Selecciona Edición
Conéctate
Selecciona Edición
Tamaño letra
Art

El Museu de Lleida, per fi

L'equipament, que s'inaugura demà, converteix la capital del Segre en un referent cultural de primer nivell de l'art sacre de Catalunya

El Museu de Lleida Diocesà i Comarcal obre demà les seves portes. Han passat gairabé 20 anys des que la Generalitat, la Paeria, la Diputació i el bisbat de Lleida van acordar la creació d'un museu que aplegués les col·leccions de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, el museu diocesà i el capítol de la Seu Vella i que es constituís en un gran referent cultural per totes les comarques dels voltants. Pel mig s'hi ha ficat una aspra polèmica arran de la segregació per part del Vaticà d'un centenar de parròquies de la Franja de Ponent que abans formaven part de la diòcesi de Lleida i que van quedar adscrites a l'aragonesa de Barbastre (Osca), amb la consegüent reclamació del patrimoni artístic encara no resolta.

"El museu vol ser vertebrador de la cultura comarcal", explica la seva directora

El recorregut va de la prehistòria al segle XX, tot i que el plat fort és l'època medieval

Tot plegat ha fet que la pugna intereclesial acaparés els titulars, deixant en segon pla la tasca de mossèn Josep Tarragona, un home que lluita des de fa 65 anys perquè aquest museu tan llargament pensat sigui la realitat que per fi demà serà pública. La nova infraestructura, obra de Joan Rodon, s'ubica al bell mig de la capital del Segre, on articula una potent illa cultural que inclou l'arxiu provincial, la biblioteca pública, l'església de Sant Llorenç i la universitat, dins d'un ampli programa urbanístic de recuperació del centre històric.

El nou museu, de 6.835 metres quadrats de nova superfície construïda, aplega un total de 974 obres i s'articula al voltant de l'església de Sant Josep, ara restaurada i que configura el nucli principal de l'exposició. L'operació ha suposat una inversió de 18 milions d'euros i aspira a ser "un focus cultural per a totes les comarques lleidatanes", en paraules de la seva directora, Montse Macià, que ahir va mostrar als periodistes les noves instal·lacions, mentre els operaris donaven els últims retocs frenètics de cara a la inauguració de demà.

El recorregut, cronològic, comença a la segona planta per l'època paleolítica amb fons procedents fonamentalment de l'Institut d'Estudis Ilerdencs i del Museu d'Arqueologia de Catalunya. Ahir encara no era visible un petit fòssil de caimà trobat a Soses que enceterà el recorregut que inclou vistoses reproduccions, com l'extraordinària balma de Cogul amb fascinants pintures rupestres, o una corprenedora tomba de l'edat ilergeta d'una dona embarassada, amb l'esquelet d'una criatura perfectament visible a les seves entranyes.

D'aquests inicis, que remeten a diferents jaciments pròxims -"és en aquest sentit que aquest museu vol ser vertebrador de la cultura comarcal", insisteix Macià- es passa a la cultura romana, amb una bona panoràmica sobre la seva notable producció ceràmica, i amb el pinyol dels extraordinaris mosaics de la vil.la del Romeral d'Albesa, cedits pel Museu d'Arqueologia de Catalunya.

La visita continua pel domini musulmà d'Al-Àndalus, quan la romana Ilerda passa a denominar-se Madina Larida i es transforma en un gran centre polític i comercial amb una arquitectura sumptuària de la qual es recullen diverses peces. A ningú se li escapa el profund significat que aquesta secció té en una ciutat que en els darrers 10 anys ha vist créixer sobtadament la immigració, molt especialment la procedent del Magrib.

De l'era paleocristiana es mostra una de les peces més preuades del museu, un jocs d'escacs tallats en cristall de roca trobat a Àger, així com el baptisteri de la basílica de Serós. Però el gran moment d'aquesta cultura ve amb el romànic lligat a la Seu Vella, consagrada l'any 1203 i des d'aquell moment potentíssim nucli de civilitat i cultura, amb la talla del Crist de Perves com a peça senyera d'aquesta secció.

I s'arriba així a l'època gòtica amb una selecció pictòrica enlluernadora: els murals de la Pia Almoina, diverses mostres produïdes per la nissaga artística dels Ferrer, alguns sarcòfags policroms desl segles XIV i XV, així com el retaule de Bartomeu de Robió per la Seu Vella. Del taller d'aquest autor procedeix el retaule en pedra de Sant Joan de Sunyer, amb la figura central del sant procedent de la col·lecció Plandiura del MNAC.

