Triple salt amb xarxa

L'escena podria ser més o menys aquesta: una companyia de circ, que habitualment fa propostes de carrer, és contractada per un ajuntament català. Jornades abans de la funció, es mantenen converses amb els responsables municipals a fi d'establir els requeriments tècnics necessaris per a una actuació en condicions. Arribat el dia, el grup es troba amb què l'espai sol·licitat no és tan ampli com s'havia demanat. Que han de treballar a una distància de la vorera molt més petita del recomanable. Que no tenen lloc per canviar-se. Ni un lavabo a prop. "Al final potser que t'acabis vestint darrera la furgoneta, i si tens un pipi hauràs d'anar a buscar el primer bar".

La situació la descriu Bet Miralda, integrant de la companyia Escarlata Circus juntament amb Jordi Aspa, amb qui codirigeix la fira de circ Trapezi de Reus, que els ha valgut el Premi Nacional de Circ 2007, que recolliran el proper 24 de novembre. Miralda puntualitza que aquesta és una hipòtesi límit, que només ocorre en el pitjor dels casos. Però que no és ciència-ficció. "Un cop allà actues perquè tu et deus al públic que està esperant per veure't. I el públic no ha estat mai un problema", diu l'artista, que any rere any viu l'enorme atractiu que genera Trapezi, amb milers d'espectadors en cada edició. Ella va ser una de les organitzadores de la Nit de Circ, que aquest estiu va omplir fins a la bandera l'amfiteatre Grec, en una exitosa experiència que confirma, si és que cal, que el que falta no són precisament espectadors. Jaume Mateu, a qui tothom coneix pel sobrenom artístic, Tortell Poltrona, resumeix amb una reflexió contundent les dificultats que han d'afrontar: "sovint es continua considerant el circ com un espectacle de fira, i no com una manifestació artística i cultural".

"S'està fent més en aquest mesos que en els últims 25 anys"

Aquesta és una pinzellada de les dificultats que compliquen la vida i la feina als artistes de circ. Però d'un temps ençà, es miren el panorama d'una altra manera, que va des d'un clar optimisme a una esperança escèptica, però en qualsevol cas amb l'alegria de veure que, per fi, hi ha moviments. Es té la sensació que després d'anys de reivindicar un tracte normalitzat per part de les administracions, d'intentar regularitzar el sector i reclamar no haver de desgastar-se en tasques alienes a l'activitat artística pròpiament dita, les seves demandes no reboten contra una paret. Tant la Generalitat com l'Ajutament de Barcelona han començat a posar en marxa la maquinària per corregir mancances històriques. El Pla Integral del Circ, del qual se'n comencen a veure els fruits, i el nou centre de creació al Fòrum concentren les esperances al món del circ. Sembla que s'està tramant un gran salt. I que a sota, aquest cop sí, hi haurà xarxa.

El delegat de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí, està il·lusionat amb una propera adquisició per part de l'Ajuntament. Es tracta d'una vela de circ, que s'instal·larà a l'esplanada del Fòrum. Serà l'espai de treball provisional, a l'abast de la professió, fins que es portin a terme les obres de condicionament de l'edifici veí de la placa fotovoltaica que acollirà l'espai de treball, formació i exhibició dedicat al circ. Aquest serà el primer en veure la llum dels espais de creació contemplats al Pla de Cultura del Consistori, presentat l'any passat. Seran necessaris, com a mínim, 18 mesos d'obres per tenir-lo a punt. La gent del circ està acostumada a esperar. Com diu Tortell Poltrona, ja fa gairebé 70 anys que ho fan, des de després de la Guerra Civil. I en qualsevol cas, "s'estan fent més coses en aquests últims mesos que en els 25 anys anteriors". Des de l'Ajuntament es compta ja amb una partida de 350.000 euros per destinar a la compra de la vela (inclou també els serveis annexos), mentre que el pressupost de la reforma de l'edifici s'haurà d'aprovar més endavant. Lògicament, el cost estarà lligat al pla d'usos que elabora l'Associació de Professionals de Circ de Catalunya (APCC), que és qui gestionarà l'equipament, i amb qui ja s'ha signat l'acord de col·laboració.

D'una manera metafòrica, amb aquesta nova ubicació al litoral barceloní, l'associació torna als seus orígens. L'Ateneu de Nou Barris, autèntic dinamitzador i aglutinador del circ català, va organitzar una mena de Fòrum paral·lel l'any 2004, amb els mateixos eixos temàtics que l'oficial. Juliette Beaume, productora de circ de l'Ateneu, explica que en aquells moments es van fer unes jornades de reflexió sobre el circ català. De la necessitat, manifestada per totes les parts, de disposar d'un interlocutor únic i representatiu per a les negociacions amb les administracions, en va néixer l'APCC. Ricard Panadès, que en va ser el seu primer president i actualment és vocal de la junta (i una de les persones que participen en la taula del pla integral del circ), remarca la importància d'un ens d'aquestes característiques. "És un element indispensable per a poder participar en les polítiques culturals".

