Suflé

En aquests temps en què trobar un habitatge digne a l'alçada de la butxaca de l'aspirant s'ha convertit en un maldecap de dimensions colossals, quan no una tasca impossible, l'actor Santi Millán ens posa les dents llargues amb la invitació a visitar-lo, les nits dels dimecres, al magnífic àtic barceloní on s'ha instal·lat al seu retorn a TV-3, amb el magazín Boqueria 357. Per als que tinguin la curiositat, el temps i l'ànim de fer-hi un recorregut minuciós i tranquil, (i, això sí, virtual), la pàgina web de TV-3, (www.tv3.cat) permet una passejada panoràmica per totes i cadascuna de les seves estances. Disseny contemporani, espai, llum i, sobretot, una terrassa immensa i unes vistes privilegiades són alguns dels encants d'aquest pis, que Millán ja coneixia perquè el va visitar quan aquí s'hi feia un programa de la televisió italiana. No val la pena ni parar-se a pensar quin deu ser el preu de mercat d'aquesta joia, de visita no recomanada per als més susceptibles en matèria immobiliària.

És cert que en la filosofia de l'espai hi ha implícita la voluntat d'oferir una nova mirada a una Rambla cada cop més injuriada pels catalans. I la de ser a prop del carrer i, per tant, de la gent, en un contacte directe que es potencia en cada emissió. Quedar-se només en la part estètica del contenidor pot ser superficial. Però és que resulta que, tal i com està plantejat, l'espai no ofereix massa oportunitats d'aprofundiment. Boqueria 357 vol ser un programa d'entreteniment, amb un ritme àgil, capaç de captar l'atenció d'un públic que a l'hora en què s'emet, a tres quarts d'onze, ja porta a sobre tot el cansament de la jornada. Aquí l'amenitat s'entén com a sinònim de lleugeresa, i més si es té en compte que els 45 minuts que dura el programa obliguen a anar cremant ràpidament totes les seccions, a fi de no deixar-ne cap de penjada, mentre a la cuina de l'apartament un cuiner, diferent cada setmana, prepara el menú del sopar que clourà l'emissió.

Cada dimecres, en Millán es converteix en amfitrió de diferents convidats, als quals acomoda al sofà de la confortable sala per departir amb ells uns minuts. Perquè el que contemplen els espectadors no és gaire més que això, una conversa d'amics sense gaire trascendència. No hi ha temps més que per passar per sobre de les qüestions que es plantegen. I aquesta és la tònica que se segueix durant tot el programa. En ell es fa una crida als televidents per engrescar-los en un repte més o menys original. És un acte de valentia invocar de manera tan directa la participació del públic. Però, és clar, encara resulta més complicat resoldre-ho tot en només tres quarts d'hora. La setmana passada es buscava una parella que es volgués casar en directe, a la mateixa Rambla. Quan els aspirants van arribar, el jutge de pau va haver de posar el turbo per no deixar la feina a mitges. Molt en la seva línia, Millán està divertit, simpàtic. És la viva memòria dels temps de les seves primeres aparicions televisives, al costat d'Andreu Buenafuente, quan tot Catalunya el coneixia per un altre nom de pila, en Paco. Resulta un amfitrió amable i un bon mestre de cerimònies d'aquest espai de digestió ràpida, com si en comptes de paella o pizza, dos dels plats que s'han preparat al pis de Boqueria 357, s'hi cuinés cada vespre un suflé.