Vida i miracles de Sant Benet

Benet de Núrsia és un sant amb predicament al Bages. Nascut a Úmbria al segle V, va ser el gran organitzador de la vida monàstica a Occident, segons explica el paleògraf Anscari M. Mundó. No va crear cap ordre nova però va fundar diversos monestirs i, sobretot, va instaurar una regla ètica i moral pel comportament i la convivència en comunitats religioses que, precisament, du el seu nom. Quan va ser abat de Vicovaro, el propis monjos el van intentar enverinar per culpa de la disciplina que estava imposant. Allà es va donar un dels primers miracles quan s'esquerdà la mortal copa de vi que malvadament li oferien. A Subiaco va muntar una sèrie de monestirs sobre les ruïnes de la vila imperial del depravat Neró; va predir la caiguda de Roma; i va morir a Montecassino, focus i ciutadella de les seves ensenyances. El papa Gregori I es va encarregar de l'hagiografia i li va magnificar uns quants sortilegis per vacil·lar millor a propis i estranys.

Benet de Núrsia, nascut al segle V, va ser el gran organitzador de la vida monàstica a Occident

El 1907 el monestir va ser adquirit per Ramon Casas, que s'hi va fer una mena de Cau Ferrat

Les pautes de Benet de Núrsia van passar daltabaixos però a partir del regnat de Carlemany es van estendre per tot Europa i assoliren la màxima esplendor entre els segles IX i XII, just l'època en què es va fundar el monestir de Sant Benet de Bages, al terme de Sant Fruitós, impulsat per un noble anomenat Sal·la i la seva muller Ricarda, un matrimoni piadós que va dotar d'una gran riquesa la seva flamant institució. Sal·la va anar a Roma per tramitar l'establiment i es va fer amb el cos de Sant Valentí, que va passar a ser l'altre patró del convent. Els mateixos mecenes elegien els abats entre els propis familiars, el primer va ser Abbó. Sembla ser que els successors, Adalbert i Sunifred, no van administrar bé la casa i, per més inri, el monestir va caure en mans islàmiques en una invasió soferta a la comarca, el 1002. Després, el bisbe de Vic i el comte de Barcelona van decidir redreçar la situació i van nomenar nou abat el canonge de Vic, Ramió, que inaugurava una nova nissaga. Del 1045 al 1074, l'abat va ser Miró, germà del comte Ramon Berenguer I. Més tard, el monestir va ser annexionat amb el de Sant Ponç de Tomières, a Narbona, i sembla ser que novament va ser envaït pels musulmans, que en van destruir una bona part.

Al final del segle XII Sant Benet va tornar a ser independent i llavors es va construir l'església actual i, al cap de poc, es va refer el magnífic claustre, sota les ordres de l'abat Bernat de Nespleda, bo i aprofitant elements del que ja existia anteriorment, per això hi conviuen capitells de diferents èpoques: del segle X, d'influència islàmica, fins al XIII, passant per les primeres representacions humanes del romànic català.

L'anomenada Pesta Negra de l'any 1348 va arrasar la comunitat. Durant el segle XIV, es va convertir en una fortalesa i, a finals del XVI, va passar a mans dels benedictins de Montserrat, que hi van instal·lar un col·legi d'arts on s'ensenyava ciències eclesiàstiques, llengües i poesia. L'any 1627 es va construir el palau abacial. Poc després, un incendi va destrossar l'església i es va refer en estil manierista. Els monjos montserratins van ocupar el monestir fins que la Constitució de 1820 va suprimir la legalització del convent i la posterior desamortització de Mendizabal de l'any 1835 va posar en venda els edificis, que van esdevenir ruïnes romàntiques per excel·lència. Després d'una llarga etapa de decadència i espoli, l'any 1907, va ser adquirit pel pintor Ramon Casas, la família del qual tenia una fàbrica just al costat. Casas s'hi va fer una mena de Cau Ferrat i va encarregar la restauració dels edificis a Josep Puig i Cadafalch, que va eliminar les parts renaixentistes i barroques de l'església per restituir el romànic original. Un intervenció ben intencionada però molt discutible, donat que es van destruir molts afegits interessants. Puig i Cadafalch, bojament enamorat del romànic, seria el gran depredador del barroc català, just quan s'hi estava inspirant en la seva arquitectura de nova planta, un cop passats els deliris neogòtics i modernistes.

Casas va tornar a donar vida a Sant Benet, i el recolliment místic d'altres temps va donar pas a un recer profà, amb corredisses eròtiques del pintor acabalat amb la seva estimada amant i model, Júlia Peraire, disfressada de monja coqueta. El 1931 el conjunt de Sant Benet va ser declarat monument nacional, tal com explica Jaume Codina a la Web de Sant Benet de Bages. Morts Casas i Júlia, que havien estat units finalment en cristià matrimoni, el monestir tornava al desmanegament i l'oblit, fins que fa pocs anys el va comprar la Fundació Caixa Manresa, que l'ha restaurat amb gran cura i mitjans per donar-li un ús públic. Després d'un ambiciós estudi de màrqueting, la institució manresana l'ha convertit en Món Sant Benet, un complex de turisme rural d'alt estanding, on les relíquies de Sant Valentí, patró dels enamorats, propicien casoris rimbombants, i l'hospitalitat monacal i l'antiga regla de Benet de Núrsia, reconvertida a l'epicurisme de luxe seglar, afavoreix el repòs i la gastronomia, tal com es pot constatar a la parca i comercial web: monstbenet.com. Un nou Sant Benet acaba de néixer. Com sempre, el temps hi haurà de dir la seva.