Tractat d'enveja

El mirall Escocès

Xavier Solano

Dèria-La Magrana

212 pàgines. 16 euros

És l'hora que Escòcia i Anglaterra esdevinguin iguals, companys, independents, veïns i amics", diu Alex Salmond, flamant primer ministre escocès i líder de l'Scottish Nacional Party (SNP) al prefaci d'El Mirall Escocès. La cita és especialment rellevant perquè reflecteix l'esperit del llibre i de l'autor, un politicòleg català, Xavier Solano, que viu i treballa a Escòcia com a analista del mateix SNP. I, de fet, aquest és el gran què del llibre: explicar el com, quan i perquè de l'ascens electoral d'un partit que propugna la independència d'una nació que forma part d'un imperi com l'Anglès, i fer-ho des de dins, com a actor-espectador privilegiat del procés.

La història resumida d'Escòcia i les principals coordenades del propi nation-building, les estratègies i arguments que fan servir els partits franquícia de laboristes i conservadors per convèncer de les bondats de la Unió Britànica, o en sentit contrari, els que fan servir els independentistes per separar-se'n, són el moll de l'os del llibre, allò que el lector espera veure quan fulleja portada i contrapartada. Un treball que, com ens indica el subtítol -Una visió catalana del procés obert cap a la independència-, no vol enganyar ningú pel que fa a la seva posició en la matèria que tracta. I això, tenint en compte la llarga tradició d'ambiguïtat calculada de la nostrada classe intel·lectual, de tant en tant s'agraeix. Punt i a part mereix la qüestió del petroli descobert als anys seixanta al Mar del Nord, que l'autor situa com a detonant de l'ascens de l'independentisme pragmàtic -altrament dit de butxaca- que té en l'argument economicista -amb una Escòcia independent es viuria millor- l'oportunitat discursiva que esperava. Però hi ha més, i és tant o més interessant que l'aparent descripció de l'últim enlluernament del nacionalisme català, com abans l'irlandès, el Quebec, Euskadi o les Repúbliques Bàltiques. El valor afegit del llibre, allò que l'allunya de l'oportunisme, que no de l'oportunitat, rau en l'explicació, raonada i desmitificadora, dels suposats problemes d'encaix dins una Unió Europea ampliada, però també, i especialment, del sistema de relacions jurídico-administratives entre Escòcia i Anglaterra, que l'autor resumeix afirmant que "mentre que allà (Regne Unit) sembla que les coses funcionen gràcies a la confiança institucional entre els uns i els altres, a Espanya sembla que mes aviat és al contrari".

I és que llegint la consideració del sistema polític britànic amb les nacions que conformen la Unió Britànica o amb el grau de control que s'exerceix a la classe política -amb la BBC com a exemple d'independència real-, El Mirall Escocès deixa de bascular entre la guia descriptiva i l'assaig dirigit per convertir-se en un tractat d'enveja envers els veïns del Nord.