Sobre l'amor i el sexe
Cartes d'uns coneguts a una desconeguda
Xavier Bru de Sala
La Magrana
340 pàgines. 20 euros
Ningú amb una mica de seny podrà discutir el vigor i l'altitud dels comentaris d'ordre polític que Xavier Bru de Sala (Barcelona, 1952) realitza a través dels seus articles, i tampoc ningú podrà negar el valor polèmic de les seves opinions a l'hora de dinamitzar l'atmosfera cultural del país. Ningú tindrà uns arguments prou sòlids per posar en dubte el seu enorme bagatge literari, i ningú pot atrevir-se a dir que la seva feina feta fins ara no posseeix un saludable sentit comú en favor de la col·lectivitat intel·lectual: la discussió, el debat, el posar en entredit els tòpics i les tendències convencionals en el moment de contemplar l'evolució de la vida moral és sempre un motiu d'agraïment. I fins i tot, en un altre àmbit d'acció, pot haver-hi qui opini que la seva tasca com a poeta és digne d'elogis -una obra escassa, però notòria per qui se sent atret pels enigmes de la lírica-, però potser ja és més discutible l'art de l'aplaudiment quan toca enfrontar-se a una novel·la com la que acaba de publicar, Cartes d'uns coneguts a una desconeguda. És la primera obra de ficció que Bru de Sala publica i des de les primeres pàgines es por afirmar que l'autor es mostra completament fidel als plantejaments i a les defenses estètiques que proclama des de les seves columnes d'opinió: és una novel·la exigent amb el lector, concebuda des d'un elevat nivell de consciència verbal, s'hi observa una voluntat tenaç per construir un estil portentós, i en cap moment concedeix cap treva a la facilitat ni a la simplicitat argumental ni de pensament. Bru de Sala no ha escrit una novel·la a la recerca de l'èxit immediat, fuig de les ortodòxies narratives, i és prou valent com per edificar un artefacte literari que demana concentració i dedicació exclusiva, però també pot haver-hi qui pensi de seguida que Cartes d'uns coneguts a una desconeguda sigui una d'aquelles novel·les escrites exclusivament pels crítics de llibres i per la gent de l'ofici que vulgui aprofundir en la teoria de la novel·la.
El llibre porta com a subtítol Esbós d'una pseudonovel·la, i cal agrair que Bru de Sala no enganyi en cap moment perquè, en efecte, poc hi té a disfrutar qui hi vagi amb la intenció de localitzar-hi un argument amb cara i ulls. Alguna cosa en clar s'hi pot treure, és evident, però després de donar-hi moltes voltes i de llegir les pàgines amb una paciència que no sempre obté la recompensa desitjada. En un principi, el llibre està format per les cartes que una sèrie de personatges -no és difícil descobrir-hi sovint la veu del propi autor- envien a una dona bellísssima i desconeguda a través del correu postal o electrònic: és l'excusa idònia, al cap i a la fi, per practicar el vell joc de la impostura, de la reinvenció de la personalitat mitjançant les màscares de la llengua; és també, al capdavall, la justificació perfecta per retornar al mite de Beatriu i del Dant i d'explicar des d'una òptica contemporània la història de qui s'enamora una vegada i persegueix per sempre més a qui s'ha convertit en la seva obsessió a pesar d'haver-la vist només una sola vegada. Al llibre s'hi inclouen les biografies sentimentals dels perseguidors, les seves opinions i les seves teories sobre el sexe i i l'amor i la vida quotidiana, sobre la falsedat dels romanticisimes siguin de l'espècie que siguin, sobre el desig i sobre les dificultats de la convivència i, tot i l'alçada i la profunditat intel·lectual de les reflexions que assagen els protagonistes diversos, el lector ben aviat se sent perdut en un laberint tediós. Enlloc s'hi nota un mínim de fluïdesa narrativa -que l'autor hagi optat per aquesta línia és ben lícit i digne d'aplaudiments, però també ho seria que el lector no tingués la sensació de naufragar contínuament en un mar de sentències contundents narrades amb un estil sobredimensionat, inversemblant i que, més enllà de la ironia o la paròdia que busca, sembla com si frases rere frases projectés una ombra espessa que impedís qualsevol mena d'enteniment.
El lector pot tenir la sensació de trobar-se davant d'una mena d'assaig novel·lesc que vol parodiar els consultoris sentimentals, però el que s'acaba imposant és la certesa que el que ha acabat de llegir amb esforç és una antologia de les opinions de l'autor sobre les misèries i les virtuts de la vida en solitari i la vida en parella. A l'altra banda del fracàs narratiu que representa aquesta novel·la, això sí, hi ha la voluntat de Bru de Sala per construir un text que s'allunyi de la trivialitat literària que domina el panorama actual i el poder d'una enorme i constatable vocació literària.
