L'entrepà

Ahir, la premsa recollia noves revelacions de Jordi Pujol, que aquest cop deia que la campanya Dóna corda al català és "penosa". Bé, vaja. Segons els diaris en llengua espanyola va dir "más bien penosa" i segons el diari Avui, "més bé penosa". No sé si l'expresident ho va dir en espanyol i el redactor no sabia que la traducció correcta és "més aviat penosa" (la cosa seria d'una gran coherència) o si ho va dir en català però d'aquesta estranya manera (que encara seria més coherent).

Jo també trobo la campanya Dóna corda al català penosa. Ara bé; que justament ens ho digui Jordi Pujol fa que se'm belluguin les mitges de plaer místic. Perquè si algú hi entén de campanyes penoses de suport al català és justament ell. Ell, que durant les dècades que va ser President va practicar el noble ofici de nedar i guardar la senyera per no ofendre la sensibilitat dels parroquians. Ell, que va deixar-s'hi la pell perquè el botiguer que no volia retolar en català no s'estressés. Ell, que va tractar amb amor l'empresari del cava que no volia etiquetar en català (a més a més de fer-ho en espanyol, portuguès, grec i tagal) per si la gosadia imperdonable li feia perdre alguna venda a Miranda de Cerrazón. Ell, que durant tots aquests anys no va trobar la manera d'aconseguir que les multinacionals del cinema doblessin alguna pel·liculeta al català (de subtitular ja ni en parlem). Ell, en definitiva, que va tenir a sou els més il·lustres negadors de males notícies, homes i dones heroics que van cobrar per dir que el català tenia millor salut que mai i que -oh, meravella- ara el parlàvem més que durant la postguerra (només faltaria). Ara Pujol diu que "no hi ha pressió suficient" i jo suposo que enyora la grandiosa pressió que hi havia quan ell manava. Amb llàgrimes als ulls recordo una de les seves campanyes: "Si algú diu bocadillo no ho repetiu. Cal dir entrepà". Oh, sí, ara figura que si el català retrocedeix és per culpa dels immigrants, no per culpa de tants anys sense fotre brot. Manel, baixa.