Selecciona Edición
Conéctate
Selecciona Edición
Tamaño letra

Demano...

Acabo d'aterrar a Frankfurt, la terra promesa, la de les traduccions a altres llengües, la dels lectors a cabassos, la de les autopistes sense límit de velocitat... I ara que ja no puc fer-me enrere, que ja no puc fer res més que acceptar mon destí, me n'adono.

Els escriptors en llengua espanyola que viuen i treballen a Catalunya no vindran a la fira. Se'ls va convidar, però van dir que no. També hi va haver algun escriptor en llengua catalana que va dir que tampoc. I fins i tot n'hi ha hagut algun d'injustament oblidat, com per exemple l'artista català de fama internacional Evru (abans Zush) que, entre altres genialitats, fa llibres a mà que són obres d'art cotitzades a tot el món. (Sembla com si el llibre només existís des de Gutemberg). Els altres, però, som a Frankfurt. I ens hi acompanyen els de l'Institut Ramon Llull, els de la Conselleria de Cultura i en Cuní, en Calixte Bieito, en Bassas, en Jaume Sisa i en Tàpies. Se n'adonen?

Demà o demà passat s'esdevindrà la conspiració. La qüestió només és saber com. Potser explota l'hotel on ens allotgem tots. Potser ens prenen com a ostatges. Potser ens tanquen a la fira i ens humilien a sota de la foto d'en Pla. El cas és que, catalans, heu d'estar preparats per si no tornem a la pàtria. S'extingirà el Llull, la Conselleria de Cultura, la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i la Literatura Catalana en Majúscules.

Tota? No! Quedarà la Literatura Catalana que s'expressa en llengua castellana. Quan els que som a Frankfurt morim, els escriptors castellans seran els amos del tros. Sortiran a la Gran Enciclopèdia Catalana i guanyaran el Sant Jordi. I quan els convidin a les fires en tant que cultura catalana, sí que sortiran als telediarios espanyols. Ho tenien tot pensat. És una conspiració. Per això, demano, per favor, a aquest diari, una necrològica exagerada i llepona. I als de La Casa del Llibre, que em facin un aparador funerari, però per mi sola. Només faltarà que l'hagi de compartir amb alguna autora de les denominades sensibles i que, a sobre, estan bones. Ni hablar.

* Este artículo apareció en la edición impresa del Jueves, 11 de octubre de 2007