Atrapats sota una campana de vidre

La literatura en perill

Tzvetan Todorov

Galàxia Gutenberg i Cercle de Lectors

101 pàgines. 17,50 euros

Quim Monzó, en debat amb Tzvetan Todorov i Jordi Cornudella el passat 20 de novembre, va descriure d'una manera molt plàstica què significa per a ell el fet d'escriure: "Davant de l'ordinador sents que ets el puto amo". No només l'autor, de fet, experimenta aquesta rauxa de llibertat. El lector també sent que té les regnes a les seves mans mentre observa des de fora els personatges atrapats dins del llibre com sota una campana de vidre. En els temps moderns, va aclarir Todorov, valorem la coherència interna d'una obra d'art i no pas la seva correspondència amb la realitat. Aquest fet preocupa el pensador francès i per això es va proposar aclarir les causes que han convertit la literatura en un microcosmos aïllat de la resta del món.

El llibre La literatura en perill de Tzvetan Todorov, traduït per Isabel Margelí, s'ha presentat dins d'una nova col·lecció d'assaig en català, publicat per Galàxia Gutenberg i Cercle de Lectors. Entre els primers autors anunciats trobem Perejaume, Joan Ramon Resina i Maria Josepa Balsach. Els quatre assagistes han participat, a més, en el cicle de reflexió i debat que l'editorial va preparar conjuntament amb el centre KRTU.

Todorov obre i tanca el llibre amb una indagació sobre la manera com ensenyar la literatura a les escoles i les universitats per preparar lectors que puguin participar a través de les obres dels grans escriptors en el gran diàleg entre els homes. La literatura, diu Todorov, es troba en el matís, en la vida mateixa i un dels seus valors més importants és que ens prepara per ser capaços de comunicar-nos amb éssers diferents de nosaltres. Però tot i la seva crítica del món acadèmic, la propostes de lectures de Todorov no es desvien gens de les obres canòniques, avalades pels crítics i professors al llarg dels segles. Suposo que per acostar la literatura a la realitat probablement caldria revisar també el cànon rígid de la literatura universal que figura en els currículums escolars.

En menys d'un centenar de pàgines Todorov reconstrueix la història de les idees que han creat el concepte de belles lletres o de les belles arts, basat en un únic denominador comú -la bellesa- que no condueix a res que es trobi més enllà d'ella mateixa. L'autor passa d'una reflexió a l'altra amb salts que sovint s'empassen segles sencers. Amb ajut d'una citació de Baudelaire o de l'evocació de Kandinski veiem finalment aparèixer una línia evolutiva unívoca i clara. El recorregut és suggestiu i fet amb una indiscutible mestria de ploma i ple de coneixements. Però aquesta successió tan clara de causes i efectes porta també l'inevitable regust de les lliçons escolars que pretenen atrapar el progrés atzarós de les idees en un sol llibre de text.

La literatura en perill, tot i el seu títol provocador, no dóna resposta a la pregunta inicial que ens planteja: Per què a França -i a Europa Occidental en general- el formalisme ha arrelat amb tanta força a les universitats, a les redaccions de les revistes literàries, entre els directors de teatre i els curadors dels museus? Em temo que no es tracta d'un moviment de pèndol per escombrar la vella escola de la història literària, basada en el biografisme. Europa té massa coses per oblidar d'aquest recentment passat segle XX i comptant les síl·labes o desconstruint un text és fàcil passar de puntetes damunt d'aquesta realitat que ens ha portat dues grans guerres i moltes altres tragèdies en un sol segle. La posició que sosté una aparent separació entre la literatura i la vida mateixa és tremendament ideològica, però Todorov, malauradament, no ens ho diu.