Supervivències

Diari d'un boig i altres relats

Lu Xun

(Traducció i edició de Carles Prado)

Edicions de 1984

215 pàgines. 17 euros

S'ha arribat a un punt on sembla que haguem renunciat a considerar la traducció de literatura estrangera com una aportació amb repercussions sobre el procés literari. Evidentment encara hi ha uns quants traductors esforçats i uns quants editors i lectors resistents. Però són l'excepció. Hi va haver un dia que la literatura catalana semblava aspirar a eixamplar i assaonar territoris a base d'adoptar clàssics i moderns forans. També aquí, el miratge de la normalitat i la trituradora institucional va desertitzar el terreny a base d'inflar artificialment el mercat amb col·leccions com ara la MOLU... Ara hi ha qui es conforma amb afegir-se de tant en tant al ramat fàcil de les traduccions que han funcionat en altres llengües. I per damunt de tot, traduir puntualment al català el darrer best-seller turístico-barceloní. Un bon exemple de com estan les coses el trobem en la selecció i traducció d'una sèrie de contes de l'escriptor xinès més important i internacionalment reconegut del segle XX, Lu Xun (1881-1936), que ha fet Carles Prado amb encert i competència, directament del xinès. Tot i que va guanyar el premi de traducció Jaume Vidal Alcover l'any 2001, ha trigat sis anys en trobar editor. No cal afegir-hi comentaris.

Que Lu Xun sigui un autor xinès dels anys vint i trenta del segle passat és en realitat l'anècdota: els seus relats superen de llarg tots els sorolls del temps i de l'espai. No hi busquin harmonies opiàcies ni cercamons desorientats. Lu Xun és un autor del seu temps, tan marcat per les lectures foranes (Soseki, Dostoievski, Nietzche, Freud, Darwin, Gogol, Heine, Bergson...) com pel profund coneixement de la tradició narrativa xinesa. En tot just vint anys va desplegar una obra extensa, marcada per l'acidesa i el sarcasme, gairebé sempre publicada a diaris o revistes, gairebé sempre en formats breus: articles, assaigs, contes, poemes en prosa... La fama internacional de Lu Xun li ve dels contes que amb bon criteri s'apleguen al recull. Frederic Jameson va escriure que era una vergonya que Lu Xun no fos considerat entre els grans del segle XX, i té tota la raó.

Lu Xun va exercir d'intel·lectual mordaç i radical, compromès amb el regeneracionisme il·lustrat de la Xina republicana. A partir de 1927, en els seus últims anys de vida, es va acostar a les tendències marxistes sense arribar a militar en el Partit. A pesar d'això no va variar les seves concepcions sobre la literatura. Les seves obres són artefactes literaris complexos i irreductibles, que en cap cas s'ajusten al dictat del realisme socialista. Va morir massa aviat com per veure com els ideòlegs del maoisme s'apropiaven de la seva obra per convertir-lo en el Gorki xinès. Van mutilar els seus escrits per mirar de fer-ne un receptari esquemàtic de sarcasmes sobre la Xina imperial i republicana. A tots ells els ha sobreviscut per tornar a renéixer amb tota la seva fecunda ambigüitat, capaç de fascinar a noves generacions d'escriptors i lectors xinesos, irlandesos o ucraïnesos.