El Pla Integral del Circ es va anunciar d'una manera una mica precipitada el passat mes de març, quan la fatiga per la complexa burocràcia associada a la seva activitat va portar el Circ Cric a suspendre una gira en marxa. Després de cinc anys passejant la seva carpa per tot Catalunya, amb prop de 288.000 espectadors, van decidir plegar. Els van saturar circumstàncies diverses: la disparitat de regidories que regulen les condicions d'actuació dels circs a vela, les dificultats per trobar un espai adequat (llum i aigua són dos requisits tan bàsics per a ells com, a vegades, difícils d'aconseguir) i fins i tot la picaresca d'alguns competidors (algun circ els havia arribat a robar els cartells de promoció per anunciar-se ells mateixos, prèvia customització) els van fer dir basta. La notorietat del Cric va obligar la Generalitat a anunciar que ja feia temps que s'estava treballant per al sector.

Des de l'APPC es confirma que fa molts mesos que es van iniciar les converses i taules de reflexió amb les administracions, "una feina dura, però necessària", que els ha de permetre aconseguir els objectius recollits en els estatuts de l'associació: "fomentar, divulgar i normalitzar aquesta art escènica en totes les seves modalitats, situant-la com a fet intrínsecament cultural en l'espai que li correspon, al costat de les altres arts escèniques. Per tal d'acomplir aquestes fites, l'APPC treballarà per incidir positivament, entre d'altres camps, en els de la formació, la creació, la difusió, els circuits, el patrimoni històric i els marcs fiscal i laboral".

D'aquí a uns dies es farà pública la signatura d'un protocol entre les associacions i federacions de municipis i la professió a fi de dignificar i simplificar les actuacions dels circs de vela pel territori. Un seguit de deures i obligacions que, en qualsevol cas, no tenen caràcter normatiu, sinó que depenen de la voluntat dels signants. En el fons del document, i de tot el Pla Integral, es troba el desig de Cultura de vetllar des del Departament per la normalització no de qualsevol tipus de circ, no d'aquells que han fet malbé la imatge de la professió perquè no són exigents ni amb la qualitat del que ofereixen, sinó dels que són mereixedors de la consideració de fet cultural. El protocol està pensat pels circs a vela (només l'any passat en van circular 20 per Catalunya). Però a més s'està treballant en una xarxa de ciutats amigues del circ, que té el doble objectiu de crear un circuit i d'establir unes bones condicions de treball per a solistes i companyies que no traslladen el seu propi espai d'exhibició. "Nosaltres ja ens preocupem de fer-ho el millor possible. Jo no demano ajudes per fer les produccions, però la nostra feina no té sentit si després no podem ensenyar-la. S'ha d'invertir en el circuit", diu Bet Miralda. Luis Raluy, del veterà Circ Raluy, molt acostumat també a enfilar carretera amunt i avall amb el seu seguici de caravanes antigues, com en un museu ambulant, no té molt clar que els circs hagin de rebre ajudes a l'activitat. La seva reflexió va molt lligada a la dignificació del sector. "Jo no sóc partidari dels ajuts. Si un circ vol existir, que ho faci pels seus propis mitjans. No em sap greu que s'arruïnin els circs que enganyen el públic i no presenten el que anuncien. El públic és sagrat".

La resta de punts inclosos al Pla Integral, que la Generalitat s'ha compromès a presentar abans que acabi l'any estan molt lligats als esmentats. S'està elaborant un cens d'artistes, companyies i circs. Com també un codi de bones pràctiques (relatiu al tracte als animals i al rebuig a la publicitat enganyosa). Des de l'APCC es participa també en les taules transversals que treballen per al futur estatut de l'artista. I s'estudia la viabilitat d'un circ estable a Barcelona. Aquest és el punt més difícil de concretar, el que no estarà aprovat, segur, abans que acabi l'any, a pesar de l'activisme de la Fundació Circ Olympia, batejada en record de l'últim circ estable que hi va haver a la ciutat, entre 1924 i 1947. "Crec que ja ens toca, que en un futur no gaire llunyà l'hauríem de tenir. Però costa de trobar l'edifici que l'ha d'acollir, perquè m'agradaria que no fos un circ de vela", diu Jordi Martí. El delegat de Cultura es mostra molt sensible a aquesta vella reivindicació. I Tortell Poltrona ens retorna a la realitat. Diu que un retard tan gran en terreny de circ no es podrà corregir en un moment. Sap, com ho saben també des de l'APCC, que l'aplicació de les millores serà paulatina. I demana que no es quedin només en una bona voluntat. És a dir, que a més de conscienciació i suport virtual, es comprometin amb pressupostos. Perquè la xarxa que ha d'aixoplugar aquest salt sigui sòlida i duradora.