L'àlbum del poeta

DH Damià Huguet

Biel Huguet & Cèlia Nadal (coordinadors)

Institut d'Estudis Baleàrics

293 pàgines. 15 euros

Damià Huguet (Campos 1946-1906) és una figura essencial per comprendre el dur i miraculós redreçament de la cultura catalana a la postguerra. Home de poble, lligat a la terra i a la seva fàbrica de materials de construcció, va veure en la cultura, en totes les seves facetes i vessants, la possibilitat de dignificar l'existència a través del coneixement i l'acció. La pintura, la fotografia, la poesia, el cinema, la crítica... li obrien unes perspectives de realització que, altrament, la postguerra li hauria negat. I, a més, en el camp literari, aquestes perspectives passaven, amb tota naturalitat, per l'assumpció de la llengua pròpia. Crec que, de Catalunya estant, potser mai no s'ha fet el reconeixement que cal a l'esplet de creadors extraordinaris que, en els temps més difícils, van fer de les illes una pedrera de primera categoria (només intentar dreçar una llista ja fa basarda!). En aquest context, Huguet destaca per dues qualitats personals: pels seus interessos polièdrics i per la força sorprenent del seu arrelament a la terra. Sovint dóna la sensació que, com en una mena de drama grec, Campos és, per a Huguet, el con d'un volcà per on flueix el magma impetuós o bellament plàcid de l'existència. La seva foto amb boina i un caliquenyo als llavis té una mena de seguretat i desafiament, una punta de llambreig passolinià, que no tenen les fotos semblants de Pla o de Cela.

L'àlbum que ara publica l'Institut d'Estudis Baleàrics fa honor al poeta amb articles i evocacions de la seva persona, la seva poesia, la seva activitat editorial, la prosa, la fotografia, la pintura, el cinema, el periodisme i algunes altres activitats, s'acompanya amb un gran nombre d'il·lustracions i amb el dvd de l'espectacle Esquena de ganivet, que li va dedicar Pep Tossar. Encara caldrà tenir algun dia una bibliografia exhaustiva de tots els articles i publicacions en què Huguet va col·laborar per completar la de les entrevistes i poemes esparsos que dóna en apèndix el volum.

En qualsevol cas, els lectors d'Huguet tenen ara l'oportunitat de repassar la seva obra i d'aprofundir en algunes de les seves activitats menys conegudes. La seva faceta editora, per exemple, a través de la col·lecció Guaret (14 títols entre 1976 i 1984) i després dels Quaderns Campaners (9 títols entre 1978 i 1982) serveix per donar sortida a noms com Blai Bonet, Jaume Sastre, Ponç Pons, Damià Pons, Bartomeu Fiol, Josep Albertí, Patrick Gifreu..., tot plegat com una iniciativa personal de difusió de la poesia que l'interessa i que ell pagava de la seva butxaca. Poden fer-se una idea, també, de la facilitat amb què Huguet absorbia i assimilava allò que veia en els seus viatges o en les seves anades als festivals de cinema: una esponja d'avidesa pels nous horitzons de l'art modern. I això combinat constantment amb aquella força a què he al·ludit, que sembla sortida de la terra i que fa que "porucs i innocents ens apuntam a la llista dels obrers de la paraula". Innocència, desmesura, rebel·lia.... em semblen que són característiques que defineixen molt bé l'obra d'Huguet, i aquest àlbum dedicat a ell ens ajuda a fer-les presents, un cop més, en l'obra fulgurant que el poeta de Campos ens deixà.