L'últim àmbit del recorregut té el seu pinyol a la planta baixa, a l'antiga església (segle XVII) dels carmelites descalços, que van tenir convent aquí abans que el recinte es convertís en Casa de la Misericòrdia, anomenada llar de Sant Josep. En aquest espai, que de fet articula tot el recorregut, ja que les parts de nova construcció del museu formen com un cub al voltant d'aquesta nau, s'hi aplega una remarcable representació de l'art del Renaixement i el Barroc, amb una figura de l'Assumpta procedent de Torres de Segre, de l'escultor Francesc Santacruz.

Ahir encara no eren visibles els valuosos tapissos flamencs, dels segles XV-XVI, que s'han fet restaurar a Bèlgica, procedents del tresor de la catedral. La visita s'acaba amb una gran maqueta del segle XVIII de la Catedral Nova. Un audiovisual remetrà als altres indrets de Lleida on completar la visió de conjunt de la seva producció artística: el Museu Morera, dedicat als segles XIX i XX, i la Panera, consagrada a la creació contemporània i ubicada molt a prop d'allà.

El soterrani de l'edifici conté un modern taller de restauració i els magatzems del museu, i es comunica amb un altre edifici on hi haurà 400 metres quadrats destinats a exposicions temporals. És obvia la funció dinamitzadora que el museu tindrà per al recuperat centre històric de la ciutat, amb l'església gòtica de Sant Llorenç al davant, amb la qual estableix un dialeg ple de complicitats artístiques, i amb la Seu Vella, que és, de fet, la gran impulsora de la millor creació lleidatana.

Ha costat obrir aquest museu, les col·leccions del qual van començar a formar-se el 1893 a l'antic seminari -avui convertit en universitat- per impuls del bisbe Josep Meseguer. El que està clar és que hi haurà un abans i un després d'aquesta inauguració per la cultura de la capital del Segre i de tot Catalunya. L'AVE ha posat Lleida a tir de cap de setmana de molts llocs, començant per Madrid.

Tota la recuperació del centre i de les lleres del riu, junt amb el nou palau de congressos que s'hi està construint, configuren una llaminera oferta turística i cultural a la qual ara s'hi afegeix aquest museu, remarcable no només pels seus continguts sinó pel diàleg que estableix amb tot el territori. Lleida, l'anomenda Ventafocs de Catalunya, sens dubte demà ho serà una mica menys.

Un conflicte obert

El conflicte que enterboleix l'alegria per l'apertura del nou museu de Lleida i que ha crispat les relacions entre Catalunya i Aragó ha tingut moltes etapes. Aquí hi ha un petit resum.

- 1981. Les 111 parròquies de la Diocèsi de Lleida situades a La Franja (Osca) demanen al Vaticà que els deixi formar una diòcesi pròpia.

- 1995. El Vaticà autoritza el juny amb un decret la segregació de les parròquies aragoneses de la diòcesi de Lleida, que perd així la meitat del seu territori i 70.000 feligressos. Al setembre es crea la nova diòcesi de Barbastre-Monzó. El bisbe de Lleida ja diu que no tornarà les obres d'art. Comença el conflicte, que des del principi ja té un flanc eclesial i un altre civil que enfronta el govern aragonès i el català.

- 1997. Es firma el conveni per construir el nou museu Comarcal i Episcopal de Lleida amb l'ajut de les institucions. La Generalitat paga el 60% i la resta ho aporten a parts iguals l'Ajuntament i la Diputació de Lleida.

- 1998. El nunci del Vaticà a Espanya, Lajos Kada, ordena per decret tornar a Aragó el patrimoni de La Franja. El bisbat de Lleida presenta recurs, que és desestimat.

- 1999. La Generalitat de Catalunya inclou les peces en litigi en el seu catàleg patrimonial, el que fa que sigui imprescindible la seva autorització per traslladar-les o donar-les a una altra comunitat.

- 2005. La Congregació pels bisbes de Roma emet un decret obligant al bisbat de Lleida a entregar les peces en el termini d'un mes.

- 2006. L'any següent, les peces encara són a Lleida i el Tribunal de la Signatura Apostòlica del Vaticà rebutja el recurs de súplica del bisbe de Lleida. que a més recorre davant l'Alt Tribunal de la Rota ja que insisteix en que pot demostrar la titularitat de les peces.

- 2007. El maig el Vaticà reconfirma el decret sobre la devolució de les obres. El president del govern aragonès, Marcelino Iglesias, amenaça amb començar el litigi per la via civil si no es tornen les obres. Demà s'inaugura el Museu de Lleida amb el conflicte obert.

* Este artículo apareció en la edición impresa del Jueves, 29 de noviembre de 2007

Más información