Mònica i Glòria, que realitzen tot tipus de bijuteria exclusivament amb vells CD. També hi ha un col·lectiu austríac especialitzat en el reciclatge creatiu de material electrònic. El seu nom és Trash Design i va ser fundat per uns treballadors d'una empresa de desballestament de mòbils. Resulta que un d'ells, al seu Pakistan natal, era orfebre, de manera que els va ensenyar a crear joies amb cables, fusibles, tecles i altres components residuals i ahora fan diversos tipus d'objectes.

P. Com selecciona els artites que participen a Drap Art?

R. Per primera vegada en aquesta edició tenim vuit artistes convidats, com l'alemanya Stephanie Senge, que firma la imatge gràfica d'aquesta edició i també impartirà un taller d'ikebana amb objectes domèstics, Pablo Milicua o l'enginyer de Nova York Josh Merrow, especializat en reciclatge tecnològic. La resta són seleccionats a través d'una convocatòria internacional oberta que sempre ens depara grates sorpreses. Per exemple, aquest any, entre els 240 projectes presentats, hem descobert l'obra d'un artista d'Armènia, que només parla rus i que participa en el festival. És important que les seves propostes tinguin un interès estètic i formal i alhora un contingut de crítica i reflexió.

P. Quines són les novetats de Drap Art 2007?

R. Estem molt contents perquè hem establert una col·laboració amb el Festival Internacional de Cinema Mediambiental de Catalunya, que organitza un cicle de projeccions a l'Auditori del CCCB. Malgrat tot, el més important segueix essent la necessitat d'animar les noves generacions a utilitzar el reciclatge no només com un recurs de crítica, sinó com una eina a l'abast de tots per a la transmutació de la protesta i del rebuig al consumisme desenfrenat en propostes positives, que demostren alternatives possibles per a un món més sostenible.