PEN català i amazic

Si agafes, en anglès, les tres primeres lletres de poets, essays i novelists , apareix clara i llampant la paraula PEN. Així va néixer a Londres, el 1921, fundat per l'escriptora C. A. Dawson Scott, el PEN Internacional, que en aquells temps convulsos, quan se sortia d'una primera cruenta guerra mundial, tenia uns objectius molt clars: crear unes associacions d'escriptors que defensassin l'intercanvi d'idees i persones, que lluitassin pel patrimoni cultural, per la llibertat d'expressió i, sobretot, per la llibertat dels autors empresonats pels seus escrits. El PEN proposava anar cap a una organització política més democràtica i un ordre econòmic més just.

Aquesta forma civilitzadíssima de teixir lligams entre literatures i cultures va ser acollida amb entusiasme per Josep M. López-Picó i Carles Riba, que fundaren, l'any 1922, el PEN català, que fou, després del francès, el tercer PEN europeu. Riba en va ser el primer president i després, entre molts d'altres, ho han estat Pompeu Fabra, Josep Carner, J. V. Foix, Joan Oliver, Maria Aurèlia Capmany, Jordi Sarsanedes i, ara, Dolors Oller. Les tasques són múltiples: fomentar les traduccions i vetllar pels drets lingüístics, preocupar-se per la literatura de les dones i ocupar-se i fer un seguiment de la situació de tants escriptors empresonats per motius diversos. No sé si els primers pioners d'aquesta ONG literària es podien imaginar que vuitanta-cinc anys després hi hauria una xarxa de cent quaranta-quatre centres repartits per tot el món.

El PEN català celebra aquests dies el feliç aniversari amb un cicle ben heavy de debats i conferències titulat "Escriptura en Perill", on escriptors catalans (Carme Riera, Josep M. Terricabras, Patricia Gabancho, etcètera) i escriptors d'arreu del Món (Moses Isegawa, Nada Yousif, John Ralston Saul, Nadine Gordimer...) discutiran i parlaran sobre dona i escriptura, drets lingüístics i alliberament d'escriptors empresonats. I l'amazic? La llengua amaziga és aquest idioma oral que al Magrib parlen més de vint milions de persones i a Catalunya unes cent mil. En un programa del PEN català dedicat a l'escriptor refugiat (des de 1994 al 2005 foren acollits l'albanès Bashkim Shehu i el cubà Rolando Sánchez-Mejías), aquest any s'ha convidat Salem Zenia, un poeta i novel·lista algerià amenaçat de mort pel fonamentalisme islàmic per haver defensat la laïcitat de l'Estat. L'estada de Salem Zenia, que es preveu que pugui passar dos anys a la ciutat-refugi, no és tan sols per protegir-lo, sinó per fer conèixer la seva obra, Tafrara (L'alba), la sisena novel·la en amazic, Lyil de wefru, i Tifewin (Primavera), i per difondre la cultura amaziga als països de parla catalana. Un dels fets que no suporten els fonamentalistes fou que Zenia fundàs, el 1998, el diari Racines/Iz'uran en francès i amazic que vindicava el reconeixement i el suport a la llengua amaziga i era totalment laic. El proppassat dijous dia 8 tingué lloc a l'auditori de la Generalitat de Catalunya un fet singular: la creació de l'Observatori de la llengua amaziga, que finançarà recerques sobre aquest idioma, prepararà material didàctic i ajudarà a la integració dels amazigoparlants. Us puc ben assegurar que rere tota aquesta feina hi ha un material humà lluitador, tendre i engrescador. Per molts d'anys PEN català!